dijous, 28 de novembre del 2013

Abecedario del cuerpo imaginado




Mar Benegas / Guridi. Abecedario del cuerpo imaginado. Ed. A Buen Paso

El haiku és una composició poètica originaria de la tradició japonesa. En aquest llibre de poesia el cos s'exten a través dels versos breus i senzills per expresar emocions i sentiments, els quals s'identifiquen també a les il·lustracions minimalistes de Guridi.

A més del magnífic contingut poètic, ideal tant pels xiquets com per als adults, aquest abecedari té el valor afegit de la seua edició, amb una enquadernació també japonesa i orientació per fer els nostres propis haikus. No es un llibre perfecte per regalar o regalar-se?

Feu un tastet gràcies a l'editorial A Buen Paso:

Un tren de llegenda



Juli Capilla / Antoni. Un tren de llegenda, el Xitxarra. Ed. Bullent

Els nostre volgut Xitxarra, si se'n recordeu el tren que va recòrrer la nostra comarca des de Gandia a Alcoi, es converteix, gràcies als autors, en el protagonista d'un llibre infantil.  
 
En Almoines, a la província de València, es troba una reproducció en xicotet del tren en el que es pot muntar i el iaio Ferran convida els seus néts. L'excursió es convertirà en una gran aventura on es trobaràn amb personatges d'altres temps, perills i molta diversió.
 
I si voleu imitar els protagonistes, res millor que visitar el parc temàtic que existeix de veritat a Almoines, i podreu muntar al tren!
 
 
 
 

dimecres, 20 de novembre del 2013

S'alça el teló... "No hay terror en el castillo del terror"

Hui us presentem una obreta de teatre del llibre Teatro infantil i juvenil, de Miguel García Sanchidrián, mestre de primaria especialitzat en expressió teatral. En aquest llibre, el qual podeu trobar a la biblioteca, presenta un recull de xicotetes obres susceptibles de ser representades pels xiquets. En concret, hem triat "No hay terror en el castillo del terror. No hay niño mal que cien años dure". A vore que us pareix...



Il·lustració Haciendo el indio Design



(Salen a escena todos los componentes de la compañía y suena un "gong" ante el cual saludan todos a la vez)

- Somos la compañía Metro Goldwyn Show (suena un miau de gato)

- La C.M.G.S (miau) está formada por alumnos de 8º de E.G.B. del Colegio Gaztelueta.

- Rafa Orbegozo: soy el director de la compañía M.G.S. (miau) ¡Cómo me gusta ver reír a las personas mayores! Pero en el mundo hay muchas personas mayores que no se ríen. Y no es porque tengan hambre. Tal vez es porque no se acuerdan de cómo se ríe. Para ellos y para todos los que sí saben reír hemos escrito y ensayado esta obra titulada... (música de miedo, trueno, carcajada) "No hay terror en el castillo del terror" o "No hay niño malo que cien años dure". (...)

(Música de miedo. Se retiran todos menos el narrador, para ir apareciendo conforme se vaya desarrollando la acción).

Narrador: En un lugar de Austria de cuyo nombre no quiero acordarme, vivía Her Cristian Von-Herren y su hijo Franz, el cual (entra el niño y molestándole le da un pisotón) era un gamberro. ¡Auuu! qué pisotón. Bueno, no era algo, era un puro gamberro y, en fin, me marcho que ahí viene su padre.

Niño: ¡Hola! papá, vamos a jugar a algo, ponte aquí, tú eres mi caballo...

Padre: ¡No!, no puedo hijo.

Niño: ¿Por qué?

Padre: Porque, hijo, yo soy una persona seria.

Niño: ¿Y las personas serias no juegan?

Padre: Si jugasen no podrían ser serias, además... es que me voy de viaje.

Niño: Pues llévame contigo ¡Qué bien!

(Da vueltas de alegría alrededor de su padre que le mira desconcertado y le para)

Padre: No, no puedo porque es un viaje de negocios.

Niño: Aunque sea de negocios, yo quiero ir contigo, quiero ir contigo.

(Vuelve a dar vueltas alrededor de su padre)

Padre: ¡Cuánto me quiere este niño! ¡Para de una vez!

(El niño para)

Niño: Es que cada vez que me llevas de viaje, como eres el jefe me das tantos caramelos y chicles y cosas de esas que... ¡Tantas cosas!

Padre: ¡Ejemmmmm! Calla. En fin, te voy a dejar al cuidado de tu tío. En mi ausencia deberás hacer todo lo que te tengo dicho: limpiarte las manos antes de comer, limpiarás los zapatos, te limpiarás los dientes después de comer, mirarás a los dos lados antes de cruzar la calle...

[...]

Enxarxats: Neorrabioso





Neorrabioso és un blog on el seu autor sorprén amb la seua "poesia", la cual té la seua conseqüència al mateix carrer amb la seua firma, de la qual cosa deixa constància al blog.
Frases, comentaris i llibres de poesia comparteixen protagonisme junt a art urbà on deixa emprenta del seu sentir sobre la cultura. En el seu blog, a més, demostra que la poesia també pot ser combativa i a través d'ella es pot lluitar, rebel·lar-se i defendre els ideals.
La majoria d'autors i poetes segur que no us sonen, i a través d'aquest blog és una bona forma de descobrir-los.

Vivir de noche, de Dennis Lehane



Dennis Lehane. Vivir de noche. Ed. RBA / Círculo de Lectores

Ens situem a la ciutat de Boston (Estats Units) durant els anys 30 per llegir sobre l'atmòsfera d'aquells anys on destaca la famosa llei seca i l'activitat delictiva que tracta de evadir-la. Un que es dedica a això és Joe Coughlin, un home dedicat des de jove en el món delictiu, malgrat ser son pare un important capità de la policia de Boston. En la seua vida es creuarà la dona Emma Gould, qui camviarà per sempre la seua vida.
 
Si voleu llegir una intensa i ben escrita novel·la de gangsters, aquesta és la vostra pròxima lectura.

Último otoño en París

Milagros del Corral. Último otoño en París. Ed. Temas de Hoy / Círculo de Lectores


Eva, la protagonista d'aquesta novel·la, amb trenta anys acaba de divorciar-se i accepta un lloc de treball en una gran organització internacional de cooperació amb sede en París. Alli construeix una nova vida, rel·lacionant-se amb moltes persones diferents i trobant de nou l'amor. Al treball, prompte s'adona que la burocracia no li possarà gens fàcil desenvolupar i dur a terme molts dels projectes que voldria.
 
L'autora, antiga directora de la Biblioteca Nacional, i que ha treballat a l'ONU, ens permet compartir les interioritats d'aquest tipus d'organització, con funciona i disfrutar alhora amb una història molt entretinguda.

Pan, educación y libertad, de Petros Márkaris

Petros Mákaris. Pan, educación, libertad. Ed. Tusquets

La crisis econòmica empitjora a Grècia i el comisari Kostas Jaristos, protagonista de la sèrie de llibres de Márkaris, també es veu afectat. L'economia del país es deté i cada volta hi ha més protestes, més descontent de la població i avançen els neonazis com opció política. I entremig es produeix un assassinat, el d'un ric empresari i junt al cos apareix un missatge amb el lema de les protestes dels estudiants que en 1973 es rebel·laren contra la dictadura militar.
Jaristos, ocupat en la investigació, es rel·lacionarà amb empresaris i gent influent que han estat dirigint el país des d'aleshores, possant de manifest la corrupció política, culpable de la situació que pateix el país a l'actualitat.
 
Amb aquest títol es tanca la Trilogia de la Crisis que acomençà amb Con el agua al cuello i després Liquidación final.

No puc deixar de comentar les portades dels tres llibres, les fases per les que pasa la pobre porquet-vidriola atacada pels avariciosos. Una imatge val que mil paraules...


Ramsés II y su época




Ramsés II y su época. Ed. Anaya (Col·lecció Revista de la Història)

Tot contrari a com podem imaginar un llibre d'història, aquest títol combina l'originalitat del format amb continguts curiosos i humor. També el llenguatge i la forma de redacció és actual i els continguts estan dispossats en forma d'articles periodístics, com si es tractara veritablement d'una revista. El text no és excesiu i els "articles" s'il·lustren amb prou fotografíes i dibuixos.
Una forma amena de que els xiquets s'apropen a la història.

Yo, Nefertiti



Didier Grosjean / Claudine roland. Yo, Nefertiti. Ed. Anaya
 
 
 
La reina Nefertiti fou una important figura a la història d'Egipte. A través de la lectura d'aquest llibre narrat en primera persona per ella mateixa, coneixerem com va ser la seua vida, en quin context històric va viure, els aconteciments de la que va ser protagonista o espectadora.  Serà més entretingut per als xiquets llegir aquest llibre narrat com si fora un conte, que no com a biografia amb molts datos que els poden avorrir i desistit de la seua lectura.
 
Aquest llibre forma part d'una col·lecció "Yo, Memorias", cadascún d'ells dedicats a un personatge conegut de la història. Veniu a conèixer-los?

Acosta't a la història: antic Egipte


Andrew Haslam / Alexandra Parsdons. Acosta't a la història. Antic Egipte. Ed. Parramón

Perquè els xiquets de primària vagen coneixent altres civilitzacions, aquest llibre proposa la resposta a les qüestions més conegudes sobre els egipcis. Una primera aproximació que ens parla de com vivíen, de la seua religió, costums i art. El text és breu i concís, i s'acompanya de moltes il·lustracions i fotografíes, reals, de museus i recreacions.
Com a complement molt interessant, aquest llibre incorpora manualitats fàcils que els farà més divertit acostar-se al fascinant Egipte del faraons.

dimecres, 13 de novembre del 2013

S'alça el teló... Santa Juana

 
Començeu a llegir aquesta obra escrita per George Bernard Shaw (1856-1950), escriptor irlandés, i que gira en torn a la figura i la història de la francesa Juana de Arco.
 
 
ESCENA PRIMERA

Una hermosa mañana primaveral del años 1429, junto al río Mosa, entre Lorena y Champaña, en el castillo de Vaucouleurs.
El capitán Roberto de Baudricourt, caballero, militar, bien parecido y de aspecto enérgico, pero sin voluntad propia, trata de ocultar ese defecto del modo habitual en él: vociferando terriblemente a su mayordomo, un ser insignificante, enjuto de carnes, y pelo ralo, cuya edad puede oscilar entre los 18 y los 55 años; ese tipo de hombre que no puede envejecer porque nunca fue joven.
Ambos están en una sala de sillería soleada en la primera planta del castillo. Sentado en una maciza mea de roble, en una silla del mismo estilo, el capitán deja ver su perfil izquierdo. El mayordomo permanece erguido frente a él, si de erguida puede calificarse su timorata postura, al otro lado de la mesa. Tras él, abierta, una ventana del siglo XIII con parteluz. Cerca de ella, en el rincón, una torrecilla con una estrecha entrada arqueada que conduce a una escalera de caracol, que desciende hasta el patio. Bajo la mesa, un resistente taburete de cuatro patas, y bajo la ventana, un arca de madera.
 
ROBERTO- ¡No hay huevos!¡No hay huevos!¡Por todos los diablos!¿Qué quieres decir con que no hay huevos?
 
MAYORDOMO - No es culpa mía, señor, Es la voluntad de Dios.
 
ROBERTO - Blasfemia. Dices que no hay huevos y culpas a tu Hacedor.
 
MAYORDOMO - ¿Qué puedo hacer, señor? Yo no puedo poner huevos.
 
ROBERTO (Sarcástico) - ¡Vaya, vaya! ¡Encima te burlas!
 
MAYORDOMO - No, señor, Dios es testigo. Todos tenemos que pasarnos sin huevos, al igual que vos. Las gallinas no quieren poner.
 
ROBERTO - En efecto. (Se levanta). Ahora escúchame.
 
MAYORDOMO (Humilde) - Sí, señor.
 
ROBERTO - ¿Quién soy yo?
 
MAYORDOMO - ¿Quién sois vois, señor?
 
ROBERTO (Acercándose a él) - Sí, ¿quién soy yo?¿Soy Roberto, señor de Baudricourt y capitán de este castillo de Vaucouleurs o acaso soy un vaquero?
 
MAYORDOMO - ¡Ah!, señor, bien sabéis que sois más poderoso aquí que el mismo Rey.
 
ROBERTO - Precisamente. Y bien, ¿sabes quién eres tú?
 
[...]

Enxarxats: Foment Lector, nou blog de la Biblioteca de Cocentaina




Per tal d'informar sobre les activitats i actes que es realitzen a la Biblioteca de Cocentaina, inaugurem nou blog a Internet: Foment lector. Perquè cap dels interessats no es perga cap aconteciment, trobareu un detallat calendari amb totes les activitats, animacions amb escolars i altres actes per als usuaris en general, com la presentació de llibres per exemple o exposicions. Per saber-ne més féu click damunt del calendari que està en la columna de la dreta en la pàgina principal del blog, en la part de dalt, amb la programació per mesos.
Després trobareu un resum i fotografíes per omplir la curiositat sobre allò que ha esdevingut el acte.
A més, s'assabentareu també de notícies rel·lacionades amb la Biblioteca, com el recent guardó que li ha otorgat el PSOE valencià per la seua tasca de foment de la lectura a l'àmbit educatiu.
Dalt de tot trobareu els diferents continguts del blog classificats en pestanyes. Així que, ja sabeu, ens trobem de nou a la xarxa!

Los años de pregrinación del chico sin color


 Haruki Murakami. Los años de peregrinación del chico sin color. Ed. Tusquets

El protagonista de la nova novel·la d l'escriptor japonés Haruki Murakami és Tsukuru Tazaki, un jove arquitecte japonés de 36 anys. A partir que inicia una rel·lació amb una dona major que ell, Sara, comença a rememorar els anys de la seua etapa universitaria i recorda els amics de tota la vida els quals, després d'abandonar-los per anar a la universitat, el rebutjen sense cap explicació.
Aquest fet marcarà, i molt,  la vida del protagonista, qui pensa inclús en el suïcidi. Al temps actual Sara l'anima a enfrontar-se al passat i  investigar el perquè d'aquesta ruptura tan sobtosa.
Desprès de les últimes novel·les que ha publicat d'aire fantàstic i surrealista, ara Murakami opta per un argument realista on primen els sentiments i la introspecció. Un llibre perfecte per descobrir a Murakami, o disfrutar si ja en sou fans d'aquest escriptor.






Muuu!


 

David Safier. Muuu! Ed. Seix Barral

David Safier, autor de les divertides novel·les Jesús me quiere i Maldito karma - les quals trobareu a la biblioteca - torna amb les aventures d'una vaca, qui viurà més d'una aventura en la seua recerca de la felicitat i l'amor.
Una lectura que ens assegura un somriure, perfecta pels temps que corren. Podeu llegir el primer capítol punxant l'enllaç.

Ha vuelto


Timur Vernes. Ha vuelto. Ed. Seix Barral

El 30 d'agost de 2011 Hitler es desperta a Berlín. Sorprés per la indiferent benvinguda de la gent i la situació històrica actual, tant llunyana del temps que Hitler va deixar enrere, Hitler decideix reinventar-se com a còmic imitador d'ell mateix en una cadena de televisió. Espentat per l'èxit de la seua aparició pública, Hitler aprofita per fer carrera política i difondre les seves idees.
Amb tints fantàstics, l'autor ha construït una història original d'humor amb un protagonista impossible, a través del qual llegim sobre la societat alemanya actual capaç de riure's d'ella mateixa, com demostra l'èxit de vendes en el país d'aquest llibre.

Probeu si us agrada, llegint el primer capítol.

No, Roger!



Reina Ollivier / An Candaele 8il.). No, Roger! Ed. Baula

"No, no i no!". Aquesta és la paraula que més sent Roger quan té un desig o vol alguna cosa. Cada dia demana galetes o vol jugar a contruïr una tenda de campanya al jardí o anar a passetjar a la plaça. Però com que és un xiquet molt llest prompte troba la forma de convertir aquest no en un si i eixir-se'n amb la seua. Voleu saber com ho fa? Llegiu el conte!

Tento i la dent




Ricardo Alcántara / Gusti (il.). Tento i la dent. Ed. Baula

El gosset Tento és el protagonista d'una sèrie de llibres on viu mil i una situacions semblants a la de qualsevol xiquet xicotet.
En aquest nova aventura està molt content doncs està a punt de caure-li una dent. Però comença a pensar que vindrà el ratolinet de les dents i tal volta s'espante en vore que Tento és un gos. Què coses podrà fer Tento? Llegireu amb un somriure les ocurrències d'aquest simpàtic protagonista i esbrineu si el ratolinet el visitarà.

Història d'una bala

Joles Sennell / Carme Peris (il.). Història d'una bala. Ed. Hymsa / Cruïlla


Ed. Hymsa


Hi ha llibres que, encara que han sigut editats fa temps, val la pena que les editorials se'n recorden d'ells per les històries que conten. És el cas d'aquest llibre que ens parla de la guerra i la pau, i que l'editorial Cruïlla recupera amb una edició més moderna que la de Hymsa. En la Biblioteca de Cocentaina trobareu la més antiga.
Ed. Hymsa
Dos païssos lluiten entre ells, fa tant de temps, que ni se'n recorden. Com que la terra ja no es cultiva una arada resta abandonada al camp. Fins que uns soldats la troben i la converteixen en una bala. Aquest en ser llançada vola i vola, sense caure ni voler fer mal a la gent, mentres persones d'ambdós bàndols la segueixen. La bala decideix tornar al camp abandonat per convertir-se de nou en una arada i recordar a la gent allò bo de la vida anterior a la guerra.
Ed. Cruïlla
Ed. Cruïlla

dimecres, 6 de novembre del 2013

S'alça el teló... La filla del rei barbut

 

 
Manuel Segarra Ribes. La filla del Rei Barbut. Ed. Academia Valenciana de la Llengua

L'Academia Valenciana de la Llengua recupera aquesta edició facsímil d'una comèdia teatral de titelles de principis de segle. Crida de seguida l'atenció la falta de normalització lingüística, doncs és anterior a les normes de Castelló.
Una curiosa obreta per conèixer més del patrimoni cultural valencià.



PRIMER ACTE

Escena d'una cambra particual de la Infantona Merilde, ene l Palau del Rei Barbut. A la esquerra del'espectador, en segon terme, accés al dormitori. A la dreta un gran finestral, ample, que quedarà il·luminat quan s'indique, pel qual es veu el camp. Una gran butaca de repós i un taburet del mateix estil.
 
En alçar-se la cortina estan la Infantona i Josepa Maria assegudes al silló i al taburet.
 
JOSEMA Mª - Princesa preciosa
de cabells com l'or,
no vullc vore't trista,
anima el teu cor,
que prompte, Princesa,
vindrà Primavera
com heraut d'Estíu
i ens portarà amb ella
i les seues flors,
algun jòve de gentil presència
fill d'algun gran Rei
vestit de burell,
la capa brodada
i el semblant molt bell
que voldrà sempre vore't contenta,
cantant i rient
en el seu casalici a tothora,
maridada amb ell.
 
INFANTONA - ¿Com vols que jo estiga tan mústega
si me passe els díes en este castell,
i tan sols amb la teu companya,
els meus dos germans
i el meu pare vell?
Que els meus dihuit anys,
Jospea Maria,
estan ja cansats
de vore a tothora
des d'eixe balcó
la mateixa brossa,
els mateixos troncs.
Sols una vegada
passada que fora
una gran tronada,
trobant-me jo assoles
cercant caragols
per la drecereta
que hi ha en la Cucala,
baix de la cantera
del molí del bou,
vaig trobar a un home
montat dalt d'un matxo
que, indirectamente,
me parlà de amor.

JOSEPA Mª - ¡amor, i en un matxo...![...]
 
 
 

Enxarxats: Actualidad Literatura

Il·lustració de Sarbani Ghosh
 
Actualidad Literatura és una web de notícies al voltant dels llibres i els escriptors. Diariament publica aquelles novetats literàries més destacades, entrevistes a autors, un apartat dedicat a les editorials i també ressenyes de llibres, encara que no són moltes.
 
Podeu navegar fàcilment entre els seus continguts classificats en les pestanyes de dalt o en el menú de la dreta "Secciones", dividit per gèneres i un contingut més ampli sobre literatura. A més, podeu seguir Actualidad Literatura a les xarxes socials, en Facebook i Twitter.
Us invitem a que li doneu un ull, segur que trobarem més d'un contingut del vostre interés.

Una mentida de fábula



Pepa Úbeda. Una mentida de fàbulaAmb guisalts i vins eròtics per a festejar. Ed. L'Eixam

Fa poc es va presentar aquest llibre a la Biblioteca de Cocentaina, amb la presència de la mateixa autora, que va participar en el col·loqui sobre erotisme.
 
La cuina i l'erotisme ténen una estreta rel·lació en Una mentida fabulosa, que pot animar la vida sexual de qualsevol parella. Amb un poc d'imaginació i espenta, podem despertar a les sensacions del paladar i donar veu a altres sentits més carnals.
Pepa Úbeda ens proposa afrodisíaques receptes per compartir la seua preparació i degustació, alhora que alterna amb la narració de la rel·lació amorosa d'una parella, amb un llenguatge evocador i eròtic. El rel·lat i les receptes comparteixen protagonisme amb sugerents aquarel·les fetes també per l'autora del llibre.
 
 

Katalèpsis

 
Maria Carme Roca. Katalèpsis. Ed. La Galera

L'Èric és un adolescent que pateix catalèpsia, una malaltia que paralitza el seu cos i el fa parèixer mort, encara que amb conciència d'allò que passa al seu voltant. Un dia descobreix que gràcies a la cocaïna es capaç de provocar-se els atacs i de seguida duu a terme plans per aprofitar-se'n.
Amb la complicitat del seu amic Gerard, Èric idea  una venjança contra la xica que no li fa cas desbaratant la festa del nòvio d'ella. Una perillosa experiència que no eixirà ben bé com l'Èric es pensa.
 
La narració, en primera persona per veu de l'Èric, alterna capítols en que ell mateix va describint allò que sent mentre està en estat catalèptit.
 
Una lectura tant per adults com a joves, que es voran atrapats per la tensió i el suspens de llegir allò que li ocurrirà l'Èric a causa de la seua imprudència.
 
Amb aquesta novel·la Mª Carme Roca va guanyar el Premi Joaquim Ruyra 2012, convocat per l'editorial La Galera.

El invierno del comisario Riccardi


Maurizio de Giovanni. El invierno del comisario Riccardi. Ed. Lumen / Círculo de Lectores

Aquest és el primer llibre de la sèrie de novel·les d'intriga protagonitzades del comisari Riccardi, un peculiar detectiu de la brigada contra el crim de la ciutat de Nàpols, qui ha heredat de sa mare la capacitat de sentir els últims pensaments d'aquells que han sofrit una mort violenta, com una invitació a esbrinar les causes del fatal desenllaç. Aquest fet condicionarà tant la seua trajectòria professional com la seua vida personal.
 
Ricciari s'enfronta en aquest llibre a l'assassinat d'un cantant d'òpera en la ciutat de Nàpols l'any 1931 durant l'època fascista italiana.
 
Descobrireu un personatge amb un toc diferent i trames que mantenen en suspens al lector fins a les últimes pàgines si voleu esbrinar qui és el culpable.
 
Si us ha enganxat la seua lectura, seguint l'ordre de les estacions de l'any, aquests tìtols continuen la sèrie:
 
 


 
 
 
 
 

Una partida inacabada



Lurdes figueiras / Juliet Pomés. Una partida inacabada. Ed. Cruïlla

Les matemàtiques no ténen perquè ser avorrides i, fins i tot, poden inspirar contes. Un bon exemple és aquest llibre on la troballa per part de dos xiquet d'un caixa de figuretes els duu a inventar jocs per tal de repartir-les entre els dos per endur-se-les a casa.
Una original lectura per introduir conceptes o jugar amb les matemàtiques, o simplement gaudir d'una estona lectora.



1.001 dades sobre l'espai




 
Pel seu tamany aquest llibre és una obra de consulta que pot considerar-se xicoteta pero gran en continguts. Conté molta informació, ben estructurada i que aprofita com una primera aproximación que respondrà els interrogants i/o curiositats dels xiquets al voltant del tema de l'espai.

El text s'acompanya de nombroses fotografíes i dibuixos, a més d'un sumari al començament on la informació està classificada baix epígrafs generals sobre la formació de l'univers, els estels, les galaxies i el Sistema Solar. Tots els temes estan redactats de forma concisa i clara, fàcil d'entendre pel qualsevol xiquet de primària. Al final del llibre s'inclou un glossari de paraules més difícil amb la definició. Una obra molt completa i adient per a la primera biblioteca del xiquet.

 

El panda

El panda. Ed. Susaeta

El panda és una proposta lectora per als més menuts, doncs és un llibre amb pàgines, poques, de cartró dur i amb molt poquet text. En cada pàgina anirà contant allò que està fent el panda, com menjar o jugar.
 
 Un llibre i un joguet alhora perquè els menuts disfruten amb les acolorides il·lustracions, amb una primera lectura visual, i el manipulen sense por de trencar-ho. A més segur que els cridarà l'atenció doncs té la particularitat que la forma del llibre es correspón amb la forma de l'animalet.
 
Aquet llibre forma part d'una col·lecció, Mi granja de colores, per si us agrada i esteu interessants en altres títols:
  • El gatito
  • El perrito
  • El potrillo

dimecres, 30 d’octubre del 2013

S'alça el teló... Esperando a Godot


Esperando a Godot és una obra de teatre publicada en 1940 i  pertany a la corrent de l'Absurd, una característica que es reflecteix tant bon punt començem a llegir el diàleg entre Estragon i Vladimir, dos vagabunds que esperen a altre home que li diuen Godot.

 
Açí podeu començar a llegir...


ACTO PRIMERO


Camino en el campo, con árbol.

Anochecer.

Estragon, sentado en el suelo, intenta descalzarse. Se esfuerza haciéndolo con ambas manos, fatigosamente. Se detiene, agotado, descansa, jadea, vuelve a empezar. Repite los mismos gestos.

Entra Vladimir.

ESTRAGON (renunciando de nuevo) - No hay nada que hacer.
VLADIMIR (Se acerca a pasitos rígidos, la piernas separadas) - Empiezo a creerlo. (Se queda inmóvil.) Durante mucho tiempo me he resistido a pensarlo, diciéndome, Vladimir, sé razonable, aún no lo has intentado todo. Y volvía a la lucha. (Se concentra, pensando en la lucha. A Estragon.) Vaya, ya estás ahí otra vez.
ESTRAGON - ¿Tú crees?
VLADIMIR - Me alegra volver a verte. Creí que te habías ido para siempre.
ESTRAGON - Yo también.
VLADIMIR - ¿Qué podemos hacer para celebrar este encuentro? (Reflexiona.) Levántate, deja que te abrace. (Tiende la mano a Estragon.)
ESTRAGON (irritado) - En seguida, en seguida.

Silencio.

VLADIMIR (ofendido, con frialdad.) - ¿Se puede saber dónde ha pasado la noche el señor?
ESTRAGON - En un foso.
VLADIMIR (estupefacto) - ¡Un foso! ¿Dónde?
ESTRAGON (sin gesticular) - Por ahí.
VLADIMIR - ¿Y no te han pegado?
ESTRAGON - Si... No demasiado.
VLADIMIR - ¿Los de siempre?
ESTRAGON - ¿Los de siempre? No sé.
VLADIMIR - Cuando lo pienso... desde entonces... me pregunto... qué hubiera sido de ti... sin mi... (Decidido.) Sin duda, a estas horas, serías ya un montoncito de huesos.
ESTRAGON (profundamente enojado) - ¿Algo más?
VLADIMIR (agobiado) - Es demasiado para un hombre solo. (Pausa. Con vivacidad.) Por otra parte, es lo que me digo, para qué desanimarse ahora. Hubiera sido necesario pensarlo hace una eternidad, hacia 1900.
ESTRAGON - Basta. Ayúdame a quitarme esa porquería.
VLADIMIR - Hubiéramos sido de los primeros en arrojarnos juntos, cogidos de la mano, desde la Torre Eiffel. Entonces valíamos algo. Ahora es demasido tarde. Ni siquiera nos permitirían subir. (Estragon se encarniza con su calzado.) ¿Qué haces?
ESTRAGON - Descalzarme. ¿No lo has hecho nunca?
VLADIMIR - Desde hace tiempo vengo diciéndote que hay que descalzarse todos los días. Más te valdría hacerme caso.
ESTRAGON (débilmente) - ¡Ayúdame!

[...]


El color de les quimeres (Fira de Tots Sant)



L'editorial Bromera, a través de la seua Fundació per al Foment de la Lectura, ha editat uns llibrets dedicats a les festes de la geografia valenciana, els quals s'ha pogut comprar en companyia del periòdic Informació.
Un d'estos llibres está dedicat a la Fira de Tots Sants de Cocentaina, la qual serveix d'escenari a la història de Mila, una dona contestana que narra la seua rel·lació amorosa amb un bandoler que es mou per les terres de la Mariola, el Manco Calderón. Aventures, amors, passions i molta festa trobareu en una lectura senzilla i curteta en valencià, perfecta ara que tenim prop una nova edició de la Fira.
Precisament, amb motiu de la proximitat d'aquesta, es va presentar el llibre a la Biblioteca de Cocentaina ahir dia 29 d'octubre, un acte del que trobareu fotos i més al blog Biblioactivitats, on trobareu tota la informació sobre els actes i activitats que es celebren a la Biblioteca de Cocentaina, o que la ténen com a protagonista.
 
 

Enxarxats: Viviendo en nuestro cuento

Il·lustració Paula Romani



Viviendo en nuestro cuento és un blog fet per una xica del nostre poble, Cocentaina, on Marina, que així es diu qui escriu, ressenya els llibres que va llegint. Té a més altres seccions com fragments que li han cridat l'atenció o aquella on es fa eco de les novetats literàries que van eixint o aquelles que li agradaria llegir. Podeu trobar llibres de tot tipus, encara que hi ha sobre tot de temàtica juvenil.
 
Les entrades del blog estàn repartides en les seccions del blog: 
 
Reseñas: opinió personal del llibres que va llegint.
Secciones literarias: entrades fixes al blog com les novetats que arriben a casa (IMM), entrevistes o la dedicada a les portades.
Libros por leer: llistat de llibres que li agradaria llegir.
Mis textos: fragments de escrits de la mateixa Marina.
Bancos de Puntos: formes d'aconseguir punts que després s'acumulen per participar als sortejos.
 
 
Doneu una ullada i compartiu les vostres impressions dels llibres, o descubriu nous títols per llegir aquesta tardor i compartir al blog.
 

Sonata para un muerto

Nicci French. Sonata para un muerto. Ed. Círculo de Lectores

Bonnie Graham, la protagonista del nou llibre de la parella d'escriptors Nicci French, arriba un dia al seu pis i es troba el cadàver d'un xic que coneix  i senyals d'una baralla. Pensant en no involucrar a la policia i convertir-se així en la principal sospitosa, parla amb una amiga per tal de desfer-se del cos.
 
L'estructura de la novel·la reflecteix els fets del passat on descobrirem la rel·lació de Bonnie amb el mort, capítols que s'alternen amb les circumstàncies de fer desaparèixer el cadàver.

