 |
Sóc un fantasma
Sóc un fantasma i visc en un castell que fa anys que està deshabitat. Ara, amb la història del turisme interior l'ha habilitat de nou i he de tornar a treballar espantant la gent. Tan bé com estava vagant pels passadissos i rebent la visita d'amics despatxats d'altres castells per caçafantasmes desaprensius!
Total, que m'he hagut d'apuntar a un curset de "Fantasmes. Nous corrents", que s'acaba de celebrar a Greystone.
Me'n recordo de les èpoques en què la meva feina consistia en coses bàsiques. Quantes vegades he fet que les cortines de l'habitación de la torre nord volessin sense motiu! Una de les vegades, la noia que hi dormia i que s'havia de casar amb el fill del comte va sortir corrent i ja no va tornar. Així vaig guanyar el diploma d'"Alta Cortina".
El gener del 1414, vaig aconseguir treure un esquelet de la tomba i portar-lo fins al poble a la nit; molts habitants quan el van veure van estar sense sortir de casa durant un any. Com m'agradava de veure els fantasmals carrers buits!
He trencat, pel cap baix, vuitanta gerros movent-los en línia recta sense motiu aparent i sembrant el pànic en festes i sopars molt rellevants.
Una cosa que sempre m'ha agradat molt és fer soroll de passes, amb iaxò he aconseguir que marxessin esparverats cavallers sensibles i autèntics homenots sense por. I sobretot, la cosa que més m'estimulava era produir taques de sang que no es podíen netejar amb res. La de conjectures que provocaven!
La cosa que menys m'entusiasmava era apagar espelmes, ho trobo una gran bajanada. Però bé, si s'ha de fer es fa.
Però ara em trobo que durant el mes que el castell ha estat novament habitat he interromput un munt de vegades la connexió de l'ordinador i tots es pensen que és cosa del servidor.
He posat pel·lícules de por enmig de la programació de televisió, mentre feien el telenotícies, amb escenes realmente sagnants i la gent s'ha pensat que era una notícia més.
M'he convertit en el doble d'un vell retrat, en una figura transparent, però tohom estava convençut que era una obra d'art, una holografia!
He fet veus d'ultratomba pels passadissos i han cregut que es tractava de música moderna.
En conclusió, jo dimiteixo. Em retiro de la meva carrera de fantasma, em dedicaré a la cuina i a fer puzles. Si més no, sabré que continuo fent alguna cosa productiva. Donaré la volta a la meva carrera, perquè hi ha professions que ja no es respecten.
Signat,
John Milowe Phan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada