Geografia literària: Bernardo Atxaga

Il·lustració de Martín la Spina

Els llocs literaris són uns espais un tant difícils de crear, i com bé diu l'escriptor Bernardo Atxaga "forma y contenido deben ir unidos como van juntos la mente y el cuerpo". Esta cita forma part d'una conferència que aquest guipuscoà va donar dins del cicle "Voces de la literatura de hoy". I són precisament els llocs literaris i la seua classificació la base de la seua ponència.

Atxaga presenta quatre tipus de llocs literaris i especifica que a qualsevol llibre sempre podrem encontrar alguna cosa semblant a un d'aquestos quatre tipus o una barreja d'ells.

• El primer lloc ha de veure amb el pessimisme, amb la sensació de viure en un món que no està ben compost. D'entre els llocs més comuns que es corresponen amb aquest primer tipus, estan els llocs utòpics, i al respecte Atxaga comentava que "aquello que está vivo siempre tiene defecto". I desenvolupa aquest lloc posant un exemple: "Mito de las Edades", de Hesíodo.
• El segon lloc està relacionat amb la versemblança, "al desconocimiento no le sigue el silencio", i quan d'alguna cosa no sabem res, no necessàriament deixem de pensar o d'opinar d'ella. L'exemple que cita és "La isla del tesoro".
• El tercer lloc es deté en el simbolisme. De vegades, els paisatges són una selecció dels llocs en general; solen ser espais creats que signifiquen alguna cosa que l'autor ha volgut destacar per algun motiu, bé per algun personatge, bé pel lloc en si mateix.
  
• I el quart i últim lloc és el dels records, i ha de veure amb tot allò que s'ha viscut.

 Llocs i espais literaris al contingut dels llibres... una altra manera de viatjar

Enxarx@ts: El Tiramilla

El Tiramilla és un diari en xarxa dedicat a la literatura juvenil. I com la major part dels diaris que es publiquen en Internet, la primera impressió quan entres a la seua web és de que està tot un poc enrevessat. Però no vos preocupeu, que val la pena perdre uns minuts per a adonar-se de tot allò que ens ofereix. Podreu trobar les últimes novetats editorials... i qué més? Doncs notícies del sector, crítiques de llibres i articles amb recomanacions, racons literaris, anàlisis d'editorials, articles amb orientacions molt interessants per a pares i professors, i molt més.

A més de totes aquestes seccions hi han d'altres molt divertides, com l'apartat de gamberradas literarias, o la fisgonería, amb un fum de posts dedicats a contar curiositats del món de les lletres.

És en definitiva, un formidable espai amb recursos i consells per a fomentar l'hàbit de lectura entre els joves. I si punxeu ací us convertireu en un nou tiramillot més. Estan esperant-vos!

La il·lustració és de Noe Bofarull.

Operación Gladio, de Benjamín Prado

Benjamín Prado. Operación Gladio. Ed. Alfaguara

"La transición fue una victoria de todos que tuvo sus perdedores" és la frase que l'autor d'aquest llibre considera com a definitòria de la que és la seua primera novel·la d'intriga.

Alícia és una periodista de trenta cinc anys i que no espera ser-ho durant molt de temps. S'encontra en la Plaça San Juan de la Cruz de Madrid, on assisteix al desmuntatge i retirada de l'estàtua de Franco. I no sols està allí per a cobrir aquesta notícia, sinó perquè està intentant acabar un treball que li ha encarregat el seu cap, i que consisteix en una sèrie d'entrevistes amb personatges clau de la Transició. I aquesta investigació la porta molt més enllà del que podia pensar. Les investigacions la condueixen fins a la xarxa paramilitar Gladio, organització anticomunista promoguda per la CIA i que va matar milers d'innocents amb la finalitat d'evitar l'expansió de l'esquerra per Europa.

Benjamín Prado barreja amb aquesta novel·la realitat i ficció, i aconsegueix que els atemptats d'Atocha 55, ocorreguts en la famosa Setmana Negra del 1977 en Madrid, ens apropen al nostre passat més recent.

Cobra, de Frederick Forsyth

Frederick Forsyth. Cobra. Ed. Plaza & Janés

El president dels EUA decideix posar fi al poder de les xarxes de narcotraficants, destructives organitzacions que durant dècades han sigut causa de incalculables morts i on el seu domini pareix imparable. Per a poder aconseguir-ho recorreix a Paul Deveraux, més conegut com "Cobra", ex director de operacions especials de la CIA, intel·ligent, dedicat, atrevit i despiadat.

Això sí, el president posarà a la seua disposició tot allò que necessite: diners, agents, recursos...no hi ha límits, no hi ha regles, no hi ha preguntes. La guerra ha començat i les normes del combat han desaparegut.

L'autor del llibre presenta d'una manera molt precisa un mapa interactiu del tràfic de cocaïna, que mou cada any milers de milions de dòlars. I Paul Deveraux ho viu molt a prop passant per llocs molt perillosos i insegurs i adonant-se'n que l'imperi de la droga és el més poderós que pot existir.

Acció, aventures, intigra, corrupció... una barreja interessant.