Una lectura per disfrutar de la bona escriptura de l'equip Nicci French.

Hi ha morts que pesen cent anys


Tomás Llopis. Hi ha morts que pesen cent anys. Ed. 3i4

Novel·la històrica ambientada al segle XVII, a la Segona Germania, abans de començar la Guerra de Successió, narra l'enfrontament entre dues famílies a causa d'un assassinat.

El protagonista, un jove d'una de les famílies, coneixerà la història de la enemistat familiar a partir de la troballa del diari del seu oncle. Per altre costat, a través de les seues vivències personals, coneixerem el context històric, social, polític i econòmic de l'època on les dones tindràn una veu i un protagonisme especial en el desenvolupament dels fets.

Una lectura que ens proposa altra forma de conèixer la nostra història a través de la literatura.

Mirem la ciutat



Mirem la ciutat. Ed. La Galera

L'editorial La Galera ens presenta una col·lecció de llibres baix el nom de Mirem, on la il·lustració prén el protagonisme principal. Sense text, són llibres adients per als més menuts, els quals inicien els seus primer passos en la lectura a través de la imatge, fets en cartró dur perquè puguen ser manipulats sense por que es trenquen.

A Mirem la ciutat trobem escenenes quotidianes que es desenvolupen a qualsevol ciutat, invitant al xicotet lector a identificar aquelles que troba a la seua pròpia ciutat i a descobrir d'altres. A més, amb la participació dels adults, podem convertir la lectura en un joc per trobar objectes i/o persones o muntar una història al voltant d'allò que es veu a les seues pàgines.
 
 

Adivina... ¡Abre la puerta!




Adivina... ¡Abre la puerta! Ed. Edaf

Aquest llibre presenta diverses activitats quotidianes que disfruten els xiquets protagonistes, amb els amics, amb la família, a casa... La lectura proposa endevinalles visuals que ténen rel·lació amb les il·lustracions del llibre. Les respostes es troben darrere d'una pestanya a les mateixes fulles. Així, lectura i joc es combinen per enriquir l'experiència lectora del xiquet, a més d'allò que els agrada als més menuts les endevinalles i alçar sol·lapes.
Un llibre molt entretingut per despertar la capacitat d'observació del xicotet lector i compartir una estona lectora pares i fills o en amiguets.










El cuento del señor Pato



Juanvi Sánchez. El cuento del señor Pato. Ed. Anaya

Com que sempre viatja amunt i avall al seu cotxe al senyor Pato no se'l veu i, per això, els altres ànecs es pregunten com serà. Gros, alt, baix?
Un llibre que juga amb el misteri i la curiositat per ensenyar al xicotet lector sobre les característiques físiques, contat principalment a través de la imatge i frases curtes.







dimecres, 23 d’octubre del 2013

S'alça el teló... Maribel y la extraña familia

Maribel y la extraña familia (Miguel Mihura)

Maribel y la extraña familia és una obra de teatre publicada el 1959 que narra la rel·lació entre un home tímid, inocent - Marcelino - i una prostituta - Maribel - a qui coneix en un bar i no identifica com a tal. La curiosa rel·lació avança entre ells cap al matrimoni, mentre coneixem la misteriosa mort de la primera dona de Marcelino i la peculiar familia a la qual pertany, molt anticuada en els seus costums.

L'obra també es va convertir en pel·lícula l'any següent de ser publicada, l'any 1960, protagonitzada per un jove Adolfo Marsillach i dirigida per José María Forqué. Fins i tot s'ha convertit posteriorment en un musical y ha sigut representada multitut de vegades al teatre per diferents companyies.



[ACTO PRIMERO]
DOÑA PAULA - ¿Qué? ¿Qué les ha parecido?
DON FERNANDO -  Precioso
DOÑA VICENTA - Y muy fino
DOÑA PAULA - Pues me lo ha traído mi hermana, que ha salido a la calle, y desde que está aquí se obstina en hacerme regalitos casi constantemente. Y es que es una santa, una verdadera santita. Tan es así, que a pesar de ser mi única hermana, yo la quiero muchísimo... Ahora la conocerán ustedes. Ha ido a cambiarse de vestido y enseguida vendrá. Claro que yo hubiera preferido que en lugar de este rock-and-roll de Elvis Presley, me hubiera traído un blues de Louis Armstrong;  pero por lo visto, no había en la tienda. Y es que la musica moderna se agota en seguida... ¡Es tan líricamente emocionante! (Se levanta con el disco en las manos, que ha quitado del plato). Con el permiso de ustedes, voy a meterlo en la bolsa, para que no coja pelusa...


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...