dimecres, 18 de juny del 2014

Destaquem en el Enxarxats... la Biblioteca de Cocentaina en Pinterest

 

http://es.pinterest.com/salviabiblio/
 

Destacats entre els nostres autors 2013-2014

 






 

Destacats en llibres per adults





 





 
 




 





Llibres infantils i juvenils destacats, d'autors valencians 2013-2014









Destacats en llibres infantils i juvenils 2013-2014




 


 


 



 

Acomiadem la temporada...



Arriba la calor, el desitjat estiu i diem adéu a una altra temporada del programa de ràdio "Ones de llibres, fulles al vent". S'acomiadem amb un resum d'aquells llibres i novel·les i de la resta d'apartats, que ens han agradat més o cridat l'atenció per quelcom motiu. Si punxeu sobre el títol anireu a l'entrada al blog que parla sobre ells.

No cal dir que us esperem la pròxima temporada, per donar la benvinguda a la tardor i a munt de llibres i novetats per omplir noves estones de evasió, esbarjo, diversió...
 
Recordar-vos que la Biblioteca de Cocentaina estarà oberta durant tot l'estiu en el següent horari a partir de juliol:
 
MATINS (dilluns a divendres): 9.30-13.30 h.
VESPRADA (dilluns a divendres): 18-20.30 h.
DISSABTES TANCAT
 
 
I només ens cal desitjar-vos:
 
 
BONES VACANCES!!
 
 

Il·lustració Pietari Posti.

dimecres, 11 de juny del 2014

S'alça el teló... Ja hi tinc un peu. Sainet en tres actes, de Joan Brossa


Il·lustració de Nadia Juschuk
Joan Brossa (1919-1998) fou un escriptor i poeta català, conegut sobre tot pels seus poemes visuals. Però en té més publicat en altres gèneres, com el teatre. Podeu coneixer-lo millor a ell i la seua obra a la web dedicada a l'escriptor.

Açí us presentem un fragment de l'inici d'un sainet titolat Ja hi tinc un peu, obra que podeu llegir completa a la Biblioteca de Cocentaina.



PRIMER ACTE

ESCENA I

Carrer curt. Un acròbata fa exercicis dalt d'un trapèzi. Una xicota avança a les palpentes amb una bena als ulls. De sobte es desprèn el trapezi. Ella ofega un crit. Entre tot de pallassos i es dirigeixen cap al cos inert de l'acròbata. Baixa al davant un carrer idèntic.
 

ESCENA II

Per la dreta, Carme i Quimet disputant-se. Ell porta un escaquer sota el braç.

QUIMET: Tots al soterrani!

CARME: Punt per punt.

QUIMET: Fuig!

CARME: Tres a la matinada.

QUIMET: Saturat del llit hi corro al darrera.

CARME: Un pal de telèfon ha caigut.

QUIMET: I jo no em puc abstreure.

CARME: Ho sento, no tinc ganes de plorar.

QUIMET: Carme, jo estic disposat a oblidar tot el que ens ha succeït; però, ja ho pots comprendre, en una pujada, és natural de fer-hi graons.

CARME: Faré marxa, de nit, a l'illa de les branques.

QUIMET: Hi ha moltes menes de dames.

CARME: Per mostra, n'hi ha prou amb un botó. (Es treu una carta de la pitrera.) Mira. Ratlles tortes, lletres embrollades, traços rars i mogut

QUIMET: Maneres de remar...

CARME: (es desa la carta): Que no.

QUIMET: Però escolta'm... escolta quina multitud d'afectes prodigiosos. Carme, si jo hagués sabut que podies venir, si ho hagués sabut, hauria tornat aplaudiments els xiulets d'aquells coets que encenien rams a l'ombra; i, a l'hora de menys soroll, t'hauria ajudat a obrir el piano.

CARME: Qui no s'atreveix a judar-s'ho tot d'un cop, o no té gaire mèrit o tem massa la sort.

QUIMET (per ell mateix): La sirena és meitat dona i meitat peix.

CARME: Podies suposar que jo vindria.

QUIMET: Jo! En això acaba el conte! Però, vejam: com? Ja saps prou que ton pare, fins a arribar al peu de les cases, no em va explicar el teu cas, el cas del volcans de cintes. Ah! Catalunya té milions d'habitants, però la terra, des d'una estrella, és gairebé imperceptible.

CARME: En aquell moment teníem visites, i ja comprendràs que, a la bola de neu, no podia deixar d'indicar-hi amb una mica de fang els ulls, la boca i el nas.

QUIMET (irònic): Tres ametistes. dos safirs. Quatre perles.

CARME: I a tu, què t'importa?

[...]

Enxarxats: Historia y cine



 
 
Fa temps seguim una web que arreplega aquelles estrenes de pel·lícules i sèries de televisió ambientades en èpoques passades: Historia y cine. Entre la ficció i la realitat, els aconteciments històrics serveixen d'inspiració per viatjar pel temps a través de la gran o la xicoteta pantalla. Allò bo d'aquesta web és que no es limita a informar-nos a nivell del nostre país sinó que es fa eco de totes les estrenes, encara que no en hagen arribat encara.
I no podem deixar de destacar un apartat molt interessant per als lectors, Adaptaciones Literarias, on estar a l'agüait d'aquelles sèries i pel·lícules basades en llibres. No hi ha moltes entrades, tenint en compte que es va obrir el 2012, però supossem que anirà creixent i almenys està al dia.
Podeu seguir el blog o suscriure's a través del seu perfil a les xarxes socials. Com escriu el seu autor, un llicenciat en Història, el cine és un entreteniment però al mateix temps una excel·lent via per aproximar-nos a la història.

El pasajero, de Jean-Christophe Grangé

 
Jean-Christophe Grangé. El pasajero. Ed. Grijalbo

Un psiquiatra ficat a investigador és el protagonista del nou llibre publicat a Espanya de l'escriptor francés Jean-Christophe Grangé. La vida per al psiquiatra de l'Hospital Universitari de Burdeos, Mathias Freire, transcorre de forma monòtona fins que es fa càrrec d'un pacient, el qual apareix sense memòria i rel·lacionat amb l'escena d'un crim. Li diagnostica una amnesia disociativa que el fa que es cree una nova identitat. Això farà que durant la recerca d'informació, seguint les pistes que l'assassí va deixant, no siga gens fàcil per a Mathias separar allò real d`allò inventat pel pacient.
 
Una trama d'intriga amb molt de suspens i un ritme trepidant fins atrapar el culpable. Molt recomanable si sou lectors del gènere.

Un hombre llamado Ove, de Fredik Backman

Fredik Backman. Un hombre llamado Ove. Ed. Destino

Un hombre llamado Ove és la primera novel·la publicada pel suec Fredik Backman, periodista de professió, amb la qual ha aconseguit un èxit de vendes a tota Europa.
 
Ove, un home de seixanta anys, és el protagonista. De caràcter rigurós, puntillós i sol·litari, s'esforça per fer-ho tot de forma correcta i recrimina als seus veïns quan alguna cosa no li pareix bé. Però darrere d'aquesta personalitat obsesiva i seriosa s'amaga una persona decebuda amb el gènere humà per les diverses circumstàncies vitals que ha passat. Conforme anem llegint anem descobrint una persona totalment diferent a com es mostra i que, degut a una sèrie d'aconteciment, passarà de ser odiat a volgut pels seus veïns.
 
 

Nos vemos allá arriba, de Pierre Lemaitre

Pierre Lemaitre. Nos vemos allá arriba. Ed. Anagrama

Us presentem el llibre recent guanyador del Premi Goncourt 2014, un guardó privat otorgat des de 1903 per la francesa Societé Literaire des Goncourt. Ens ha sorprés descobrir que el guanyador obté fama però un premi en metàlic de tan sols... 10 euros! El preu d'un bon sopar en la època es que va començar a premiar.
 
 
Durant la Primera Guerra Mundial dos soldats sobreviuen a l'explosió d'una bomba: Édouard Péricort, homosexual, qui pertany a una familia amb diners, amb sensibilitat artística i rebutjat pel seu pare, i Albert Maillard, d'origen humild, un home débil de caràcter, qui deu la vida a Édouard.
 
Quan tornen a París després de la guerra es trobaràn oblidats i deixats per la societat. Edouard cuida a l'Albert i tracta que aquest oblide un antic amor, mentres aquest fa allò impossible per aconseguir la morfina que Edouard, amb el rostre desfigurat per una ferida, necessita. Entre els dos estafaran el pare d'Edouard, banquer, per venjança.
 
Un llibre sobre les conseqüències de la guerra i la realitat que es troben aquells que hi participen quan retornen. En concret una societat immersa en el capitalisme que els deixa de costat o se n'aprofita d'ells.

Bajo el hechizo de la luna



Bajo el hechizo de la Luna. Arte para niños de los más grandes ilustradores del mundo. Ed. SM
 
Trenta dos il·lustradors coneguts d'arreu del món s'han juntat en aquest llibre que combina la il·lustració amb un poemeta, endevinalla o cançó triat per ells mateixos, escrit en la llengua original i la traducció al castellà.  Al final del llibre podeu llegir una xicoteta anotació sobre cadascún d'ells, de quin país són i la seua trajectòria professional dins del món del dibuix. En trobareu figures tan reconegudes com Quentin Blake, Kveta Pacovska, Isol, Anthony Browne o, representant a Espanya, Noemí Villamuza.
 
Aquest àlbum il·lustrat poètic s'enmarca dins de l'objectiu de l'IBBY (International Board on Books for Young People) d'assegurar que tots els xiquets del món tinguen access als àlbums il·lustrats. Aquest propósit neix en temps de la Segona Guerra Mundial i adreçat de forma particular als xiquets alemanys que havíen patit la guerra. Bajo el hechizo de la luna arreplega aquest esperit, arreplegant veus dels cinc continents,  artistes que van donar els seus treballs perquè els beneficis de la venda del llibre es destinaren a l'activitat de l'IBBY.
 



Il·lustració de Marie-Luis Gay (Canadà)



Il·lustració de Isol (Argentina)

El pirata Garrapata en la lluna

 

Juan Muñoz / Antonio Tello. El pirata Garrapata en la lluna. Ed. SM / Círculo de Lectores

El pirata Garrapata, el protagonista d'alguns dels llibres editats dins la col·lecció Vaixell de Vapor, es passa al format còmic. Un format més visual i més atractiu per tot tipus de lectors amb el que gaudir de les aventures d'aquest peculiar pirata, que en aquest títol viatjarà a la lluna a la recerca d'un tresor. Invitat a provar un cohet que el portarà a ell i la seua divertida colla al nostre satèl·lit, no sap que en arribar-hi es trobarà més d'una sorpresa i alguna que altra companyia inesperada. Com s'ho farà el nostre amic Garrapata tan lluny de la Terra? Llegiu, llegiu... us assegurem més d'un somriure.
 


 
 
 

L'home de la lluna



Simon Bartrm. L'home de la lluna. Ed. La Galera

Acompanyem a Bob en un dia seu normal de treball, sols que la seua feina és prou peculiar: es l'encarregat de cuidar la lluna. Després d'arribar en el seu coet, la neteja, l'arregla i la presenta a aquells visitants que arriben i respón a la pregunta de si ha vist extraterrestres. No, ell sap que no existeixen... o sí? Ell no sap allò que passa quan no hi és. Descobriu-lo vosaltres llegint aquest àlbum il·lustrat, el qual es pot llegir també de forma visual només mirant les detallades il·lustracions, i amb el que podem imaginar viatjar a l'espai.
 
 
 

dimecres, 4 de juny del 2014

S'alça el teló i... Premi de teatre infantil 2009 Ciutat de Carcaixent



Dídac Botella va ser el guanyador el 2009 del Premi de Teatre Infantil Xaro Vidal de la Ciutat de Carcaixent amb aquesta obreta "Lilla del... Teatre!" adreçat a lectors de primária, i que l'editorial valenciana Bromera va publicar.
 
Una classe de sisè de un col·le decideix muntar una obra de teatre. L'entusiasme inicial es converteix en un problema quan tots volen ser el protagonista, cosa impossible. I, a més, han de continuar fent el deures de la resta d'assignatures, encara que no en ténen moltes ganes després que es troben eclipsats pel teatre.



ESCENA I
 
Fem teatre!

DÍDAC: Bon dia!! Quina cara d'adormits que feu! (Irònic.) Què no teníeu ganes de venir a l'escola? (Els alumnes riuen una mica com dient "Doncs no teníem ganes, no!") És veritat... (Irònic.) Quin avorriment, estar açí dins tancants entre quatre parets! Amb un dia tan fantàstic, fan ganes d'eixir al pati a fer classe, eh! Probrets meus! Mireu: no eixirem al pati però us donaré una bona notícia...

(Els alumnes escolten amb expectació.)

DÍDAC: Després de pensar-ho... i tornar-ho a pensar... i repensar-ho una vegada més... Finalmente, n'he decidit! (Pausa.) Nosé on acabarà aquesta història... però m'he decidit! Farem - fareu- teatre!

TOTS: (Esclat d'alegria, tallant el mestre, just després d'anunciar que faran teatre.) Siii!! Què bé!!..

DÍDAC: Bé, supose que tindreu alguna pregunta...

(Just després, tots, els i les alumnes alcen la mà il·lusionats.)

DÍDAC: Carolina!

CAROLINA: Quina obra farem?

DÍDAC: Tens alguna idea...?

CAROLINA: (Sense quasi deixar-lo acabar la frase, emocionada, molt ràpid.) L'illa del Tresor?

(Quan el mestre assenyala Carolina rient, Tots els alumnes se n'alegren amb expressions del tipus "Uauuu!", "Què bé"... Es produeixen petites converses entre els alumnes. Dobrinka i Jonathan demanen silenci. Els i les alumnes callen ràpidamente. Al mateix temps, molts tornen a alçar la mà.)

DÍDAC: Penèlope!

PENÈLOPE: Farem l'obra en un teatre de veritat?

DÍDAC: Ja ho crec! Mireu: les escoles d'Albaida estan organitzant un festival de teatre escolar. He parlat ame l mestre que fa de coordinador i en ha convidat a participar-hi. Segons tinc entés, les obres le sfaran al teatre Odeón. Està un poco vellet però és un teatre de veritat! Hi caben més de 500 persones de públic! (Pausa.) David!

DAVID: Quan és el festival?

DÍDAC: A final de curs, pel juny. Nosaltres, si tot va bé, representarem l'obra el dia 18 de juny. Haurem d'espavilar-nos perquè no queda massa temps i tenim molt de treball per davant! (Pausa.) Jordi!

JORDI: Quan començarem a preparar l'obra de teatre?

DÍDAC: Espere que la setmana que ve. Espere! Fins d'açí al juny, usarem classes de valencià per preparar l'obra i assajar-la, classes de plàstica per fer els decorats... (...)

MARICARMEN: (Molt emocionada.) Puc ser Jim en l'obra de teatre?

(Tots els alumanes es queixen amb expressions del tipus "Quin morro!", "Clar"...)

AINHOA: (Fent burla.) com has de fer de Jim, Maricarmen? Però si és un xic i tu eres una xica!

[...]

Enxarxats: 80 grams, blog sobre literatura


Il·lustració SelÇuk Demirel


Per assabentar-se de tot tipus de notícies al voltant dels llibres i la literatura catalana us recomanem aquest blog, 80 grams. És la transcripció escrita dels contingut que podeu escoltar també al programa de ràdio del mateix nom, a Onda Cero Catalunya els dilluns de matinada.
 
¿Què trobareu? Un espai on conèixer els guanyadors de premis, adaptacions als cinemes, novetats, sobre escriptors, fires literàries i notícies diverses que la seua autora ha triat per compartir al bloc. Al menú de la dreta teniu els apartats sobre els que es comenta, entre els que destaca també un Club de Lectura.
 
Com la frase que llegim a la capçalera, un lloc "per al qui llegir no és pesat..." i sempre busquen més sobre un món que ens encanta i del que mai se sap prou. 

Bajo los tilos, de María José Moreno


María José Moreno. Bajo los tilos. Ed. B

Elena mor en un accident d'avió quan viatjava a Nova York, un fet que agarra per sorpresa la seua filla María qui desconeix el propòsit del viatge. Investigant anirà descobrint una part de la vida de sa mare que desconeixia, secreta per a tota la familia, i que camviarà la percepció de la rel·lació entre els seus pares.
 
Una novel·la intimista, curteta en extensió, de lectura fàcil, que es centra en els sentiments i com aquests ens fan actuar d'una o altra forma.

María José Moreno va autopublicar la seua novel·la a Amazon i va aconseguir gran èxit, i ara es publica en paper.
 
 

Philomena, de Martin Sixsmith

 
Martin Sixsmith. Philomena. Ed. Suma de Letras

Philomena és el nom de la protagonista, una dona irlandesa que en la adolescència es va quedar embarassada i li van llevar el fill per vendre-lo. Passen els anys i el xiquet creix per convertir-se en un reputat advocat de Washington (EE.UU.) amb el nom de Michael Hess. Després de descobrir que té el SIDA, i conscient que li queda poc temps de vida, viatjarà a Irlanda buscant la seua veritable mare i els seus origens. L'encontre amb Philomena serà emotiu i possarà de manifest la realitat de les adopcions il·legals a Irlanda.
 
Un llibre que fa poc va ser dura als cinemes, dirigida pel britànic Stephen Frears i interpretada per Judi Dench i el còmic Steve Coogan als papers principals, la qual ha obtingut molt bones crítiques.




El grito de la tierra, tercer llibre de la trilogia de Sarah Lark



Sarah Lark. El grito de la tierra. Ed. B

Aquest títol és el tercer i últim de la trilogia iniciada amb El País de la Nube Blanca, del gènere anomenat landscape o d'evasió. En aquests llibres llegim sobre els membres d'una mateixa família durant varies generacions i en un país exòtic.

Com als dos llibres anteriors ens situem a Caterbury, a Nova Zelanda l'any 1907 on la jove Gloria Martyn viu amb la seua àvia Gwyneira, una de les protagonistes del primer llibre. Alli viu a l'aire lliure, ajudant a la seua àvia a cuidar de la hisenda familiar. Fins que acompleix el quinze anys i en companyia de la seua cosina Lilian viatja a un internat anglés per completar la seua educació. Allí romandran juntes, una experiència que viuran de manera diferent. Per a Gloria, més tímida, serà una dura prova, mentre Lilia, més extrovertida, s'adapta perfectament a la vida del col·legi. Quan esclata la Primera Guerra Mundial ambdues separaran els seus camins, vivint la part més dura dels aconteciments històrics que ja coneixem, la qual cosa afectarà molt a Gloria.

Una lectura senzilla, entretinguda, perfecta per evadir-se i que ens farà recòrrer el món i conèixer el destí que espera a les últimes descendents d'aquesta família.

Pelos por todas partes o la hormona alborotada





Babette Cole. Pelos por todas partes o la hormona alborotada. Ed. Destino

Quan arribem a la adolescència el nostre cos es torna una mica boig, començen els camvis físics, entre ells l'aparició de pèls. Babette Cole proporciona una divertida lectura que a través del diàleg d'una xiqueta i el seu ós de peluix va deixant vore allò a que s'enfronta el nou adolescent. Un álbum il·lustrat que respón a la curiositat infantil amb humor i sense vergonya.

¡Tarzana!




Babette Cole. ¡Tarzanna! Ed. Destino

A la selva d'aquest conte no hi viu Tarzán sinó... ¡Tarzana! Una amiga dels animals, que com  el seu homóleg masculí també es penja de les lianes. En la selva coneixerà en Gerard, un jove que estudia les aranyes i la invitarà a acompanyar-lo a la ciutat. Allí Tarzana descobrirà un altre món, tan diferent al seu, i coneixerà als animals del zoo.  La Tarzanna viurà tota una aventura, voleu acompanyar-la?
 
 

La mare mai no em va dir



Babette Cole. La mare mai no em va dir. Ed. Serres

La mare mai no em va dir planteja diferents qüestions pel·liagudes del món dels adults, com el sexe, la religió, els problemes econòmics, l'adopció o la homosexualitat. El nen protagonista i qui es fa les preguntes, confia al final en que serà la seua mare qui li explicarà tot quan siga el moment, donant una resposta general als interrogants o invitant a preguntar als pares.
 
Com podreu comprobar en aquest títol i els dos que comentarem a continuació, els llibres de Babette Cole solen plantejar arguments sobre la vida real, acompanyats, com en aquest llibre, de les seues peculiars i divertides il·lustracions, i que identifiquen els seus llibres.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...