dimecres, 6 de maig de 2015

Li donem veu a... Joana Raspall



Joana Raspall (1973-2013) és coneguda per la seua vessant de poetessa encara que treballava com a bibliotecària. Durant la Guerra Civil va jugar un paper molt important en la conservació de molts exemplars de llibres en llengua catalana i com a bibliotecaria va treballar perquè Sant Feliu de Llobregat, ciutat on residia, tinguera una biblioteca infantil. Va ser una gran defensora de la literatura infatil i són molts els llibres de poesia adreçada als xiquets o basats en el seus poemes.

La seua obra és molt extensa i escriví tant per adults com per a xiquets i dins de la seua producció literària es poden trobar tots els gèneres (novel·les, teatre...).

Dins del llibre que comentaven la setmana passada en aquest mateix apartat, Guardar la casa y cerrar la boca, hi ha un apartat dedicat a aquesta autora com introducció a la seua escriptura. Per això, reproduïm un parell de poemes, encara que al blog hem parlat de més llibres d'aquesta gran escriptora.

El peix i l'oroneta

El peix voldria volar 
cel amunt, com l'oreneta:

- Veig el cel tan gran i clar
que la mar em sembla estreta.

- Tens l'aigua ben transparent...

- Més ho és l'aire que respire.
Jo no veig el sol ixent
i tu cada dia el mires.

- Tu veus nacres irisats,
coralls i perles polides.
Som en dos mons separats;
són diferents nostres vides.

- Tu tens l'ala lliure i neta.

- Tu, l'escata de colors; 
peix, no siguis envejós!

- M'agrades tant, oreneta!

- Doncs si treus cada matí 
el capet fora de l'ona,
ens mirarem una estona.
També m'agrades a mi!

*   *   *   *   *   *   *   *   *   *   *

Privilegis

Al galliner de la granja
s'ha armat revolució;
tot l'aviram s'escridassa
tots creuen tenir raó.
A l'oca, tan gansonera,
l'han feta reina d'un joc!
i no al paó, ni al gall dindi,
ni al gall, ni al colom tampoc.
Què tenia de bo, l'oca,
perquè se la distingís
destinant-li per reialme
l'altra cara dels parxís?
qui ho sàpiga, que constesti
i a la granja posi pau!
diu el porc que "el benefici
sovint s'otorga a caprici"
i que "la sort cau on cau!".

*   *   *   *   *   *   *   *   *   *   *   *

Jo sols vull

Tinc un vas que és tot plé d'or
i un sac nou ben ple de blat.
No sé amb quin fi me'ls han dat;
sé quin pes em fan al cor.
Ho duc tot dins de la mà
i no sé què m'haig de fer!
Si tu ho vols, et puc dir: Té!
per a tu tot l'or i el pa.
Jo en tinc prou amb llum de sol,
blau de mar i verd dels pins,
i amb les flors i els cants tan fins
de les aus tot fent el vol.
Jo sols vull un dolç mot teu
i, per nord, el dit de Déu.




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...