Oscar Wilde (1854-1900) és l'autor d'aquesta comèdia que es va estrenar a Londres el 14 de febrer de 1895 i que també es coneguda com La importància d'èsser Ernest, un joc de paraules doncs Ernest sona en anglés igual que la paraula seriós, formal.
Es una obra curteta, dividida en tres actes, i l'objectiu en escriure-la fa ser fer riure fent crítica i burlant-se dels estereotips de l'època. Dos joves i amics, Ernest i Jack volen enamorar dues joves obssesionades amb casar-se amb un "Ernesto", donant peu a múltiples enredos i situacions gracioses.
ACTE PRIMER
Sala menuda al pis d'Algernon, al carrer de la Mitja Lluna. L'habitació és moblada de manera luxosa i artística. Hom pot sentir els acords d'un piano a l'estança annexa. Lane està preparant-se el te de la vesprada a la taula, i després que la música s'ha aturat, Algernon entra.
ALGERNON: Has sentit el que estava interpretant, Lane?
LANE: No m'ha semblat educat d'escoltar, senyor.
ALGERNON: Em sap greu per tu. No interprete acuradamente qualsevol pot interpretar així, però ho faig amb una meravellosa expressió. Pel que fa al piano, el sentiment és el meu for. Jo reserve la ciència per a la vida.
LANE: Sí, amo.
ALGERNON: I, parlant de la ciència de la Vida, has preparat els entrepans de cogombre per a Lady Brackwell?
LANE: Sí, amo. (Els hi presente sobre una safata).
ALGERNON: (els inspecciona, en pren dos, i s'asseu al sofà): Ah!... ara que ve a tomb, Lane, veig, tot basant-me en el teu quadern, quer dimars passat a la nit, quan van sopoar amb mi Lord Shoreman i el senyor Worthing, s'hi van anotar com a consumides vuit ampolles de xampany.
LANE: Sí, senyor, buit ampolles i una pinta.
ALGERNON: Quina és la raó per la qual a casa d'un fadrí els servents es beuen infal·liblement el xampany? Faig aquest preguntat només per curiositat.
LANE: Jo ho atribuiesc a la superior qualitat del vi, senyor. Sovint, he observat que a casa de matrimonis, el xampany porques vegades és de marca de primera classe.
ALGERNON: Déu meu! Tan desmoralitzador és el matrimoni?
LANE: Crec que és un estat força plaent, senyor. Fins a hores d'ara, la meua pròpia experiència sobre l'assumpte que ens ocupa ha estat molt minsa. Tot sol m'he casat una vegada. Va ser conseqüència d'un malentés entre una jove i jo.
ALGERNON: (esllanguidamente): No crec pas que m'interesse gaire la teua vida domèstica, Lane.
LANE: No, senyor. No és un tema gaire interessant. Jo mateix mai no hi he pensat.
ALGERNON: Força lògic, sens dubte. Això és tot, Lane, gràcies
[...]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada