La pedra de la paciència simbolitza la Kaaba, la pedra sagrada dels musulmans que absorbeix els seus pecats. En la vida de la dona que posa la veu a la narració està representada pel seu home, en estat vegetatiu a causa d'una ferida quan lluitava a la Guerra Santa. La dona el cuida i el parla, sense saber si l'escolta, però li transmetrà totes les injustícies, els sofriments, la opresió que sent i que es un reflex del paper de la dona àrab, totalment invisible per a la societat àrab i constrenyida a les seues normes.
No és una lectura més sobre les dones àrab (recordeu Mil soles espléndidos o La repudiada per possar un exemple). Allò que ho fa especial és el to en que està escrit. Atiq Rahim va guanyar el premi Goncourt 2008 amb aquest títol. Ens ha sorprés que el que haja escrit aquest relat sigui un home i que conega tan bé la realitat de la dona a l'Afganistan. Llegiu ja un fragment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada