dimecres, 6 de maig de 2015

Música para feos, de Lorenzo Silva

Lorenzo Silva. Música para feos. Ed. Destino

Mónica no passa pel seu millor moment personal. Té vint-i-nou anys i se sent una fracassada, amb un treball que odia i un passat sentimental que no li ha anat gens bé.
Una nit de divendres, arrossegada per una amiga, coneix en Ramón en una discoteca. Té quaranta-sis anys i un treball del qual no vol desvelar res, de moment. A partir d'eixa nit comencen a veure's i inicien una relació, en la qual la música tindrà molt a dir. En diferents moments de la novel·la van apareixent les lletres de diferents cançons que acompanyen els sentiments que es van despertant entre la parella, música que es pot escoltar en la xarxa social Spotify, un recurs comú a moltes novel·les actuals i que no està malament per complementar la lectura i apropar-se tal volta una mica més a allò que van experimentant sentimentalment Mónica i Ramón.

Tota la narració està contada en primera persona per la mateixa Mónica, qui transcriu les converses i posa per escrit records, la qual cosa esbrinarem la seua raó de ser en arribar a l'última part del llibre.


Lorenzo Silva ens proposa una lectura molt diferent dels llibres de novel·la negra per les quals és conegut entre els lectors, per demostrar que se'n surt molt bé en aquest registre, una novel·la contemporània d'amor, realista i molt intensa, que se'ns ha fet curta i que ens ha permés gaudir de la gran ploma de l'escriptor espanyol. Una novel·la d'eixes imperdibles.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...