L'escriptor català Màrius Serra conta en aquest llibre la seua experiència com a pare d'un xiquet, Lluís de set anys, que sofreix des del seu naixement una encelopatia greu que els metges no saben diagnosticar. Lluís no parla, no camina, no fixa la vista i no s'aguanta dret. No es mou.
Un rel·lat trist al que Màrius Serra ha sabut donar-li un toc d'humor i fugir del victimisme. Perquè l'optimiste i l'alegria son fonamentals en aquest casos, encara que les llàgrimes vagen per dins.
El seu fill és un membre més de la seua família i ho fan tot amb ell. Han viatjat arréu del món i han viscut experiències molt bones i també roïnes que expliquen al llibre. Però sobre tot, el seu objectiu era donar-li protagonisme al seu fill i als xiquets que estàn com ell i que lluiten cada dia amb el suport de les seues famílies.
A partir d'una anècdota trivial l'autor es dóna compte que el seu fill mai correrà. Per això, quan veu a una llibreria un muntage de dibuixos que al passar les pàgines es movien, va retratar al seu fill posant-lo a les pàgines, de forma que si les passem ràpides Lluis corre!
Una narració íntima on es reflecteix clarament l'amor pel seu fill. Segur que molta gent s'hi sentirà identificada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada