dimecres, 12 de febrer de 2014

L'alça el teló... La mort d'un viatjant



Una de les obres més adaptades al teatre i als cinemes es aquesta, La mort d'un viatjant, d'Arthur Miller (1915-2005). Es va representar per primera vegada el 1949 i amb ella va guanyar el Premi Pulitzer. 
En ella ens narra la rel·lació entre un pare, Willy Loman, viatjant, i els seus dos fills, els qual vol inculcar-los una filosofia de vida, la seua pròpia. Està a punt de jubilar-se i està cansant de la seua feina. Ell creia que havia fet alguna cosa important i que això es voria recompensat, però se sent insatisfet.  No eixiràn les coses com les té pensades i els fills, amb la seua forma de ser i les seues pròpies idees, l'abocaràn a un final sorpresiu.
 
Així comença...
 
 
LINDA (Sent Willy fora de la cambra i el crida inquieta): Willy!
 
WILLY: No passa res, he tornat.
 
LINDA: ¿Per què? ¿Qué ha passat? (Pausa breu) ¿Ha passat alguna cosa, Willy?
 
WILLY: No, no ha pssat res.
 
LINDA: No has tingut un accident de cotxe, ¿oi?
 
WILLY (Amb irritació desacostumada): Ja t'he dit que no ha pssat res. ¿Què no m'has sentit?
 
LINDA: ¿Què no et trobes bé?
 
WILLY: Estic mort de cansament (La flauta s'ha deixat de sentir. Ell s'asseu al llit al costat d'ella, una mica entumit) No he pogut. No ho he aconseguit, Linda.
 
LINDA (Amb molt de compte, suaument) ¿Doncs on has estat tot el dia? Fas molt mala cara.
 
WILLY: He arribat una mica més amunt de Yonker. He parat per prendre'm un café. Potser ha estat el café.
 
LINDA: ¿Què?
 
WILLY (Després d'una pausa): De cop i volta no he pogut conduir més. El cotxe se me n'anava cap al marge de la carretera. (Sorprés). Anava conduint, em trobava bé, ¿ho entens? anava fins i tot contemplant el paisatge, jo que em passo mitja vida a la carretera. Però és tan bonic tot allò, Linda. Hi ha arbres pertot arreu i el sol escalfa. He obert la finestra del cotxe i he deixat que l'aire calent m'acariciés. I llavors, de cop i volta, he vista que sortia de la carretera! ¿Ho sents? He oblidat completament que conduïa. Si arribo a anar cap a l'altra banda i travesso la línia blanca, podia haver matat algú. Llavors he continuat... Al cap de cinc minuts ja tornava a somiar i per poc que... (Es pren els ulls amb els dits). Em passa cada cosa pel cap, tinc uns pensaments tan estranys...
 
[...]
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...