Grans detectius de la literatura

Fotografia de Joana Kruse

Primer programa de la temporada i encetem una nova secció dedicada als grans detectius que ens ha donat la literatura a través de la novel·la d'intriga, negra o policíaca. Aquest gènere es caracteritza per tindre com a protagonista un policia o detectiu que investiga un crim i, mitjançant l'observació i el raonament deductiu, aconsegueix resoldre i atrapar el o els culpables. 

Dupin va ser el primer detectiu de ficció, encara que és més conegut el personatge creat per Arthur Conan Doyle, el Sherlock Holmes. Conan Doyle junt amb Agatha Christie foren els dos representants més destacats de la novel·la de detectius britànica. 

Més endavant la novel·la d'intriga evoluciona i s'introdueix un nou element: la psicologia. Es té en compte no només les peces del crim sinó també els conflictes humans i socials. Neix així el subgènere conegut com a negre. Als Estats Units destaquen els escriptors Raymond Chandler i Dashiel Hammet. Els ambients en aquest tipus de llibres són obscurs, reflecteixen ambients decadents, corruptes i personatges derrotats o amb problemes. 

Anys després, als anys 50, la novel·la policíaca continua experimentant canvis i novetats, com la variació en els punts de vista i ja no es busca la resolució del crim només. Exemple d'això són les novel·les de Patricia Highsmith.

A partir dels 80-90 la novel·la policíaca va començar de nou a despuntar amb nombrosos escriptors americans que arribaren a Espanya amb l'editorial Bruguera i Júcar Negra. Actualment a Espanya podem citar a Manuel Vázquez Montalbán, Lorenzo Silva o Alicia Giménez Bartlett, i més recentment Víctor del Árbol i Dolores Redondo.