Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 28/10/2020. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 28/10/2020. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 d’octubre del 2020

MEMÒRIA DELS OBLIDATS: Daphne du Maurier


 

Nascuda en una familia d'artistes, Daphe du Marier va nàixer el 1907 a Londres. Quan contava vint anys ja havia publicat i escrivia novel·la i contes. La pel·lícula, Los pájaros, d'Alfred Hitchcock, està basada en un dels seus contes. 

És tal l'èxit de les seues obres portades a la gran pantalla, que Hitchcock aplega a anul·lar-la i molts lectors i lectores ni tan sols la conèixen o estan assabentats que és l'autora autèntica d'elles (cas semblant ocorre amb els contes clàssics i les pel·lícules de Disney).

Però l'èxit li arribà amb el llibre Rebecca, la història d'una jove que es casa amb un home major que ella. Per a ell és el segon matrimoni, i Rebecca s'assabenta que va morir en estranyes circumstàncies a la casa on van a viure, Manderley. L'autora reprodueix la atmosfera sinistra de la casa i que ofega a la protagonista, aturmentada per la gelosia envers la morta, amb qui no para de comparar-se. El personatge de Rebecca es fa tan important que aplega a donar-li nom a un síndrome (síndrome de Rebeca: gelosia excessiva per un antic amor de la teua parella).

Més que oblidada, Daphe du Marier és la gran silenciada, sobretot fora de l'àmbit anglosaxó. Us recomanem llegir els seus llibres, especialment Rebeca.

 


 

AMB TINTA ROJA: Calderón de la Barca

Pedro Calderón de la Barca (Madrid 1600- 1681) fou un destacat autor espanyol d'obres de teatre.  

Però pocs s'imaginen la joventut tan moguda que va tindre, perquè es va veure implicat en variades baralles, duels i, fins i tot, acusat de la mort d'un jove. 

Pareix que l'home tenia el seu caràcter i és un fet conegut que va afegir uns versos per venjar-se de la crítica que li van fer el predicador real Fray Hortensio Félix Paravicino davant del Rei, després que Calderón irromp en un convent de trinitàries perseguint un actor que s'havia barallat amb el seu germà.  

Aquesta anècdota s'ha convertit en l'argument d'un llibre actual, La lengua de Dios, de Santiago Miralles, i publicat per Martínez Roca. 

Us animem a conéixer un poc més al dramaturg i l'època que va viure, aquesta vegada a través d'una entretinguda novel·la històrica.





PESSIGUETS DE LLIBRES: La lluna per Tots Sants, d'Ivan Carbonell

 


Ivan Carbonell. La lluna per Tots Sants. Viena edicions

Conta la llegenda que als carrers d'Altea, a la nit de Tots Sant i lluna plena, s'apareix un misteriós genet...

La vespra de Tots Sants ens va sorprendre un matí de tardor amb el metge Elies Gosp a la bodega, fumant assegut  en una taula i més seriós que una pedra. M'havia alçat amb un maldecap horrible de no dormir, culpable com em sentia de saber tant. El metge semblava que sabera què em passava, perquè tenia els ulls clavats en mi i m'observava traginar per la bodega. Em sorprén ara que es fixara en mi aquell dia, perquè tots els de la vila estavem estranys des de feia temps. Algunes famílies havien desaparegut senceres feia dies, mossèn Gisbert havia fet que es tirara murta i romer pels carrers i havia organitzat una processó que mai abans havia vist jo que es fera per aquelles dates. els homes parlaven en cercles a cada cantó i les dones tenien un ull i mig damung de cada moviment de les filles. Tot el poble estava inquiet.

Esther i jo no ens havíem tornar a reunir, perquè no la deixaven eixir al carrer per a res i menys per a xafardejar com sabien que feia. D'amagat havia sentit a mon pare dir que el seu germà faria que les dones de la família se n'anaren a la serra el dia de Tots Sants. La vida del poble no era la mateixa des que s'havia sabut amb certesa que aquell any hi hauria lluna plena al cel la nit de Tots Sants. I per una vega els difunts s'havien deixat d'honrar i importaven més els vius. Aquell any no es temé els morts, sinó els que naveguen entre la vida i la mort.

...

 

Plantes valencianes: descripció i usos tradicionals


Plantes valencianes. Descripció i usos tradicionals. Ed. Universitat d'Alacant (col·lecció L'Ordit)

En un to divulgatiu i senzill, proper a qualsevol lector, aquest llibre arreplega un recull de flora pròpia del nostre territori, amb les seues característiques, descripció, usos tradicionals i hàbitat on trobar cada planta. La informació s'acompanya de fotografies de qualitat a tot color que ens permetrà identificar fàcilment les plantes.

L'Ordit és una col·lecció de la Universitat d'Alacant dedicada a la divulgació interdisciplinària, que compta amb especialistes en les diverses matèries, com els autors d'aquest llibre, tot al voltant de les terres valencianes.

Molt interessant per a conèixer la nostra botànica i el folklore al seu voltant.


Canto jo i balla la muntanya, de Irene Solà

 


Irene Solà. Canto jo i balla la muntanya. Ed. Anagrama

Esten davant d'una novel·la coral, habitada per multitud de personatges, no només humans, sinó que animals i elements de la natura es disputen el protagonime en aquesta novel·la, guanyadora del Premi Anagrama 2019, Premio Cálamo 2019 i un dels tretze European Union Prize for Literature 2020. 

Ambientada en un xicotet poble dels Pirineus, tot comença amb la mort d'un pastor, en Domènec per un raig al mig del camp. Així, món humà i natural s'abracen per fer un retrat de la vida al món rural.

Una narració poètica força original, en la qual participen també les llegendes i la mitologia, que en conjunt atrapa la mirada del lector ja des de la portada i el cridaner títol.

 

 

El teu gust, d'Isabel-Clara Simó

 


Isabel-Clara Simó. El teu gust. Ed. Bromera

Aquesta és l'última novel·la de l'escriptora alcoiana, publicada pòstumament després de la seua mort el gener d'enguany. 

En ella coneixem la Roser, pintora i escriptora, una dona desencantada amb la vida personal i professional. Ha patit molt per amor, després de la mort en accident de tràfic de l'home de la seua vida, a més de la indignació que sent pel panorama cultural que hi viu.

Així, al voltant d'aquests dos temes, amor i cultura, es desenvolupa un argument intimista on l'autora va bolcar els seus pensaments i opinions a través de la veu de la protagonista. 

 Una bona lectura per acomiadar una de les més importants escriptores en llengua catalana.


 

La Maria no té por, de Francesc Gisbert


 Francesc Gisbert / Ricardo Maniscalchi. La Maria no té por. Ed. Andana

L'àvia de Maria viu a Alcoi i ella anirà uns dies a sa casa. En una de les habitacions trobarà el Llibre de les Espantacriatures, ple de monstres de la nostra tradició popular valenciana, com el Butoni, l'home del sac, la quarantamaula, l'home dels nassos...  

A les seues pàgines, acompanyant la Maria, anirem recordant-los al ritme de la música, doncs aquest conte està inspirat en la cançó que va compondre el cantant Dani Miquel amb la història d'aquests monstres.

Un àlbum il·lustrat per llegir en familia a la nit de Halloween... ho passareu de por!


¡Fuera pesadillas!, d'Elisenda Roca

 


Elisenda Roca / Cristina Losantos. ¡Fuera pesadillas! Ed. Bambú

Durant el dia Joan és un xiquet normal però, quan arriba la nit... quina por que té! Veu fantasmes i monstres per tot arreu i l'obscuritat no li agrada gens. Per això, l'àvia li proposarà un joc per espantar la por.

Un conte rimat que vol ajudar als xicotets lectors mentre gaudeixen d'una entretinguda estona lectora.

Quina por! d'Agnesse Baruzzi


 Agnesse Baruzzi / Gabriele Clima. Quina por! Ed. La Coccinella

Per als més menuts de la casa, ara que tenim a prop Tots Sants, els recomanem aquest llibre per jugar amb la por. Girem la roda al centre i descobrim diferents personatges, com la bruixa, els fantasmes, un mussol o una serp que es passegen per les pàgines intentant sorprendre el lector. 

Una lectura divertida, per espantar la por!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...