A partir de la figura del Príncep xiquet, de l'escriptor Saint-Exupery, l'autor escriu una obra sobre el sentit dels sentiments, la felicitat, la pèrdua o la culpa; qüestions filosòfiques que troben explicació a través del diàleg entre aquest personatge, que ha creiscut i s'ha convertir en adolescent, i el seu company de viatge, un home que l'arreplega mentre viatja per la Patogonia argentina.
Una lectura filosòfica i poètica al mateix temps, per omplir els buits de la nostra existència.
"- Com pot un estimar-se a si mateix, si es coneix les imperfeccions pròpies? -replicà el jove Príncep.
-
De la mateixa manera que podem estimar els altres, coneixent-ne les
d'ells. Els qui esperen un ésser perfecte per tal d'estimar-lo veuen
imatges falses i enganyoses, i acaben no estimant ningú. Per tant, per a
estimar-te i perdonar-te, n'hi ha prou que sentis el desig de ser una
persona millor, i acceptis que has fet tot el que podies fer.
-Com sabré que estimo de debò si abans no he experimentat l'amor?-va preguntar el Jove Príncep amb tota la lògica.
-Estimes de debò quan poses la felicitat d'algú altre per davant de la teva. L'amor de veritat és lliure i no coneix límits."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada