dimecres, 29 de maig del 2013

I hui, què em contes?

HISTORIETAS


Me vienen muchas historietas a la memoria. Por ejemplo:
 
El cementerio de las comas. Es el lugar donde están enterradas todas la comas equivocadas y tachadas por el lápiz azul del maestro.
 
Las violetas del Polo Norte. Esta sería la historia de un día de fiesta tan feliz que hasta los hielos florecían. Quizá hablara del día en que florezca la paz para todos y para siempre.
 
Las cabezas locas. Sería estupendo que las cabezas locas, o sea, las que están llenas de ideas equivocadas y absurdas, se pudiesen desenroscar y cambiar como bombillas fundidas.
 
Sin pasaporte. Esta sería la historia de la primavera, que viaja de un lado a otro del mundo sin necesidad de pasaporte ni de pagar aduana, transportando sus flores, sus tormentas, sus nubes y sus hermosos días.
 
El palacio para romper. Esta historia sí que os gustaría. Se debería construir un palacio lleno de cosas que se pudiesen romper, y un día a la semana, invitar a los niños allí con permiso para destrozarlo todo, incluidas las paredes. Así, creo, se desahogaría y luego, en casa, no tendrían necesidad de romper nada.
 
El monumento de nieve. Esta hisotir apodría contarse así. Preguntaron a un gran hombre:
- Cuando muera, ¿cómo quiere el momento, de bronce o de mármol?
- Háganmelo de nieve - respondió el gran hombre-, así el Sol lo derretirá y no os hará sombra.
 
La goma de los sellos. Invención portentosa: sellos con goma a la menta, a la guinda, a la fresa, a la grosella para chupar como caramelos. ¡Qué beneficios para Correos! Y los niños pequeños:
-Papá, ¿si me porto bien me traerás un sello de mil sabores?
 
Historietas como estas sé cientos, miles... Un día os las contaré de la primera a la última.

Gianni Rodari. Cuentos del genio de la fantasí. Ed. La Galera
 
Il·lustració Carolina Espinetto. 

Enxarxats: Lo que leímos

 
Lo que leímos és una web on aneu a trobar ressenyes de llibres que no es troben entre les últimes novetats editorials. Títols de novel·les de tots tipus de gènere i llibres de poesia que recuperen i tornen a estar d'actualitat gràcies a les seues lectures.
Estàn classificats per ordre alfabètic per autor, i els que no ténen per títol, en una de les pestanyes superiors.
Si esteu interessats, us inviten a que col·laboreu amb les vostres propies ressenyes de llibres. Com també podeu seguir les novetats a les xarxes sociales, als perfils de Twitter y Facebook.
 
Tots els díes apareixen molts llibres nous, novetats a les que no podem arribar ni llegir tots els que vulgueren, i la major part de les lectures desitjades passen a l'oblit o guanyen pols a la prestatgeria. Fins que els arriba el torn o s'enrecordem. Bons llibres que ténen un raconet en aquesta web.

Il·lustració Jacek Herka.

La trama nupcial

Jeffrey Eugenides. La trama nupcial. Ed. Anagrama

Jeffrey Eugenides, autor de la coneguda novel·la Las vírgenes suicidas, que comptà amb la seua adaptació als cinemes, torna deu anys després amb La trama nupcial.
Un rel·lat que conta les rel·lacions amoroses de una jove estudiant de la literatura del segle XIX, Madeleine Hanna, a la Universitat de Brown (Michigan), amb altres dos estudiants, totalment oposats en els seus caràcters: Leonard, estudiant de ciències, sol·litari i carismàtic, i Mitchell, estudiant de teologia, seriós i pragmàtic.
 
La història del trio amorós permetrà a l'autor contrapossar el concepte d'amor actual, on la dona participa amb el seu propi paper protagonista, qui no depén de l'home i on el matrimoni no es el fi de la seua vida, amb la concepció que es tenia a l'època victoriana i que troba el seu reflex a la literatura romàntica d'Austen, Eliot o Bronte, la qual fascina a Madeleine.
 
Una novel·la que parla de moltes més coses que l'amor, encara que siga el tema principal, i participa dels dubtes, inseguretats, vivències i decisions dels seus protagonistes.

La otra mecanógrafa

Suzanne Rindell. La otra mecanógrafa. Ed. Lumen

Aquesta és la primera novel·la de Suzanne Rindell, a través de la qual ens traslladem al Nova York dels anys 20. En l'època de la Llei Seca, aquella que prohibia la venda d'alcohol i volia parar-le els peus a la mafia que traficava amb ell, ens trobem a una de les protagonistes, Rose Baker, la qual narra en primera persona la seua trobada amb l'altra protagonista, Odalie.
 
Ambues treballen en una comisaria de policia en Nova York transcribint les declaracions dels detinguts, però tot en elles en antagònic. Mentre Rose és una persona anodina, que no destaca i acata les normes, Odalie és guapa, misteriosa i amb una personalitat capaç de manipular i atraure tothom. Inclosa Rose, qui es deixarà arrastrar per un món que desconeixia de plaers i luxes a la ciutat, mentre va descobrint el costat menys clar i les mentides que rodejen a Odalie. Una lectura intrigant...
 
 
 

Lectores compulsivos

Ramón Bascuñana. Lectores compulsivos. Ed. Aguaclara

Lectores compulsivos arreplega un recull de contes on els arguments giren al voltant dels llibres, la lectura i els lectors. Un xiquet qui escolta una història que li camviarà la vida, un escriptor que busca l'èxit literari sense aconseguir, una parella que depen de l'escriptura d'una obra mestra per salvar-se, novel·les policíaques que salven vides... 19 contes on es narra la experiència vital de persones on la literatura és una excusa més per assabentar-se d'allò que els passa.

Islas del mundo

 
Neil Morris. Islas del Mundo. Ed. SM
 
Anant més enllà d'allò que és una illa i que tots sabem què és, aquest llibre fa un recorregut per les illes més importants, localizant-les al mapa i describint el món vegetal, animal, la població si en té, pinzellades sobre la seua formació i poc més. Es tracta d'una introducció perquè després pugam buscar més informació, però aquest llibre proporcionarà al xiquets una primera aproximació sobre les illes més importants:

  • Groenlandia
  • Nueva Guinea
  • Borneo
  • Madagascar
  • Tierra de Baffin
  • Sumatra
  • Honshu
  • Gran Bretanya
  • Ellesmere
  • Victoria

El text, concís, es combina amb dibuixos realistes amb fotografíes, per viatjar a través de les seues pàgines.

Ciudades secretas


Mike Corbishley. Ciudades secretas. Ed. Plaza Joven

Ciudades del mundo ens permet reconstruir el treball dels arqueòlegs durant la seua recerca i trobada de les restes de ciutats perdudes al voltant del món. Cada capítol està dedicat a una ciutat, amb la seua localització, descripció, costums de la seua gent i images de restes trobats pels arqueòlegs. Gràcies al seu treball, podem reconstruir la història i conèixer com vivíen durant diferents èpoques.

Conté:

1. Shaka Brae (Escòcia)
2. Biskupin (Polonia)
3. Jorvik (Gran Bretanya)
4. Catal Hüyük (Turquía)
5. Construcción de la pirámide de Keops (Egipte)
6. Cnosos (Creta)
7. Pompeya y Herculano (Italia)
8. Mohenjo-Daro (Pakistán)
9. Las murallas de piedra de Gran Zimbabwe (Àfrica)
10. Ch'in Shi'huang-ti (Xina)
11. Asentamientos en risco, Mesa Verde (EE.UU)
12. Machu Picchu (Perú)
13. Williamburg (EE.UU)
14. El Empire State Building (EE.UU)

La informació s'acompanya de dibuixos i fotografíes i al final del llibre s'inclou un glosari amb la definició d'algunes paraules tècniques que apareixen durant la lectura.


Volcanes


Susanna van Roe. Volcanes. Ed. Altea

Aquest llibre ens servirà com una primera aproximació al tema dels volcans. Podrem comprendre la seua geologia, com es formen, quines són les conseqüències quan desperten, erupcions famoses com el de Pompeya, i molta més informació que trobareu representada amb fotografíes a color i explicada amb text curt i concís.

Un llibre que farà les delícies dels xicotets curiosos que són els nostres fills i els ajudarà a comprendre el món natural que els rodeja.
 

 
 


dimecres, 22 de maig del 2013

I hui, què hem contes?

Propuestas para la guía telefónica
 
 
A mi modo de ver, en la guía telefónica hay numerosas lagunas. Faltan algunos números de utilidad pública que deberían figurar junto al número de los bomberos, el del servicio de despertador y el del servicio de información. Paso sin más preámbulos a formular la propuesta de insertar los siguientes números:
 
00000001- Servicio de cuentos. Útil para niños que no saben dormirse si alguien no les cuenta un cuento. Utilísimo para los padres, que, generalmente, saben pocos cuentos y no los saben contar bien. Vosotros podríais marcar el número y una voz dulce os contaría un cuento.
 
00000002- Servicio de chistes. A mucha gente le gusta oír contar chistes, pero después, cuando quiere recordarlos, se le han olvidado y no puede reírse, porque no sabe cómo acaban o los confunden unos con otros. Además, es difícil estar al corriente de los chistes nuevos, con todo lo que hay que hacer. Un número telefónico para los chistes sería bien recibido.
 
00000003- Servicio de títulos. Hay personas que viven sumidas en la amrgura porque aún no han conseguido conquistar un título, una condecoración, una simple distinción que poner en la tarjeta de visita, delante del nombre. En mi opinión, el servicio telefónico 00000003 podría servir para hacer felices a estas personas. Cuando se sientieran especialmente deprimidas y melancólicas, se aferrarían al teléfono, y una voz muy atenta, muy respetuosa y cordial, las saludaría más o menos como sigue: "Buenas noches, caballero de la Orden del Caballo Balancín, Gran Oficial de las Peras Cocidas...", etcétera.
 
00000004- Servicio de sugerencias. Este es, sin duda, un servicio indispensable. ¿No tenéis ni un céntimo en el bolsillo y no sabéis qué hacer para comer? El servicio de sugerencias debería facilitaros la manera de apañaros, la dirección de un restaurante dispuesto a concederos crédito, etcétera.
 
Espero que las principales compañías telefónicas tengan en cuenta mis propuestas para la mejora del servicio.

Gianni Rodari. Cuentos del genio de la fantasía. Ed. La Galera.
 

Enxarxats: Cinema i Literatura Hispanoamericana

 
Per si no ho sabíeu, la Biblioteca de Cocentaina té el seu perfil al Pinterest. Entre els taulers en destaquem dos d'ells dedicats al cinema i la literatura. 
 
Un d'ells arreplega la portada dels llibres d'autors hispano-americans que s'han estrenat als cinemes. El llistat d'adaptacions és molt extensa però aquesta és la nostra primera tria, a la que anirem afegint-ne més. L'altre mostra els cartells de pel·lícules estrenades. Com dos versions d'una mateixa història, doncs la pel·lícula sempre mostrarà la visió o interpretació del director després de llegir la novel·la.
 
La rel·lació entre cinema i literatura és molt estreta i són moltes les pel·lícules que es basen, que s'inspiren o que adapten les històries des del paper a la gran pantalla, sobre tot si es tracta d'autors consagrats o best-sellers. Això per a satisfaccíó de gran part dels lectors que gaudeixen d'allargar una història que els ha agradat molt llegir, mentres altres, en camvi, prefereixen el llibre.
 
I vosaltres, què preferiu, llibre o pel·lícula?
 
 
Il·lustració Leonardo Parra.

El guardián invisible

Dolores Redondo. El guardián invisible. Ed. Destino

En una vall de Navarra apareixen dues xiquetes mortes amb un mes de diferència i en estranyes circumstàncies. Tot apunta a un assassí en sèrie per la coincidència en la disposició dels cossos i l'edat de les xiquetes. Però les probes trobades resulten innusuals quan  apunten a que el culpable podria ser un èsser sobrenatural.
 
L'encarregada d'investigar el cas serà la inspectora Amaia Salazar, de la Policia Foral de Navarra i amb formació del FBI, natural del poble més proper on s'han produït les morts. La trama policial s'entremesclarà amb la vida familiar de la protagonista.
 
L'assassí continuarà matant i Amaia iniciarà una cursa contra rellotge per atrapar-lo, lluitant perquè la investigació no es vesga influenciada per les creences populars sobre èssers mitològics de la natura propis de la zona.
 
Un llibre, el primer d'una triologia, que està gaudint d'un gran èxit entre els lectors. Tant que ha impressionat també als productors de la saga Millenium (Stieg Larsson), els quals han comprat els drets per portar-la al cinema.

Bímini

Alberto Vázquez Figueroa. Bímini. Ed. Martínez Roca

Vazquez Figueroa torna a primera línea del panorama literari amb un thriller protagonitzat per dos homes, Germán Alfaro, fill d'un empresari miner, i Ulises Elcano, mariner i oficial d'un creuer, el Bímini, que treballa d'amagat per descobrir a bord un cargament de drogues. Alli es creuarà amb Germán, amb qui s'associarà per buscar una sol·lució al monopoli del carbó i encetaràn nous dissenys de vaixells.
 
Una trama salpicada de les idees i les reflexions de Vázquez Figueroa sobre l'afrofitament dels recursos naturals, la denúncia de la corrupció i el poder de l'economia per sobre de tot.
 
 

Si amaestras una cabra llevas mucho adelantado

José Luis Cuerda. Si amaestras una cabra llevas mucho adelantado. Ed. Martínez Roca                                                
El curiós títol d'aquest llibre ja ens adelanta allò que trobarem al seu interior. Breus anotacions, frases curtes en forma d'aforismes, a través de les quals l'autor transmet els seus pensaments i reflexions sobre l'actualitat i el present que l'envolten. L'amor, la política, la societat o la seua familia estàn representats en capítols curts que arrepleguen els aforismes per temes.
 
 
Amor con amor se paga. Sin
intermediarios se abaratan los precios.
 
Los ministros son asalariados nuestros
y están ahí para solucionar problemas,
no para crearlos.
 
Al salir a la calle voy a seguir
a la primera persona que encuentre.
¿Qué es eso de que la vida no tiene sentido?
 
Yo escribiría eso que estás pensando;
pero no voy a plagiarte.
 

Més musiqueries


Dani Miquel / Joanra Estellés. Mes musiqueries. Ed. Andana (+CD)

El cantautor valencià Dani Miquel arreplega un recull de cançonetes tretes de les llegendes de la nostra tradició així com aquelles que acompanyen els records dels jocs d'infantessa. Tampoc no deixa de banda altres formes literàries com les endevinalles o els embarbussanment. Estàn adreçades especialment als xiquets, adereçades amb humor i molta rima. 

El llibre, com no podia ser d'altra forma,  s'acompanya d'un disc plé de les cançons per jugar, cantar, saltar i passar-ho d'allò més bé.

La princesa ratolina


Dani Miquel / Jaime Espinar. La princesa ratolina. Ed. Andana

Això diu que era una ratolina molt guapa que habitava a la Xina. I de tant creguda que era només volia casar-se amb aquell més poderós al món. Se n'anirà en la seua recerca preguntant primer al sol, que l'enviarà al núvol, i aquest al vent, i aquest li dirà que més poderós és la muntanya, que li abrirà els ulls i li mostrarà que el més poderós del món el té més a prop d'allò que ella es pensava.
 
Adreçat als menuts, el llibre té poc text, en cursiva i enllaçada, amb rima, on destaquen unes acolorides il·lustracions. Tot un conjunt per atraure als xiquets cap a la lectura de la fantàstica aventura de la ratolineta.

Poema al sol i la lluna



Dani Miquel / Aitana Bernabé. Poema al sol i la lluna. Ed. Andana

Humor, alegria, rima i poesia es conjuguen en les pàgines d'aquest xicotet però gran llibre dedicat a la història d'amor dels dos astres. Les il·lustracions criden l'atenció tant com la lletra i componen un tot que agradarà a grans i menuts.


 
 
Hola pirats com esteu, enamorats ja es veu,
quina fortuna... Quan que m'agrada la lluna.
 
He dormit en la pallissa (quina risa)
amb el tio Valiu (que encara viu),
i en ha despertat un musol...
Quan que m'agrada el sol.
 
Una gallina en sabates (barates),
i un gos nugat en llonganisses (postisses),
i una dona vestida de dol...
Quan que m'agrada el sol.
 
Qui em compra una barraca (barata)
que la tinc a vora mar (per a pescar),
té un arbre amb una pruna...
Quan que m'agrada la lluna. (...)

dimecres, 15 de maig del 2013

I hui, què em contes?

 
LOS VIEJOS REFRANES
 
(Gianni Rodari. Cuentos del genio de la fantasía. Ed. La Galera)
  
En una ciudad, cuya historia os contaré algún día, describiéndoos, además, sus usos y costumbres, hay un edificio tranquilo, un poco apartado. Es el asilo de los Viejos Refranes, donde se han retirado a descansar, precisamente, los Viejos Refranes que un día fueron jóvenes y exactos, pero que ahora ya nadie quiere escuchar. ¿A descansar? Mejor debería decir a charlar y a discutir interminablemente.
 
- El que asno nace, asno muere - sentencia un Viejo Refrán.
- ¡Qué va! - rebanten los que escuchan -. ¿Y si estudia? ¿ Y si se sacrifica y trabaja? Todo el mundo puede superarse.
- Quien no se contenta, es porque no quiere - interviene otro Viejo Refrán.
- ¿Qué dices? - le rebaten- . Si los hombres se hubieran contentado co ser como eran, aún vivirían en los árboles, como los monos.
- ¡Quien bien te quiere, te hará llorar! - grita alguien.
 
En ese momento pasa el doctor, que también es un Viejo Refrán, y dice:
- Si, lágrimas de cocodrilo. Sin embargo, la unión hace la fuerza.
 
Los Viejos Refranes callan un momento. Después el más viejo vuelve a empezar:
- ¡Quien quiere la paz, prepara la guerra!
 
Los enfermeros lo oyen y le hacen tomar una manzanilla para que se calme, y le explican con buenas maneras que dos no se pelean si uno quiere.
Otro Viejo refrán va diciendo:
 
- En su casa, cada uno es rey.
- Entonces - le preguntan-, si es rey, ¿por qué tiene que pagar los impuestos? ¿Y la luz? ¿Y el gas? ¡Vaya un rey!
 
Como veis, los Viejos Refranes, cuando hablan entre ellos, también dicen cosas sensatas, pero solo cuando discuten. En fin, que su especilidad es decir cada uno lo contrario del otro.
- ¡En el bote más pequeño está la miel más dulce! - dice uno. En inmediatamente contesta otro:
- ¡Y el veneno más mortal!
 
A veces dan lástima. No se han dado cuenta de que el mundo cambia, que los Viejos Refranes ya no bastan para seguir adelante; que hace falta gente nueva, con coraje, que tenga confianza en su fuerza y en su inteligencia. Como vosotros.

Enxarxats: Jóvenes lectores

 
Des de l'Ajuntament de Cartagena (Murcia) fa vuit anys que mouen el proyecte Jovenes Lectores a través del Premi Mandarache. La finalitat és millorar els hàbits lectors de la població en general i dels joves i adolescents en particular, a través de diverses iniciatives canalitzades a través del Premi.
 
Mitjançant la convocatòria dels Premis Hache de Lectura Juvenil, Mandarache de Jóvenes Lectores i Clubs de Lectura Mandarache +30, adreçats a diferents franjes d'edat, s'invita als joves a llegir les obres presentades i votar-les per dedicir les guanyadores de cada modalitat. Autor de renoms del panorama literari espanyol participen en aquesta iniciativa amb els seus llibres, com Elvira Lindo, Lola Beccaria, Manuel Rivas o Clara Sánchez.
 
El proyecte està dut a terme per voluntaris lligats al món literari i de l'ensenyament, i mantenen un perfil al Twitter amb el nom @Joveneslectores. En ell es parla tot al voltant del premi, iniciatives, notícies i aconteciments al voltant dels llibres, la literatura i els joves lectors.
 
 
Il·lustració de Kim Ji Hyuck.

La primera mentira

Marina Mander. La primera mentira. Ed. Lumen

Luca és un xiquet que descobreix un matí a sa mare morta al llit. I com Luca és un xiquet despert i intel·ligent, decideix no contar-ho a ningú i amagar el fet. La seua primera mentida serà molt seriosa però Luca té clar que no vol anar a cap orfanat ni internat.
Contat en primera persona, Luca aprén a rel·lacionar-se amb els adults, a analitzar les seues reaccions, a saber que dir i què callar per tal d'aconseguir el seu objectiu.
 
"He descubierto que los detalles dicen más que las cosas; si cuidas los detalles puedes convencer a los adultos de que todo va sobre ruedas, ellos te creen porque no has descuidado nada." 
 
Ja des del començament es tracta d'una lectura dura, emocional, en la que acompanyem a Luca fins al desenllaç inevitable. 
 
 

Las lágrimas de San Lorenzo

Julio Llamazares. Las lágrimas de San Lorenzo. Ed. Alfaguara

Un professor universitari torna a Ibiza després de molts anys recorrent universitats per tota Europa. Allí es reuneix amb el seu fill i junts aniràn a vore una lluvia d'estrelles. Cada caiguda d'una estrella i l'espera mentre veuen altra dona pas als records del professor de la seua vida passada.
El lector podrà acompanyar-lo durant la seua infantessa a l'illa, conèixer la seua família, recòrrer Europa mentre conta les seues experiències vitals i recompondre la vida del protagonista mentres anem llegint.
 
Una lectura intimista, dividida en capítols curts, de fàcil lectura i entretinguda, sobre la vida del professor.
 
 
 


El azar de la mujer rubia

Manuel Vicent. El azar de la mujer rubia. Ed. Alfaguara

Els records de l'expresident Adolfo Suárez li serveix a Vicent per construir una narració ambientada en la transició espanyola, entre la ficció i la realitat.
 
Nombrosos personatges de la política espanyola desfilen per les seues pàgines, combinant fets històrics coneguts i allò que succeeix darrere bambalines en les rel·lacions entre les personalitats.
 
El llibre es divideix en rel·lats curts que poden llegir-se per separat,  on la reflexió i la ironia lligen amb el retrat curiós d'aquesta època.

Adéu, petit amic!



Helena Portella. Adéu, petit amic!. ING Edicions

Un dia la Sara, passetjant, es troba una cria d'ànec abandonat. Decideix endur-se'l a casa per cuidar-lo. Gràcies a les atencions de la Sara l'anaguet creix i es converteix en company de jocs de la Sara durant l'hivern. Amb l'arriba de la primavera, la Sara l'ajudarà també a volar perquè quan arribe el momento puga emigrar amb la resta d'ànec. Serà un acomiadament trist, però l'aneguet sempre ocuparà un lloc al cor de la Sara.

 

Agnès Atzur




Pablo Albo / Pablo Auladell. Agnès Atzur. Ed. Thule

La xiqueta que porta la veu narradora és amiga d'en Miquel, un xiquet amb qui comparteix jocs. Junts passetgen i imaginen mil i una històries al voltant dels elements naturals que els envolten, la mar, l'aire, els arbres. Les il·lustracions de Pablo Albo col·laboren durant la lectura per transmetre la visió dels xiquets.
 
Conforme anem llegint intuïm a través de les paraules de la seua amiga, que alguna cosa li passa a Miquel. Fins que un dia Miquel ja no apareix. Ell es queda esperant-lo, però li expliquen que s'ha adormit per molt de temps o se n'anat a fer un viatge molt, molt llarg.
 
Un àlbum il·lustrat que tracta el tema de la mort, sense nombrar-la en cap moment,  en aquest cas d'un amic proper, a través de la mirada de la xiqueta protagonista.
 

Com gat i gos


Salvador Comelles / Valentí Gubianas. Com gat i gos. Ed. Castellnou

Us sona l'expressió "es duen com gat i gos"? Doncs és ben sabut que aquest dos animalets no poden evitar dur-se malament i barallar-se sense parar. Però en aquest llibre s'han possat d'acord per compartir protagonisme als poemes i omplir de somriures la lectura dels xiquets i xiquetes que els llisgen.
Versos sobre tot tipus de gats i gossos es van alternants, cadascún dels poemes acompanyat d'una il·lustració representativa del contingut i que empatitzen perfectament amb els versos.




 
Gos meteoròleg
 
Tot just s'acaba de llevar
i ja ensuma el temps que fa.
 
Obre bé els ulls, alça el mussell
i veu si gira el seu penell.
 
El cel serè o ennuvolat
es mira bé des del terrat.
 
Per a la humitat toca un mitjó
que es va quedar a l'estenedor.
 
La temperatura resol
tot comprovant l'aigua del bol.
 
I escriu després un bon pronóstic,
com u metge fa un diagnòstic.
 
"Farà un bon sol", diu a la nota.
Per tant, si plou, fica la pota.

dimecres, 8 de maig del 2013

I hui, què em contes?

A totes les mares lectores, a qui els agrada la lectura i no perden l'oportunitat de contagiar l'amor pels llibres i les històries als seus fills, els dediquem Mamà caperucita (Un mundo de mamás, Ed. Comanegra).
 
 
 
 
Mamá caperucita

Mamá Caperucita no lleva cestas con pastelillos ni miel, sino que siempre lleva papel y bolígrafo. Tampoco va a visitar a su abuelita, va, sobre todo, a visitar bibliotecas y liberías y las recorre como si fuesen un bosque familiar. Y todo porque Mamá Caperucita no teme al lobo, sino a la falta de tiempo libre y a no tener la oportunidad de leer un rato, un ratito, cada día.
 
Sí que es cierto que tiene una capucha de color rojo con el extremo doblado hacia fuera, conocida como caperuza o caperuzón. La primera vez que leyó el cuento quiso tener una igual a la de la protagonista, y recortó un viejo abrigo para fabricarse la suya. Muchas veces se la ha puesto para leer debajo de un árbol y la caperuza la ha resguardado de la lluvia, del sol y del frío. Mamá Caperucita siempre esta buscando cosas que le protejan de todo aquello que le impida realizar lo que más le agrada de este mundo: un libro, un mundo de páginas dispuesto a mostrarse, un cuento, una historia... Y decidió que sus hijos tenían que compartir con ella estos momentos porque
 
para leer con tranquilidad la mejor táctica es que
alrededor de uno haya otras personas leyendo.
 
 
Así que Mamá Caperucita leyó para ellos al lado de la cuna, en la bañera, empujando el carrito de bebé, a la hora de dormir entre sábanas, en viajes y vacaciones, en la playa y en la montaña. Ahora Mamá Caperucita está rodeada de un ejército que despliega libros sin cesar y que jamás perdona a quien ose interrumpir la calma de los lectores.


Il·lustració d'Eléonore Thuillier.

Enxarxats: mares blogueres



Ed. La Esfera de los Libros
 
El dia a dia d'una mare a casa no és gens fàcil, i pareix que escriure les seues aventures i desventures les ajuda a riure's i llevar pes a situacions que segur les descol·loca moltes vegades. Això i compartir les experiències de la maternitat, allò tant fàcil ara que tenim Internet. Totes les mares conectades!
 
Entre tots els blogs que coneixem hi ha tres que destaquem perquè les seues autores són mares i han escrit un llibre sobre la maternitat. Allò que ténen en comú, no poden deixar de notar-ho, és un sentit de l'humor que impregna la redacció dels post. Perquè per ser mare i arribar a tot és molt necessari.
 
Ana Ribera té un blog amb el mateix nom del títol del llibre que ha publicat Cosas que (me) pasan. Un llibre on plasma el seu dia a dia en el treball, amb els xiquets i la seua vida familiar, i totes aquelles coses que li passen. Sense oblidar la seua passió pels llibres i la lectura.
 
 
Altra mare, en aquest cas a l'extranger, és Fátima Casaseca. També ella ha plasmat les seues experiències maternals en forma de llibre Una mamá española en Alemania. Mare de 3 "angelets", té la peculiaritat que s'enfronta a l'educació dels seus fills en un context molt diferent al nostre, i les comparacions entre la forma de ser espanyola i alemanya son evidents. Fátima fa us del sentit de l'humor per tirar endavant amb tot allò que li succedeix al seu país d'adopció.

 
 
Ed. Planeta
I, per últim, no s'oblidem de Eva Quevedo, també molt coneguda a la xarxa pels seu Blog de madre, igualment convertit en llibre. Mare de dues xiquets tracta de compaginar el treball fora de casa, la vida familiar i la seua nova ocupació, escriptora.
Si llegiu el seu blog també notareu molt d'humor al seus escrits i successos molt normals en qualsevol casa.
 
Ed. Plaza y Janés
Tal volta, per això, aquests blogs han tingut tant d'èxit; moltes mares s'identifiquen i és tota una alegria saber que hi ha més mares que pateixen i tracten de fer-ho allò millor,  en una tarea gens fàcil com és la maternitat, i sense oblidar el somriure.
 
 
 

La vida secreta de una madre estresada

Fiona Neill. La vida secreta de una madre estresada. Ed. Vergara

La maternitat no sempre és una etapa de felicitat per a la mare i no totes les mares la disfruten igual. Això li passa a la protagonista principal d'aquesta història, Lucy Sweeney, una dona jove i guapa, amb un home atractiu, però que se sent agobiada per l'estrés de criar als seus tres fills i la rutina del seu matrimoni.
Una amiga íntima li servirà de trampolí per donar-li un poc d'emoció perduda a la seua vida, però això la ficarà en més d'un embolic no desitjat i haurà de patir les conseqüències. Trobarà Lucy allò que busca a la vida?
Una lectura agridolça, amb escenes divertides i altres que no ho són tant, mentre Lucy pensa que allò que va viure al passat és millor que el present, sense parar-se a pensar en la importància de les persones que l'envolten, la seua família.

La otra madre



Seth Margolis. La otra madre. Ed. Círculo de Lectores

Un drama que té com a protagonistes principals a la mare natural i la mare que adopta de forma il·legal al fill de la primera, després que aquesta, drogadicta i sense mitjos, se'l venga, donant-li l'oportunidad d'una vida que ella que no pot proporcionar-li. 
La maternitat es llig des de les dos perspectives, la de la mare pobra envers la de la mare rica, encara que prompte s'adonem que comparteixen l'amor que senten per el xiquet i les ganes de protegir-lo. Quan la mare natural, reformada, tracta de recuperar al seu fill, les coses es complicaràn, creant-se tensions tant entre les mares com entre la mare natural i el xiquet, que no la coneix i no comprén perquè el separen de la que ell pensava que era sa mare.  
 
Segur que recordeu la seua adaptació per als cinemes, Instinto maternal (1995), interpretada per Halle Berry i Jessica Lange als papers de les mares. Si no l'heu vista, us la recomanem per la seua qualitat, tant com la novel·la.


 

Soy la madre

Carmen Conde. Soy la madre. Ed. Planeta

Laurencia es converteix en mare després d'una violació. Els seus sentiments es divideixen entre l'odi que sent per l'home que l'agredit i la sobreprotecció pel fill que tindrà com a resultat. Quan se li presenta de nou l'oportunitat d'estimar un altre home, dubta sobre rebutjar-lo perquè no afecte la seua rel·lació amb el fill, a qui li dedica tota la seua atenció.
 
Una novela psicològica que afronta els sentiments de la maternitat des del punt de vista d'una dona que va ser forçada a ser mare i que després ha de decidir entre les seues necessitats i les del seu fill.  
 
 
 

Un mundo de mamás


Marta Gómez Mata / Carla Nazareth. Un mundo de mamás. Ed. Comanegra

Quants tipus de mares coneixeu? Aquest àlbum il·lustrat us mostrarà les característiques de la mare fada, la mare pirata, la mamà ximeneia o la mamà muntanya rusa, així fins a 25 tipus de mares.
Un llibre per llegir i disfrutar visualment de les fantàstiques il·lustracions que donen vida a la narració. Una altra mirada sobre la maternitat, que segur agradarà a qualsevol mamà. Quina és la vostra?

Corazón de madre



Isabel Minhós Martins / Bernardo Calvaho. Corazón de madre. Ed. Libros del Zorro Rojo
 
Què se sent sent mare? A través de metàfores, Corazón de madre explora els sentiments al voltant de la maternitat, allò que abriga el cor d'una mare pels seus fills i el vincle tant fort que els uneix. Una lectura senzilla però amb molt de contingut adreçat a partir de 4 anys, per compartir amb els xicotets lectors.
 
 

¡Mamá, llévame contigo, por favor!

Jane Cabrera. ¡Mamá, llévame contigo, por favor! Ed. Artimé

Com que fa poc que vam celebrar el Dia de la Mare, inaugurem el programa d'avui amb llibres centrats en la figura materna.

Recuperem per això aquest llibre d'un post anterior del blog, perquè ens agrada molt. Adreçat  als lectors més xicotets, el llibre trasmet l'amor i l'instint de protecció de les mares envers els seus fill xicotets, i allò bé que es senten aquests als seus braços.  L'autor mostra com a la natura totes les espècies transporten els seus fills amb acolorides il·lustracions que atrauràn la mirada del xiquet.

Una lectura perfecta per regalar una estona compartida amb la mare.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...