Els pintors, igual que la seua obra, són també una important font d'inspiració per als novel·listes. Mario Vargas Llosa recrea en la ficció la vida de Flora Tristan (1803-1844) i del seu nét Paul Gauguin (1848-1903), aquest últim una figura important de la pintura postimpressionista i conegut sobretot pels seus retrats de natius de les illes de la Polinèsia, on va viure molts anys.
Flora Tristan duu una vida marcada pels maltractaments del seu home la qual cosa la duu a lluitar pels drets de la dona i dels més desfavorits. Flora es rebel·la contra societat que viu i les convencions socials de l'època. Com ella, tampoc el seu nét, Paul Gauguin, es conformarà amb la vida que li ha sigut imposada i a l'edat de trenta anys deixarà la vida que ha dut fins aleshores, inclús abandona a la seua família, dona i fills i una vida burguesa còmoda, per dedicar-se en cos i ànima a la seua passió, la pintura. A més del seu vincle familiar, la lectura d'aquest llibre ens proporciona el retrat d'ambdós personatges i les circumstàncies de les seues vides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada