Césareo Sánches Iglesias (1951) és gallec, arquitecte de professió i poeta per vocació. Amb una veu personalísima ens parla als seus poemes dels sentiments, amb versos clars i sugestius.
El llibre inclou els poemes originals en gallec i la traducció a català. A continuació un tastet de la seua poesia:
És la forma del so.
Claredat callada
que s’incendia
de llum solitària.
Ah!, el pes de sentir
la teva absència.
Només et mostres
quan perds l’equilibri.
Si et fas dia reneixes
però no teva.
Si t’apaguen tornes a la memòria
que ja va sent la meva.
Com fina arena daurada
cauen
a un mar de roselles
les hores
que jo canvio en colors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada