Francesc Puigpelat. Els Llops. Barcelona: Cercle de Lectors, 2006
Es pot concebre una novel·la que sigui, alhora, una intriga policíaca i una saga que abarca dos segles de la història d´una família? Quan el març del 2004 Jaume Forné apareix mort al cim del Montsec, la policia revela que tant ell com els seus dos germans han rebut anònims de l´assassí.
Però, per descobrir l´origen del crim, caldrà remuntar-se fins al 1816 i resseguir la història d´amors, odis i revenges entre branques de la família Llop.
Així, la novel·la recorre escenaris com la construcció del canal d´Urgell, la guerra d´Àfrica, la batalla del Segre durant la guerra civil i els maquis. Les descripcions són molt enrequidores.
En tots aquests moments, els Llops lluiten, s´estimen o es traeixen. Com a teló de fons, apareixen Guifré el Pilós mort per Lubb Ibn Mohamed, el mite de l´home-llop, Juli Cèsar a Ilerda i un antiquíssim temple secret dedicat al culte al llop: l´animal totèmic (alhora déu i dimoni) de les tribus íberes de Lleida.
Una narració que ens enganxa des del primer capítol. Molt bona.
2 comentaris:
Hi estic ben atrapada. Sóc a la meitat del llibre i m'agrada molt. Està molt ben escrit, amb descripcions acurades, moviment dels personatges molt ben portat, història del país, intriga a flor de pell... Mentre el vaig llegint penso que si fos una obra escrita per un autor estranger, ja s'hauria traduït a altres llengües; però, és una obra escrita per un català i, malauradament, em sembla que es quedarà a casa.
Faré un nou comentari quan l'hauré acabada de llegir. La visió serà del tot completa. Fins aleshores.
Hola Elvira, estic totalment d'acord amb tú. Si aquest llibre estaguera editat per algú forani estaria al llistat dels best-seller.
A mi em va agradar molt, de fet, després de llegir-lo el recomano als usuaris de la biblioteca, i els encanta.
És difícil trobar hui en dia llibres d'aquest tipus, amb bona qualitat literària i que a més t'atrapen des del principi. Aquests llibres fan lectors.
Aprofito per a recomanar-te un altre descobriment que a mi també em va sorpendre: "Dia de caça" de Gerard Guix, editat per Columna. Molt bó.
El varem comentar al blog: http://biblioradio.blogspot.com/2008/05/da-de-caa-de-gerard-guix.html
Des de la biblio, mitjançant el programa de ràdio que fem, i la seua trascripció en aquest, blog procurem anar descobrint als lectors nous camins en la lectura, de vegades un poc llunyans dels estàndars comercials o mediàtics.
Quan acabes de llegir el llibre ens fiques el comentari final, perfa. Estem en contacte.
Gràcies per la teu visita al blog i per deixar el teu comentari, que per a nosaltres és molt valuós.
Besadetes
Publica un comentari a l'entrada