Llegir a Murakami és sempre una sorpresa constant. Les seues realitats i personatges són especials, igual que les mateixes històries.
En aquest llibre, publicat en 1985 i que ara s'edita al nostre país, dos històries es desarrollen paral·leles: una en una ciutat anomedada "fin del mundo" el protagonista perd la seua sombra i els seus records, i treballa llegint els somnis dels unicornis. L'altra passa en el Tokio del futur, un despiadat país de meravelles, on el protagonista és un informàtic que treballa per al govern i lluita contra altra empresa pel control de la informació.
Prompte s'adonem que les històries, tant dispars entre sí a primera vista, estàn conectades, una és el reflex de l'altra, una metàfora de les dues realitats del èsser, la conciència i el subconscient.
Una lectura prop de la ciència ficció, que com la resta de llibres de l'autor japonés, no deixa mai indiferent. Ben bé tot allò contrari.
1 comentari:
A mi Murakami sempre m'arriba des de la senzillesa del seu llenguatge, des del que explica i com ho explica. Absolutament recomanable.
Publica un comentari a l'entrada