La tierra de las cuevas pintadas

Jean M. Auel. La tierra de las cuevas pintadas (Los hijos de la tierra). Ed. Maeva

És aquest llibre la continuació de la sèrie Los hijos de la tierra, que amb aquest sext volum dóna per tancada les aventures de la nostra protagonista Ayla, una xiqueta Cro-Magnon de tan sols cinc anys. En 1980 es va publicar el primer llibre, "El clan del oso cavernario", on l'autor va sorprendre a tothom amb una reconstrucció del que va poder ser la forma de viure a la Prehistòria, amb una interessant mescla d'aventures i informació històrica molt rigorosa.

En aquest llibre, ja han passat molts anys des de que la protagonista va ser expulsada del clan dels Neanderthals i va iniciar un llarg viatge pel que en l'actualitat és Europa. Ara ella i el seu company Jondalar, amb el qui ha tingut una filla molt desitjada, arriben a la Novena Caverna dels zelandonii, la llar d'aquest últim, el que hui en dia és la vall de la Dordonya francesa. La jove lluita per encontrar l'equilibri entre les seues obligacions com a mare i la seua preparació per a convertir-se en líder espiritual i curandera. Durant la seua formació va adquirint coneixements totalment nous per a ella. A més, descobreix llocs nous amb meravelloses pintures dels seus avantpassats que li fan sentir-se molt a prop de la Mare Terra.

Llegir aquest llibre, documentat en jaciments del sud d'Europa i de la Península Ibèrica com Altamira i Atapuerca, és una forma fabulosa de tancar aquesta saga, i per anar fent boca, podeu llegir el primer capítol punxant ací.

Los 100 mejores juegos infantiles

Eulalia Pérez / Maria Rius (Il·lustr.). Los 100 mejores juegos infantiles. Ed. Editorial Molino

Hui plou i no podem eixir al pati...a què juguem? Hui se n'anem de viatge amb el cotxe...com podem fer el viatge més entretingut? Hui anem a veure als iaios al camp...ens avorrirem, o no? Ací tens la solució. Amb aquest llibre s'ho passareu d'allò més bé, ja que conté un recull de 100 jocs super divertits per a omplir el temps lliure i les hores d'avorriment.

Aquestos jocs també contribuiran a desenvolupar la capacitat intel·lectual i física dels xiquets, així com la seua relació social amb els demés. A més, jugant els xiquets es senten feliços, poden expressar-se lliurement i poden deixar volar la seua imaginació.

El llibre classifica els jocs en dos grups principals: jocs d'interior i d'exterior, i al mateix temps els jocs de cada grup es divideixen en altres tipus tenint en compte altres característiques.

Els jocs presenten una fitxa que inclou l'edat aproximada a qui van dirigits, el número de jugadors, les regles, etc. i va dirigit a pares, mestres i xiquets a partir dels 3 anys.

230 jocs per a tota la família!

Isabelle Bertand. 230 jocs per a tota la família!. Ed. Combel

És aquest un llibre imprescindible per a tots els membres de la família, i per als amics, i per als pares dels amics, i per als amics dels amics...

El contingut d'aquest llibre és precisament el títol del mateix, és a dir, 230 jocs de tot tipus i per a jugar tots junts. Els jocs estan separats per àrees temàtiques: de cartes, d'aigua, de misteri, de màgia, de bricolatge, de grup, de pistes...

Cada joc té una fitxa amb tota la informació que heu de saber per a poder jugar, com per exemple, el nombre de jugadors, l'edat recomanada, el material que necessiteu i unes instruccions clares i senzilles.

A més, aquest llibre serveix també per a entendre el joc com una activitat enriquidora, ja que pots aprendre moltes coses. Sabíeu que l'awalé és un joc tradicional africà? I és molt divertit!

Les il·lustracions del llibre són de Joëlle Dreidemy, Aurélien Débat i Roland Garrigue.

Jueguero

Valentín Rincón; Cuca Serratos/ Alejandro Magallanes (Il.lutr.). Jueguero. Ed. Nostra

Saps que els ésser humans no som els únics que juguem? Els gats poden jugar amb una piloteta, con si estigueren entrenant per algun dia poder atrapar ratolins; els grans felins com els lleons o tigres juguen amb els seus germans, desenvolupant una musculatura que els servirà per a caçar una vegada siguen adults.

I al igual que alguns animals utilitzen el joc per a preparar la seua vida adulta, els xiquets també necessiten jugar, perquè a més de servir-los per assajar el comportament o hàbits que portaran una vegada siguen majors, també desenvolupen altres habilitats com: la creativitat, la interacció amb els qui els envolten, la forma física, la imaginació, la comunicació...

I aquest llibre és perfecte precisament per a ells, ja que recull un grapat de jocs tradicionals i populars de Sud-Amèrica, però semblants als que juguen els xiquets d'ací. Els jocs estan classificats per categories: jocs per a elegir torn, jocs sense cap utensili, jocs amb objectes fàcils d'aconseguir o jocs senzills per als més menuts...

Menys ordinadors i videoconsoles, tots a jugar ara que ve el bon temps!!! A més, t'aconsellem que li pegues un cop d'ull a l'índex de continguts, perquè és genial i  molt original.