MEMÒRIA DELS OBLIDATS: Lope de Vega

 

 

Lope de Vega va nàixer en Madrid (1562-1635), en una família humil, i ja de xiquet va destacar als estudis i en l'escriptura de comèdies. A mesura que es va fer adult, les seues conquestes amoroses - doncs va tindre un nombrós grup d'amants - i les experiències vitals, el van ajudar a compondre una gran quantitat de comèdies, fins i tot era capaç d'escriure'n una en tres dies. Va ser un autor molt prolífic i les seues obres parlen sobretot de l'amor i les injustícies socials, protagonitzades igual per gent del poble, nobles i aristocràcia. 

Entre les comèdies més conegudes estarien Fuente Ovejuna, El mejor alcalde, el rey, Peribañez y el comendador de Ocaña, El caballero de Olmedo, El perro del hortelano, El castigo del discreto o La dama boba.

A més, podeu consultar la seua obra al portal de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, on llegir les obres originals digitalitzades, vídeos de representacions teatrals actuals, veure imatges de l'època i conéixer un poc més a aquesta figura tan important del teatre espanyol. 

Us animem a llegir teatre i hui, especialment, a Lope de Vega.

AMB TINTA ROJA: Krystian Bala

Krystian Bala, de nacionalitat polaca, es va fer conegut gràcies a l'èxit que va tindre la seua primera i única novel·la: Amok. En la novel·la es pot llegir sobre l'assassinat d'un home i la descripció minunciosa de la seua mort. 

Curiosament la novel·la descriu, fil per randa, un crim real que va investigar la policia tres anys enrere que es publicara el llibre. La policia comença a lligar fils i es comprova que la víctima havia tingut relació amb la dona de l'autor.  El paregut amb la realitat va dur a la detenció de Bala, encara que no es va demostrar la seua culpabilitat i van tenir que possar-lo en llibertat.

Però noves pistes -anònimes- van aconseguir que el detingueren de nou el 2006. Provats els fets, fou condemnat a vint-i-cinc anys de presó pel crim. 

De la realitat a la ficció. L'ego de Bala el va trair.

 

 

PESSIGUETS DE LLIBRES: Crineres de foc

 Mª Antonia Oliver. Crineres de foc. Barcelona: Ed. 62, 1985 

Finalista del Premi Sant Jordi el 1984, Crineres de foc conta la creació d'un poble a terres catalanes al voltant d'una gran casa d'una família misteriosa de la qual no es coneix massa. Entre la descripció de la vida quotidiana i relacions dels seus pobladors, trobem la crítica al sotmetiment de la dona i l'autoritarime de l'època, tal com mostren aquestes línies.

Però la música de la filla díscola ara li endolcia els pensaments i, d'un rampell, va tirar la pepa a terra. Es va aixecar decidit i anava a la porta resolt a recuperar n'Estel fugitiva. En obrir-la , les arrugues que se li havien esbandit per un momento se li tornaren quallar, sobergues: hauria de ser ella qui fes la primera passa, ella era la insubordinada i ella la que s'havia de sotmetre. 

Acompanyat pels sons del violí, lluitant contra la fascinació d'aquella crida, va sorir de la biblioteca, però en lloc d'anar a la sala de música, va fer el camí cap al jardí. Al replà, la mare esperava que les passes del marit s'apaguessi, temerosa fins al darrer moment que l'home no alcés el cap i la veiés. Quan es va encendre el llampec de claror del jardí, la dona va baixar el darrer tram de l'escala i s'esmunyí, arrambada a la paret, fins a la sala de música. Era un satuari on no hi tenia accés, tot i que cada paraula no li n'hagués impedit mai l'entrada. La sala de música i la biblioteca eren recers exclusius del marit i la filla i no havia gosat mai traspassar-ne el llindar. Però ara ja no podia esperar més, no podia aguartar més nits de suplici inútil. 

N'Estel va quedar astorada de veure entrar la mare. Aquella dona esvaïda, com una planta abandonada a un racó perquè no podia superar l'emmusteïment, no tenia ni el recurs de les paraules: la mirava amb la boca oberta i els ulls encerclats per la lividesa de l'insomni. 

- Toca, filla, no t'aturis..., que ningú no sàpiga que he vingut.

N'Estel havia deixat el violí damunt el clavicèmbal i llevava una pepa de la butaca per fer lloc a la mare. Li va agafar les mans, fredes i blanes com una fulla a punt de caure.

...

Esos días azules, de Nieves Herrero

 Nieves Herrero. Esos días azules. Ed. B

La periodista Nieves Herrero ens descobreix a través d'aquesta novel·la a la musa del poeta Antonio Machado, qui apareixia als seus versos amb el sobrenom de Guiomar, Pilar de Valderrama.  Encara que ficció, la novel·la està basada en l'amistat íntima que establiren en la vida real el poeta i l'aristòcrata espanyola, també poetessa. Una relació que es traduí en una abundant correspondència que ha permet reconstruir els fets gràcies a que la familia de Pilar conservava moltes de les cartes.

Una lectura plena de sentiments, que ens permet apropar-nos a una de les figures més importants de la poesia espanyola i al context històric d'aquella època.

Echadme a los lobos, de Patrick McGuiness

 

Patrick McGuinness. Echadme a los lobos. Ed. Siruela

Basada en un cas real, Echadme a los lobos conta la investigació de l'assassinat d'una jove i la detenció d'un professor jubilat d'un internat anglés, un fet destacat a la novel·la doncs va ser professor del detectiu que es farà càrrec del cas, l'inspector Ander Widdowson. Una trama policíaca que alterna passat i present, amb els records del detectiu com a alumne a l'internat durant els anys huitanta, i on la premsa serà altra protagonista, convertint al professor sospitós en un monstre i culpable abans d'hora.

Una dura crítica social a l'educació anglesa i a la premsa groga.

 

Dos hermanas, de David Foenkinos

 

David Foenkinos. Dos hermanas. Ed. Alfaguara

Aquesta és la història de dues germanes, Mathilde, professora de literatura a un institut, a la qual un dia, per sorpresa, la deixa la seua parella. Deprimida i després de perdre el treball, la seua germana Agathe l'acull en sa casa per ajudar-la a recuperar-se. Durant la convivència, el seu comportament anirà tornar-se inquietant a causa de la gelosia per la felicitat de la seua germana. El lector serà testimoni del trastorn de Mathilde, dels seus pensaments enverinats pel desamor, fins al dramàtic desenllaç.

Las gallinas ponedoras, de Lucía Marín

 Lucía Marín / Cecilia Varela. Las gallinas ponedoras. Ed. La Guarida

Aquest títol, a banda de la seua acurada edició, ens va cridar l'atenció de seguida pel seu missatge i esperem que us agrade tant com a nosaltres. 

Conta la història de tres gallines, Trini, Reme i Ernestina, les quals vivien tranquil·les ponent ous i picotejant ací i allí. En això arriba el granger i els proposa de pondre més ous a canvi de més comoditats, més menjar, més coses materials en definitiva, que a elles els entusiasma en un primer moment. Però a la llarga tot es complica i les fa pensar si val la pena anar tan estressades, vinga pondreu ous. De seguida s'adonen que troben a faltar la seua vida més senzilla i, en resum, més feliç, encara que no tenien tantes coses.

Com heu endevinat un conte que es pot traslladar a la forma de vida que portem, per explicar als xiquets que el consumisme i acumular objectes no duu la felicitat, cosa prou difícil hui en dia.

Caperucita Roja, versió de Beatrix Potter

Beatrix Potter / Helen Oxembury. Caperucita Roja. Ed. Juventud

La popular il·lustradora Helen Oxembury li posa imatge a la versió  de la Caputxeta de l'escriptora britànica Beatrix Potter (1866-1943), coneguda sobre tot pels seus llibres sobre el conillet Peter Rabbit. 

El conte és pràcticament igual que la versió popular que tots coneixem, però ens presenta al personatge de la Caputxeta com una nena quasi invisible als ulls dels altres; per això no se n'adonen de la terrible malifeta del llop. De vegades, donem les coses tan per fet que els resultats no són els que calen.

Després de la pluja, de Miguel Cerro

Miguel Cerro. Després de la pluja. Ed. Kalandraka 

Els animals d'un bosc hauran de resguardar-se en una cova després que el bosc s'inunda a causa de la pluja. Tots els animals s'organitzen les tasques per sobreviure, menys la guineu, a qui no deixen fer res. Aleshores, quan arriba la foscor de la nit, observant la lluna, la guineu descobreix la forma de col·laborar amb els altres animals, fent-los contents al mateix temps.

Aquest àlbum il·lustrat, adreçat a primers lectors, va guanyar el VIII Premi Internacional de Compostela per a àlbums il·lustrats el 2015.