dimecres, 27 de març del 2013

I hui, què em contes?

Fragment del llibre "Cuando Frankenstein leyó el Quijote", de Santiago Posterguillo
A vore si endevineu de qui ens parla Santiago Posterguillo a aquest rel·lat.


 
LA PRISIÓN


El nuevo preso entró custodiado por dos de los porteros de la cárcel pública de Sevilla. Corría el año del Señor de 1597 y en aquella ciudad del sur del reino hacía un calor asfixiante. Pero ésa no era, ni de lejos, la mayor preocupación de aquel preso, entrado en años, marcado por el tiempo y la guerra. Miraba atento a su alrededor. No era tampoco aquél su primer cautiverio y sabía que nunca se andaba con suficiente tiento en una cárcel. Tato andar sirviendo al rey y así se lo pagaban.
 
-¡Entrad de una vez! - le espetó uno de los porteros con desdén.
 
El preso cruzó la puerta que llamaban del Oro y luego la segunda puerta, esta de reja, que llamaban puerta de Hierro (...).
 
Llegados al patio de la fuente, le indicaron que subiera por la escalera. El reo recién llegado obedeció disciplinado. No era momento de rebeldía absurdas. Tampoco es que estuviera resignado a ese destino, pero pensaba luchar contra aquel cautiverio de otra forma. Al poco, porteros y preso se encontraron en una galería de la planta primera con pequeñas celdas de ventanas aún más pequeñas. Todo allí era agobiante. El calor sevillano parecía que se te metía en las entrañas y allí se quedaba. Sudaba por todas partes (...).
 
- ¡Recado de escribir! - Y como fuera que se volvieron con asco, el preso, que de argucias y cautiverios entendía bien, mostró en su mano varias moendas a la par que insistía en su ruego - ¡Recado de escribir! ¡Háganme esa merced! (...).
 
Llegó entonces papel, una pluma y algo de tinta para escribir. El preso anciando que había hablado de la maldad de los de fuera vio cómo el nuevo reo tomaba el material que le había traído para escribir y cómo se afanaba en redactar lo que parecía una carta (...).
 
- Muchos son los que escriben rogando perdón a los jueves y pocos los que lo reciben - dijo el preso anciano.
 
- Lo se - respondió el preso nuevo -. Pero yo he escrito al rey.
 
- ¡Al rey! ¡Ja, ja, ja! - se destornilló el anciano ante lo absurdo del destinatario, pero pronto calló. En el fondo aquel preso nuevo le había impresionado: o estaba loco o se consideraba alguien cuyo destino podía ser de interés para el mismísimo rey. Seguramente sería un loco. No le gustaba compartir prisión con un loco (...).
 
Pasaban los días y seguía sin recibir respuesta a su carta. La rutina carcelaria empezó a tomar acomodo en su persona, junto con la suciedad y el tedio y el calor (...).  Pero nada de todo aquello le sacaría de allí. El rey era hombre ocupado y tardaría primero en leer su carta y luego reaccionar (...).
 
El preso nuevo llevaba días con una idea en la cabez, con una hisotira de esas de... novela. Tenía que distraerse o se volvería loco. "En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme..."
 
Il·lustració Flamencoexport

Enxarxats: Educa con TIC



Us recomanem que li doneu una ullada a la web Educa con TIC, especialment si sou mestres, i si no doncs també perquè trobareu molts bons consells rel·lacionats amb les noves tecnologíes.
 
Podeu buscar a través de les etiquetes, per temes, o per les categoríes segons busqueu recursos per nivell educatiu. També, molt útil, podeu fer una recerca per eines segons siga hardware, software, plataformes educatives, etc. O consulteu directament la pestanya Recursos, amb un recull de llocs a Internet adreçats especialment als mestres.
 
Si ja esteu convençuts de la seua utilitat, no us perdau cap novetat seguint els perfils a les xarxes sociales de twitter, facebook, vimeo, delicious, flick o al blog que hi ténen. I si per si fóra poc, podeu descarregar també la aplicació pel mòvil, tant per a androi com per a iphone.
 
Qualsevol asignatura guanyarà durant el seu aprenentatge si apliqueu les propostes que inclouen a la web, i segur que sol·lucionareu més d'un dubte.  
 
 
Il·lustració thedigitalshift.com.

Donde llega la marea

Penny Hancock. Donde llega la marea. Ed. Círculo de Lectores

Una asfixiant lectura ens espera en aquest novel·la d'intriga sobre el segrest d'un jove de quinze anys.
Sonia, l'altra protagonista, és una dona que oculta un secret, una pèrdua que fa que s'obssessione amb Jez, un adolescent amb qui coincideix i tracta de guanyar-se la seua confianza amb l'objectiu de fer-lo la seua pressa. El motiu anirem esbrinant-lo segons passen les circumstàncies del segrest, un fet del que ni tant sols la seua família serà concient, així com del problema mental que arrossega.
 
Gràcies a Círcul de Lectors, podeu començar a llegir-lo.

Plans de futur

Màrius Serra. Plans de futur. Ed. Proa

Us presentem la novel·la guanyadora del Premi Sant Jordi 2012.

A Plans de futur llegim sobre la figura del matemàtic català Ferràn Sunyer. La novel·la aborda la seua vida durant els període de 1912 a 1967 i a la narració destaquen les dues cosines que el van acompanyar, peçes molt importants a la vida del matemàtic.
 
Una lectura de superació personal, doncs Sunyer era paraplègic de naixement, però la seua condició física no li va impedir d'arribar a ser un científic renombrat a nivel internacional. Una bona actitut i molt sentit de l'humor li van permetre superar aquesta dificultat i moltes més durant l'època del franquisme.
 
 

La vidente

Lark Kepler. La vidente. Ed. Planeta

De nou el comisari Joona Lina, protagonista principal també en l'anterior novel·la, El hipnotista, encapçala una nova investigació per esbrinar el culpable de l'assessinat d'una jove.
Totes les pistes assenyalen a la seua companya d'habitació en un centre de menors com la possible culpable. Per altre costat, una suposada espiritista afirmarà que l'ànima de la jove morta s'ha possat en contacte amb ella i donarà detalls durant la investigació que ningún no podria conèixer. Com pot ser això?
 
Un thriller de ritme trepidant que anirà juntant peçes durant la narració, mantenint la intriga, i no serà fins el final que coneixerem la resol·lució del cas. No se'l perdau!
 
 
 

Tierra imaginada



Álvaro de Andrés / carmen Mayoral / Inti Ansa. Tierra imaginada. Tratado de las criaturas del suelo y del subsuelo Ed. Puerto Norte-Sur

Una acolorida portada ens dona la benvinguda a una lectura plena de exotisme amb personatges misteriosos de la mitologia i la natura. Trobem a Ninhursag, Senyora dels Tossals Sagrats, els elfos, gnomos, unicorns, la Baba Yaga de Rúsia, que es menja els xiquets, els Leprechauns, d'Irlanda... i moltes figures més pròpies de les cultures d'arreu del món. Podreu situar-los geogràficament en el mapa que s'inclou al final del llibre.
 
Lletres i il·lustracions es complementen per invitar a una lectura màgica.

Las mejores historias de héroes y villanos


Tony Bradman / Tony Ross. Las mejores historias de héroes y villanos. Ed. Beascoa

Aquest llibre recull llegendes i històries de tots els temps protagonitzats per reconeguts herois de la mitologia i del contes clàssics (Gulliver, Robinson Crusoe, el Rei Alfredo, Alejandro Magno, Odiseo), qui lluiten per derrotar a èssers reals, imaginaris o la mateixa natura per tal de sobreviure. Una lectura plena d'aventures, perills i lluites.

Historias mágicas de Oriente



Historias mágicas de Oriente. Cuentos de Irán. Ed. B

Aquest llibre ens invita a conèixer Iràn a través del seus contes, escrit i il·lustrat per autors del país, amb un estíl propi que els diferencia.
 
En ell trobareu arreplegats tres contes de la tradició iraní:  El amigo de la noche, sobre l'enemistat entre un mussol i el sol, Una cabeza sin sombrero, sobre un titellaire, i Shahrzad, el nom d'una princesa que encisa contant contes. 

dimecres, 20 de març del 2013

I hui, què em contes?

M'aclame a tu

Lletra: Vicent Andrés i Estellés
Música: Ovidi Montllor

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
seguix camins, seguexi foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforecent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, illuminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.

Serás la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.


Enxarxats: Pàgina de Facebook dedicada a Vicent Andrés Estellés

 

 
A banda de la lectura poètica, una altra forma de celebrar el Día Mundial de la Poesia aquest 21 de març, es visitar i fer-se seguidor del grup que s'ha creat al Facebook dedicat a la figura d'un dels nostres poetes més reconeguts, Vicent Andrés Estellés.
A través d'ell estareu al dia de les activitats, homenatges, llibres publicats i tota mena de notícies al voltant de la seua figura. I si us feu seguidors, junt a 6.000 persones que ja ho són, podreu també compartir al vostre mur allò que us interesse i ajudar a difondre la seua obra.

Fragments, de Gaspar Jaen



Gaspar Jaen i Urban. Fragments. Ed. 3 i 4 (Col.·lecció Poesia)

Gaspar Jaen i Urban és de professió arquitecte i professor universitari, i de vocació poeta.
Amb aquest títol, Fragments, va guanyar el Premi de poesia Vicent Andrés Estellés, una lectura poètica sobre la intensa rel·lació amorosa entre un home i un jove de dinou anys. I aquest força dels sentiments travessa el paper per arribar al lector, com podeu comprobar als següents versos:








Es canta allò que es perd. ¿Com no plànyer la pèrdua
d'un bé rar, valusó, que pot no tornar mai?
¿Qui sap si tu no fores la passió darrera
de la meua millo rjoventut, dels anys clars?
¿Qui podrà mai saber quan s'acaba l'amor?
¿Són la mateixa cosa capacitat de voler,
capacitat de viure? ¿És la mort no estimar?
La vida, brey i fràgil, que cada jorn s'acaba,
ens deixa un gust d'enyor en veure com, passar, prestos,
amors, pluges, dolceses, les persones i els dies
que tant hem estimat, un present que és no-res,
matèria de memòria, d'oblig, d'indiferència,
cau del futur incert que l'ha de destruir.

Blas de Otero


Blas de Otero. Ed. El País. (Colección de Poesia)

Blas de Otero (1916-1979) fou uno dels més important autors de la postguerra espanyola. Aquesta edició que us presentem, editada pel periódic El País, recull part de la seua obra poètica, apropant-nos a la seua escriptura.
Als seus versos ens parla de la vida, el amor, la mort i les circumtàncies històriques que va viure. Com diu a aquestos versos que us reproduïm, li queda la paraula com expressió d'allò que sent, que guarda al seu interior. Al final del llibre trobareu un índex molt pràctic on els poemes estàn clasificats per temes.
 
No us perdau una de les millors veus poètiques del nostre país. 
 
En el principio

Si he perdido la vida, el tiempo, todo
lo que tiré, como un anillo, al agua,
si he perdido la voz en la maleza,
me queda la palabra.

Si he sufrido la sed, el hambre, todo
lo que era mío y resultó ser nada,
si he segado las sombras en silencio,
me queda la palabra.

Si abrí los labios para ver el rostro
puro y terrible de mi patria,
si abrí los labios hasta desgarrármelos,
me queda la palabra.

35 poemes d'amor


Manuel Rodríguez-Castelló (ed. ). Ausias March. 35 poemes d'amor . Ed. Tàndem

L'editorial Tàndem possa a l'abast de tothom la poesia del valencià Ausiàs March, en concret els versos dedicats a l'amor. 35 poesies comentades i amb anotacions per entendre millor allò que vol transmetre el poeta i que pot servir molt bé com introducció a la seua obra.

Canciones y palabras



Aldo J. Méndez / Inés Vilpi. Canciones y palabras. Ed. Diputación de Ciudad Real. Biblioteca de autores manchegos

Jugar amb la poesia és cada dia més fàcil si continuen editant-se llibres infantils com aquest, que ompli de ritme la lectura a través dels seus versos i inviten a jugar amb ells. Un bon exemple és aquest Almanaque dedicat als mesos de l'any. Probeu vosaltres a rimar?

Almanaque

Para febrero, un sombrero.
Para Agosto, un tapasol.
En Mayo, dibuja risas.
Y en Septiembre, un girasol.
 
Junio, ladrón de arco iris.
Marzo, un puñado de arroz.
Noviembre es la caracola.
Que llena de luz tu voz.
 
Abril, con sus aguas mil.
Julio, con sus carcajadas.
Diciembre, con mucha prisa,
Porque lleva en su camisa
La alborada.
 
Octubre, de ventoleras,
Se inventa una adivinanza.
Y enero es un niño nuevo
Que se sonríe y dibuja
La esperanza.

El sol i la pluja


El sol i la pluja. Poemes de nens i nenes de 6 a 12 anys. Ed. Barcanova (Sopa de Llibres)

Ens encanten els poemes d'aquest xicotet gran llibre de poesia, que ompli de musicalitat la lectura amb els seus versos. Té la particularitat que tant els poemes com les il·lustracions estàn fets pels xiquets de diferents col·les, fent-los partícipes del projecte i anant més enllà de la simple lectura. Féu vosaltres també el vostre llibre de poemes.


La rosa és com tu
La rosa és com tu,
Quan em fas un petó
I tanques els ulls.
I l'olor que fas
És com la pluja al camp.
 
Muntanyes i rius
Muntanyes i rius,
La posta de sol.
 
Arbres i foc,
Comença el dia.
 
La llum i les onades,
Passejo en silenci.
 
Penso, no sé que penso.
 
La vida
És el poble i la familia,
Els cotxes que van passant
I un cel estrellat.


A la Biblioteca de Cocentaina el trobareu en la secció infantil de poesia, inclós al color roig.





La vida contada a un nen del veïnat


Vicent Andrés Estellés / Miguel Ángel Díez. La vida contada a un nen del veïnat. Ed. Andana. Col. "Vagó de versos"

Un dels poetes en llengua catalana més importants nascut  a València, arriba al xiquets a través d'aquest llibre infantil que recull una antologia dels versos del poeta sobre l'amor, la vida, la mort i la tradició valenciana.
Sigau mestres o pares, no perdau l'oportunidad d'apropar la poesia d'una important figura de la literatura valenciana als xiquets amb aquesta cuidada edició, la qual destaca tant pels versos com per les il·lustracions en blanc i negre basades en els temes dels poemes que els acompanyen.
Munteu al tren de la poesia amb la col·lecció Vagó de versos, de l'Editorial Andana, un gran encert.

Demà dijous, Día Mundial de la Poesia, es presenta aquest llibre a la Biblioteca de Cocentaina. Més informació si punxeu açí.




dimecres, 13 de març del 2013

I hui, què em contes?

Fragment del llibre "La noche en que Frankenstein leyó el Quijote", de Santiago Posteguillo.

 
 
 
 
 
¿Escribió Shakespeare las obras de Shakespeare?

"30 de mayo de 1593. Una posada en Deptfor, junto al Támesis, a dieciséis millas de Londres. Cuatro hombres comparten una cena. La cerveza ha sido abundante. Sin embargo hay pocas risas. Los hombres hablan e voz baja. De pronto uno se levanta alterado.

- Prometiste que pagaríais vosotros.
-Siéntate, Marlowe, por Dios - le responte Ingram, uno de sus compañeros, cogiéndole del brazo, pero Marlowe está fuera de sí. Ya entró nervioso en la taberna y a cada cerveza se había puesto más irascible aún.
- ¡Malditos miserables! ¡Malditos mentirsos! - les espeta Marlowe con agresividad.

Robert y Nicholas cogen entonces a Marlowe por los brazos, mientras que Eleanor Bull, la viuda dueña del alojamiento, desciende a toda prisa desde el piso superior. Marlowe se zafa del abrazo de sus compañeros y esgrime una daga ante el perplejo rostro de su amigo Ingram.

- ¡Sois todos unos traidores y pagaréis por ello como pagaréis esta maldita cuenta! - insiste un Marlowe fuera de sí.

Ninguno parece entender por qué Marlowe reacciona con esa violencia.

- ¡Señores, ésta es una casa honrada! - exclama Eleanor Bull aterrorizada, pero ya es tarde para todo.

Marlowe, borracho, embiste a Ingram con su daga. Ingram, no obstante, ha estado en mil reyertas de taberna: coge la muñeca de Marlowe, la retuerce y el puñal desaparece de la vista de todos. Lo siguiente que se oye es el grito de agonía de Marlowe a la vez que un gran charco de sangre empieza a salpicarlo todo. En ese momento se abre la puerta. Danby, el juez de la reina, de paso por Deptford, ha oído los gritos de la lucha y entra en el comedor.

- En nombre de la reina, ¿qué ocurre aquí?

Y todo se detiene.

A los pocos minutos, el cuerpo sin vida de Christoper Marlowe, poeta y autor de teatro isabelino, es puesto en una carreta compañando el cadáver de un recién ahorcado. Eleanor Bull y otros testigos están declarando. Ingram es detenido por posible asesinato. Danby parte hacia Londres custodiando a Ingram y se adelante al grupo de sus hombres que conducen la carreta con los cuerpos sin vida de aquellos miserables. El carromato, más despacio, con Robert y Nicholas velando al fallecido Marlowe, cruza Deptford con los dos cadáveres, el de Marlowe y el del ahorcado. Justo a la salida del pueblo, el cuerpo sin vida de Christopher Marlowe abre los ojos y se sienta.

- ¿Qué mierda roja es ésta? - pregunta

Ni Robert ni Nicholas ni el conductor del carro se sorprendren.

- Sangre de vaca - responde Robert en un susurro-, hemos usado sangre de vaca; y sigue tumbado, que todavía no hemos dejado el pueblo. Aún conseguirás que nos maten a todos, pero esta vez de verdad (...).

Wikimujeres



Wikimujeres és un portal fomentat pel Ministeri de Cultura que vol donar visibilitat a aquelles dones que han destacat en qualsevol àmbit al llarg de la història, o que ho estàn fent ara mateix i estàn d'actualitat pel seu paper preponderant, de qualsevol nacionalitat.

El seu nom vé, com ja haureu intuït, de la Wikipèdia, una enciclopèdia online, en aquest cas dedicat a les dones, amb la mateixa dinàmica, doncs qualsevol por demanar per afegir informació al portal.
 
Estàn dividides per categoríes i recull la seua vida personal i professional. Trobareu la classificació alfabètica de les categoríes en la pestanya Índice. Per damunt dels logros destaquen dones fortes que serveixen d'exemple per la seua capacitat d'adaptació al cambio, a les quals se'ls dedica l'apartat Historias de vida.
 
La informació es complementa amb un recull de propostes didàctiques per que puguen ser treballades a l'aula, permetent que els xiquets i joves coneguen més sobre la història a través dels fets que varen protagonitzar dones.

Encara no el coneixeu? I a què espereu?

 

La noche en que Frankenstein leyó el Quijote



Santiago Posteguillo. La noche que Frankenstein leyó el Quijote. La vida secreta de los libros (porque los libros tienen otras vidas). Ed. Planeta / Círculo de Lectores

Santiago Posteguillo ha escrit un llibre que repasa curiositats i anècdotes sobre autors i obres clàssiques de la literatura, permetent conèixer allò que s'amaga darrere dels procés de creació d'obres com les de Shakespeare, Sherlock Holmes o Alejandro Dumas. Vint-i-quatre obres i els seus autors són disseccionats amb una prosa àgil i senzilla que dona com a resultat una lectura entretinguda i molt amena.
Un títol que atraparà entre les seues fulles als enamorats de la lectura i els llibres, i permetrà a la resta fer un recorregut atractiu per la història de la literatura.

El cementerio de Praga


Umberto Eco. El cementerio de Praga. Ed. Lumen
 
 
El cementerio de Praga ens trasllada en la història d'Europa a l'any 1897, a París, on es troba el protagonista de la narració, el capitá Simonini, el qual es dedica amb cura a la seua professió: crear documents falsos per desprestigiar a qui siga en el món de la política, sempre per encàrrec de polítics destacats. Italia, Francia, Prusia e inclús Hitler han sigut clients seus. Servint a uns o altres es vorà inclós en intrigues i polèmiques de tots el bandols.

El Capità Simonini narrarà entremig la seua pròpia història, com arribà a ser el que és a través dels seus records com fou la seua vida. Recorrent tot el segle XIX, ens descobrirà com utilitzane la manipulació personatges molt coneguts que existiren veritablement o que encara estàn entre nosaltres.

Una obra polèmica on l'escriptor vol mostrant-nos que la realitat no és exactament allò que pensem i que moltes vegades és la realitat la que copia a la literatura.


Piel herida


Stuart Macbride. Piel herida. Ed. Ámbar

La descoberta d'un cadàver sense identificar d'un home davant d'un hospital inicia la investigació de l'inspector de policia Logan McRae. Desafortunadament pel policia, el durà per les sendes de la pornografia i el món del bondage. Anirà descobrint la violencia i la brutalitat que impregnen les pràctiques amoroses d'aquells que els agrada i que podríen explicar un altre cas sobre un violador que tortura les seues víctimes. Diferents pràctiques masoquistes, sàdiques es possaràn de manifest en persones que no deixen trasparentar a les seues vides allò que disfruten secretament.
 
Aquesta és la tercera novel·la que publica l'escriptor d'Escocia, i totes ténen com a protagonista a l'inspector Logan McRae. L'hem trobat una lectura molt entretinguda per als aficionats a la novel·la negra. Punxeu açí i començeu a llegir el primer capítol.

¡Mamá, llevame contigo por favor!


Jane Cabrera. ¡Mamá, llévame contigo por favor! Ed. Artimé

"Mamà, ausa'm", segur que heu sentit aquest paraules moltes voltes en boca els xicotets, amb intenció d'acabar als braços protectors dels pares. Però aquest gest no és exclusiu de les persones. En cadascuna de les pàgines d'aquest àlbum trobarem com s'ho fan diferents mamàs animals per transportar els seus fills: l'hipopòtam, el cocodril, el pingüí, el mico o el cangur ténen diferents formes de dur als menuts, però tots coincideixen amb la cura i el carinyo en que ho fan.

Una abraçada!



Guido van Genechten. Una abraçada! Ed. Símbol

Donar una abraçada és una molt bona forma d'expressar la nostra estima per algú. D'això parla aquest conte adreçat als més menuts de la casa, on anirem descobrint com mamàs de diferents espècies animals donen abraçades als seus fills. Fixeu-se en les caretes de felicitat a les il·lustracions...
Fins arribar a l'última pàgina on serà un xiquet qui es abraçat per la seua mare, com una invitació en acabar de llegir el llibre. Una lectura molt carinyosa!

Cuando me siento querido



Quan un xiquet se sent estimat guanya en seguritat i autoestima. Aquest llibre combina il·lustracions de tacte i molt acolorides per despertar la curiositat del xiquet, amb frases curtes que expresen aquelles situacions que fan sentir-se volgut al nostre conillet protagonista.
Al mateix temps vol ajudar als pares perquè els menuts identifiquen aquesta emoció que s'expressa amb feliçitat i sonriures. Per això, al final del llibre hi trobareu una guia que vol servir d'orientació al pares, doncs no oblidem que l'educació emocional és molt important pel desenvolupament de la personalitat del xiquet.
 
" Cuando me siento querido,
es como si tuviera als
y pudiera volar al cielo.
Cuando me siento querido
me siento protegido y seguro,
como envuelto en nubes de algodón."


dimecres, 6 de març del 2013

I hui, què em contes?

Il. Cuygirl
Cuentos a la orilla del sueño. 26 sonrisas y una ilusión. Ed. Fundación Thedora (payasos para niños hospitalizados)

La ciudad de las estrellas
 
Fernando Alonso

Había una vez una niña que se llamaba Luna. Quizá, por eso, le gustaba tanto mirar las estrellas. Estrellas del cielo y estrellas del mar. La niña pasaba con su abuelo las vacaciones del verano. Y el viejo faro donde vivían era un observatorio excelente para contemplar el cielo estrellado. Por eso, Luna era feliz.

Por la mañana, su mirada flotaba sobre las olas. Y soñaba con las estrellas que vivían en el fondo del mar. Después del atardecer, sus ojos trataban de perforar el manto de la noche. Se lo había dicho muchas veces:

- Las estrellas más lejanas son las más hermosas.

Luna se sentaba sobre la barandilla del faro. Y, sujeta por el brazo protector de su abuelo, balanceaba las piernas mientras escuchaba sus palabras:

-¿Sabes qué día es hoy?
- ¡Claro! El 10 de agosto...

La voz de Luna sonaba un poco triste. Porque se acercaba el final del verano.

- Hoy es la noche más hermosa para contemplar el cielo. La noche de la gran lluvia de estrellas fugaces. Unos llaman a este prodigio las Lágrimas de San Lorenzo. Y otros, la Lluvia de las Perseidas.

La niña tenía tantas preguntas... No sabía por dónde comenzar. Por eso, el abuelo continuó su relato:

- ¿Sabes, Luna? Las estrellas también enferman. Igual que las personas. Unas veces enferman de soledad. Otras, de tristeza. Entonces, comienzas a desmoronarse. Y caen en pedazos hacia la Tierra. Los trozos de estrella dibujan líneas luminosas sobre la piel de la noche. Desaparecen todos, menos uno. Ese trozo es el corazón de la estrella. Y el corazón de la estrella se hunde en el mar. En un lugar que se llama la Ciudad de las Estrellas.

La ciudad de las Estrellas está en un valle marino. Muy profundo. Lejos de la mirada curiosa de los submarinistas. Es una especie de hospital, o casa de reposa. Allí, las estrellas enfermas recuperan sus fuerzas.

Las estrellas de mar, impulsadas por un magnetismo misterioso, envuelven el corazón de las estrellas del cielo. Este atrae también corales, arena y caracolas. de esta forma, comienza a crecer. Y, al cabo de un tiempo, mucho tiempo, el corazón de las estrellas vuelve a lanzar destellos. Al principio, de una manera muy débil. Luego, con una cadencia acompasada. Como si respirase.

Una estrella necesita siete años para recobrar sus fuerzas. El deseo de regresar, sana y fuerte, a su lugar en el cielo mantiene viva su esperanza.

Todos los peces las visitan y les tren trocitos de coral. Por eso, no se aburren en su espera. Por eso, y por la compañía de los peces payaso, que las entretienen con sus risa, sus muecas y sus bromas. Los peces payaso moldean las burbujas que sueltan por su boca. Unas veces, tienen forma de sonrisas. Y otras, de flores y de caballitos de mar.

- Abuelo... ¿cómo consiguen las estrellas volver al cielo?

- Aprovechan el arcoíris que aparece después de la lluvia. El Sol lo dibuja en el cielo. Y la estrella, llena de vida, trepa por sus peldaños de colores. Entonces, el arcoíris se transforma en un tobogán invertido. (...)

Club Kirico: "Mujeres protagonistas"





Amb motiu de la celebració del Dia de la Dona aquest 8 de març, els llibreters a través del club Kirico han fet una guia de lectura al voltant de la figura de la dona amb llibres infantils i juvenils, per a totes les edats. Tot tipus de dones ténen cabuda en les històries que arreplega aquesta guia, no sóls contes o àlbums il·lustrats, sinó també obres d'informació.
Els llibres es clasifiquen dins de tres apartats:
 
Ellas deciden, històries protagonitzades per dones o xiquets que s'han enfrontat a les condicions impossades pel context històric o social que viuen.
 
Protagonistas de sus vidas, llibres on la protagonista reivindica la seua condició.
 
Mujeres notables, llibres protagonitzats per dones que han desempenyat un paper important a la història.

 
 
 Il·lustració Teodor Axentowicz.

Una habitación propia

Virginia Wolf. Una habitación propia. Ed. Seix Barral

Virginia Woolf desentranya en aquest llibre les raons de la quasi inexistent activitat literària femenina fins a finals del segle XIX. La principal raó es que no disposaven d'una habitació propia, es a dir, independència econòmica i personal. Fins aleshores la dona ha tingut el seu lloc a la llar, criant els fills, ocupant-se de la casa, l'home, les amistats i poc més, sempre supeditades les seues necesitats a altres. 
Virginia Woolf fa un retrat molt interesant de l'època, durant la revolució industrial, quan la dona vota per primera vegada però encara té vedades molts aspectes educatius i socials, i defensa la activitat literària de la dona.
 
Una obra imprescindible, tant actual aleshores com avui dia.
 
 

La comunera

Toti Martínez de Lezea. La comunera. María Pacheco, una mujer rebelde. Ed. Maeva

Aquesta és la biografia novel·lada de Maria Pacheco, filla dels Grans de Castella, casada amb Juan de Padilla, un hidalgo de Toledo. Junts lluitaràn contra el rei Carlos I en la revolució comunera de Castella, en defensa dels drets del poble, fins que ell es apresat i ajusticiat. Aleshores, serà ella a soles qui continuarà la lluita fins al final, condenada a l'exili, rebutjada per la seua família però no oblidada per la història.
 
Una lectura per apropar-se a la nostra història d'una forma amena i entretinguda i conèixer la figura d'una dona destacada.
 
 
 
 
 
 
 
 

La reina descalza

Idelfonso Falcones. La reina descalza. Ed. Graijalbo

Ambientada en la Espanya del segle XVIII, Falcones rel·lata la vida de dues dones, Caridad, una esclava lliure vinguda de Cuba, i Milagros Carmona, de raça gitana, que es fan amigues i companyes de penuries i problemes pels seus orígens.
Viuràn en Sevilla fins que un decret reial converteix als gitanos en proscrits i han de separar-se, per tornar a coincidir en Madrid temps després.
 
Llegirem sobre la vida de l'època però en la pell de les dues dones protagonistes que hauràn de sofrir la intolerància i els prejudicis de la societat.
 
 

La escuela secreta de Nasreen


Jeanette Winter. La escuela secreta de Nasreen. Una historia real de Afganistán. Ed. Juventud

Ser dona en alguns païssos àrabs és una dificultat afegida a l'hora de fer inclús les coses que al nostre país tenim assolit , com el dret dels xiquets a rebre una educació.
Això passa a l'Afganistàn on els talibans han prohibit a les xiquetes anar a escola. Però gràcies a persones valentes i decidides que saben de la importància d'aquesta educació de cara al futur , com l'àvia de la Nasreen, una xiqueta afgana, aquesta tindrà el privilegi d'anar a una de les escoles secretes que hi ha al país per a les xiquetes.




Dos hermanas reciben visita


Sonja Bougaeva / Carme Sala (il.). Dos hermanas reciben visita. Ed. Takatuka.

La visita d'un cosí trastocarà la vida de dos germanes ja grans, que no volen saber-ne res de camviar les seues costums. El cosí voldrà arreglar, camviar i aconsellar-les com han de fer les coses i això no convencerà gens a les dues germanes.
Una historia amb humor que tracta d'aquelles persones benintencionades que es fiquen en la vida dels demés.


Un puñado de semillas




 

Monica Hughes / Luis Garay (il.). Un puñado de semillas. Ed. Ekaré

 
Sofia té vuit anys i, en morir la seua àvia, deu abandonar la granja on ha viscut per anar a la ciutat. Allí descobrirà les dificultats per sobreviure en companyia d'altres xiquets que, com ella, es troben sols. Un grapat de llavors que guarda Sofia significarà per ells una esperança per millorar la seua vida.
Una lectura per obrir els ulls als nostres xiquets sobre les condicions en que molts nens i nenes es troben al món, lluitant per sobreviure en condicions extremes.

 
 
 
 
 
 

 
 
 

 

divendres, 1 de març del 2013

I hui, què hem contes?


 

Cuentos a la orilla del sueño. 26 sonrisas y una ilusión. Ed. Fundación Theodora (payasos para niños hospitalizados)

 
Macedonia
(Pablo Albo - il. Pablo Auladell)
 
 
En la frutería de don Venancio todo estaba en su sitio.
El suelo abajo, el techo arriba, las moscas volando.
Las personas entraban por la puerta y el aire por la ventana.
 
Don Venancio no permitía que nada estuviera fuera de su lugar.
Ni peras ni plátanos
ni manzanas con naranjas
ni moscas en la lámpara
ni en los cristales.
 
Por eso en el cajón de los plátanos había solo plátanos;
en el de las naranjas solo había naranjas;
en el de las manzanas, manzanas;
y en el de las peras, peras.
 
Pero no solo eso.
 
Las manzanas no estaban todas juntas.
Había un cajón para manzanas amarillas en el que solo había manzanas amarillas; otro cajón para las manzanas verdes en el que solo había manzanas verdes y otro para las manzanas rojas en el que solo había manzanas rojas.

 
Además, para las peras había tres cajones: uno para las peras maduras, otro para las verdes y otro para las ni fu ni fa.
 
Y los plátanos estaban separados por tamaños.
 
"Cada cosa en su sitio y un sitio para cada cosa", le gustaba repetir a don Venancio.
Todo estaba perfectamente organizado y exhaustivamente ordenados en la frutería...
 
... hasta que llegaba doña Leocadia.
 
Cuando doña Leocadia entraba a la frutería, don Venancio sentía que todo se le alteraba.
 
Porque doña Leocadia era una persona,
pero olía como las naranjas,
tenía los ojos verdes como las peras,
el pelo amarillo como los plátanos
y los labios rojos como las manzanas rojas.
Y todo junto, en ella. Y encima sonreía.
 
Pero no solo eso era lo que transtornaba a don Venancio de doña Leocadia.
Es que, además, doña Leocadia metía todas la frutas juntas en su carrito de la compra sin distinguir tamaños, colores ni nada.
 
Por las noches, cuando las frutas se quedaban solas en la frutería, imaginaban lo que doña Leocadia hacía con las compañeras que se habían ido con ella.
Pensaban que las llevaba a un lugar que ellas llamaban Macedonia.
Allí les quitaba la piel, la cáscara o lo que fuera,
dejaba solo la pulpa desnuda,
las partía en trocitos,
las mezclaba,
y antes de comérselas, las bañaba en miel y canela.
 
Todas las frutas de la frutería de don Venancio soñaban con ir a Mecedonia de la mano de doña Leocadia...
 
... y don Venancio también.

Il·lustració Dennis Wojtkiewicz.

Enxarxats: Slideshare

En Internet hui en dia és possible compartir qualsevol contingut, siga document, article, imatge, opinió... amb la resta dels "habitants" digitals. En aquest cas anem a ocupar-nos de les presentacions de powerpoint o documents que podem pujar a Slideshare, una plataforma social per compartir presentacions on-line de qualsevol tema que ens interese.

Posem com exemple el perfil de Sàlvia, la bibliotecaria de Cocentaina, que comparteix presentacions de poesia infantil i juvenil, complementant els continguts del blog Bibliopoemes.




Només heu de donar-vos de alta amb un nom de perfil, que no té perquè ser el vostre propi nom, i pujar les vostres pròpies presentacions. Com plataforma social que és, podeu seguir a les persones que vulgau i la resta també pot seguir el vostre perfil, de manera que cada volta que penguen una presentació vosaltres s'assabenteu. També podeu enllaçar-les i penjar-les a un blog per exemple, com hem fet açí dalt.

És una plataforma que destaca per la seua facilitat d'ús. Comprobeu-lo!

El maestro del Prado

Javier Sierra. El maestro del Prado. Ed. Planeta

Als incondicionals d'aquest autor els entusiasmarà la seua nova novel·la, un argument entre ficció i realitat al voltant dels misteris que amagen els quadres del Museo del Prado.
 
Al llibre Javier Sierra fa un detallat anàlisis dels quadres buscant els missatges ocults que els pintors van amagar en la composició pictòrica. El protagonista de la novel·la, el profesor Luis Fovel, el "maestro del Prado", seguirá la pista en quadres de Tiziano, El Bosco, Rafael de símbols i detalls que varen dissimular fugint de la tirania de l'Esglesia Catòlica.
 
Una lectura d'intriga que invita a conèixer i perdre's al Museu amb el llibre baix el braç per comprobar tot allò que ens conta Javier Sierra al seu llibre.

 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...