Sam Savage. El lamento del perezoso. Ed. Seix BarralTot pareix acabat a la vida del protagonista, Andrew Whittaker, de 43 anys: la revista de la qual és director es a punt de tancar, la seua dona l'ha deixat i l'edifici on viu és una runa . Pareix que com a revulsiu l'home es llança a escriure: crítiques de novel·les, cartes de rebuig a aspirants a escriptor, invitacions a companys amb més èxit que ell (adivinem que adscrit a l'esfera literària) i fins i tot llistes de la compra.
Andrew s'aferra a l'escriptura i escriu durant quatre mesos sense parar. A la fi el sentiment que prima és la solitut de l'escriptor.
De nou l'autor de Firmin, la novel·la sobre la rateta que menjaba llibres i després els llegia i que ens deleitava amb els seus raonaments, ens permet escoltar la veu interior del protagonista. Escrit en forma epistolar, quasi tot és un monòleg, per això a voltes pot fer-se una lectura una miqueta lenta. L'interés dependrà del moment anímic que triem per llegir-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada