dimecres, 8 de juny del 2011

Geografia literària: Fray Luis de León, viatje entre Conca i Àvila

La ruta literària que vos proposem aquesta setmana és una invitació a la lectura de l'obra de Fray Luis de León, poeta de profunda inspiració humanista i religiosa, i a recórrer dos pobles: el primer, Belmonte, lloc de la província de Conca on va nàixer, i el segon, Madrigal de las Altas Torres, en la província d'Àvila, on va encontrar la mort.

Aquest escriptor és una figura indispensable per entendre el Renaixement espanyol. En vers o prosa, en castellà o llatí, la seua obra és un univers complex de continguts no fàcils.

I Belmonte és un bon lloc per començar aquest viatge per les terres castellanes. El seu castell, construït pel Marqués de Villena al segle XV es un dels monuments més emblemàtics d'aquesta localitat.
A més, Belmonte presenta un conjunt monumental molt important dins aquesta província, ja que conserva importants edificis civils i religiosos, elements defensius com muralles i portes, complementat en tot cas amb la riquesa paisatgística que envolta aquest poble.

Des d'ací viatjarem uns quants quilòmetres al nord-oest de la Península Ibèrica fins a Madrigal de las Altas Torres, a la província d'Àvila. El Convent de Sant Agustí, fundat en 1.353, segons privilegi d'Alfons XI, com a convent de monges i lligat a la cort, és el lloc on va morir Fray Luis de León i està declarat com a Be d'Interès Cultural, amb la categoria de Monument.

Una completa ruta geogràfica per assaborir-la visualment i per a gaudir-la llegint poesia d'aquest humanista que va convertir la seua vida en un símbol de lluita intel·lectual, i la seua obra en la culminació de la literatura renaixentista...

¡Qué descansada vida
la del que huye el mundanal rüido
y sigue la escondida
senda, por donde han ido
los pocos sabios que en el mundo han sido!

La imatge que il·lustra aquest post és un gravat de Minguet en l'Exposición del Libro de Job, Madrid, Imprenta de Pedro Marín, 1779.

Enxarx@ts: Associació d'Editors del País Valencià


L'Associació d'Editors del País Valencià, fundada el 5 de setembre de 1990, recolza l'activitat dels creadors i rebutja la pirateria i la reproducció il·legal de tots els productes culturals: llibres, música, pel·lícules, videojocs i programes d'ordinador.

Poden formar part de l’Associació, com a membres de ple dret, les editorials, persones físiques o jurídiques que habitualment editen llibres o publicacions periòdiques en qualsevol suport i accepten els Estatuts de l’Associació.

Aquesta associació podem encontrar-la a la xarxa amb una web molt completa, clara, útil, ben estructurada i senzilla, i en la que pots trobar molta informació i documentació que pot interessar-te. I no és necessari ser associat per poder accedir a aquesta.

Trobem, entre d'altres: un fum de notícies relacionades amb les editorials i llibres, molta legislació, documentació d'informes i estudis, premis literaris, ajudes i subvencions, una guia de llibreries valencianes, una guia de distribuïdors valencians, una detallada agenda d'actes amb totes les presentacions de llibres, xerrades i tertúlies...i molta informació més.

També podem encontrar enllaços directes a blogs dedicats al món del llibre i que poden ser útils per als usuaris o a llocs d'interés de la xarxa, com la web de l'Agència Espanyola de l'ISBN.

L'associació també té pàgina a Facebook  . Molt interessant per estar a la guaï del que s'edita al nostre país. Cal afegir-ho als nostres "Favorits".

Natura quasi morta, de Carme Riera

Carme Riera. Natura quasi morta. Ed. 62

Aquest llibre representa la primera incursió de Carme Riera en la novel·la policíaca. Extraordinari!

El llibre conta la desaparició, sense deixar cap tipus de rastre, d'un alumne romanès de la Universitat Autònoma de Barcelona. I a partir d'aquest moment, els Mossos d'Esquadra, els professors i els estudiants de la UAB començaran una carrera frenètica per encontrar algun rastre fiable.

Manuela Vázquez, inspectora dels Mossos, serà un personatge important per a la resolució d'aquest joc macabre on les víctimes i els sospitosos van multiplicant-se, i res és el que sembla.

Natura quasi morta és una novel·la que t'atrapa des de les primeres pàgines, és una proposta molt interessant, amb una lectura àgil, i on l'autora ha sabut mantenir el suspens en tot moment, amb un clar domini de les normes a seguir per a realitzar una bona novel·la policíaca. Ens agradaria que aquesta no fora la última de les seues novel·les dins d'aquest génere.

Vosl fer un tastet? Doncs punxa ací i llig els dos primers capítols.

El cau del conill, de Cristian Segura

Cristian Segura. El cau del conill. Ed. Destino

Amadeu Conill és el protagonista d'aquesta novel·la Premi Josep Pla 2011 i que l'autor defineix com "un retrat irònic de la burgesia catalana, amb paral·lelismes amb el auca del Senyor Esteve".

Conta el llibre que el Senyor Conill és director general i copropietari, amb la seua mare, de Setrills Conill, companyia dedicada a la producció i comercialització de setrills i setrilleres, i que veu com va enfonsant-se per culpa de la globalització.

Tota la seua plàcida i còmoda vida, amb les partidetes de tenis al Reial Club de Tenis Barcelona, les vespradetes entretingudes a la tribuna del Barça, els vermuts al Turó Park i les compres a l'Illa Diagonal s'acabaran i hauran de ser sacrificades per salvar la seua empresa i la seua pròpia vida. Tot açò farà que Conill es descobrisca a sí mateix i que haja d'afrontar dilemes existencials i misèries que ell ni s'ho podia imaginar.

El Cau del conill no és una obra antiburgesa, sinó que és una sàtira social sobre la burgesia catalana, que com diu Segura, té virtuts, com el seu caràcter emprenedor, però també defectes, com ara el tradicionalisme i la dificultat per adaptar-se als nous temps.

Amb humor i ironia l'autor ens recorda que "los ricos también lloran". A fi de comptes, els burgesos són persones que també tenen els seus petits problemes.

L'home de la maleta, de Ramón Solsona

Ramón Solsona. L'home de la maleta. Ed. Columna (Col·lecció: A tot vent)

El protagonista d'aquest llibre és un antic trombonista d'orquestres de ball -75 anys, jubilat i vidu-, que decideix un bon dia vendre el seu pis, fer la maleta i viure la resta dels seus dies amb les seues tres filles, un mes a casa de cadascuna.

Venerando Mallons Cachaldora sempre ha anat molt a la seua, i més des de que està jubilat, perquè com be diu ell "el que més li agrada d'aquesta jubilació es que les obligacions ara se les posa un mateix, i si te les saltes, no passa res".

I allí que va ell, un supervivent i individualista que es sorprèn de la vida que porten les seues filles, i dels nous models de vida que no entén, però que se'ls pren amb humor (diu que no saps si té cinc o sis néts). Pensa que el món va molt de pressa i conta tot el que veu al seu voltant d'una manera divertida i jocosa, una crònica divertida i sense manies.

Però aquest home de la maleta arrossega una ferida de la infantesa, i quan menys s'ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.

És aquest un llibre contat amb primera persona, genial, molt humà, que tant et farà riure com plorar, i que ha estat guardonat amb el Premi Sant Jordi 2010.

Per anar fent boca, podeu llegir el primer capítol punxant ací.

¿Quién anda ahí?d'Emilio Urberuaga

Emilio Urberuaga. ¿Quién anda ahí? Ed. Kókinos

Emil és un xiquet amb els cabells rossos i amb un nasset arromangat molt graciós. Viu en un llibre....vaja, millor dit, viu a la il·lustració d'un llibre. Realment ell no és molt important, perquè el protagonista és un cocodril que parla, però un bon dia, Emil s'adona que si fa molta força, mooooolta molta força i espenta la línia que tanca la il·lustració en la que ell viu, pot trencar-la, i aleshores... pot entrar en altra pàgina, en altre món. I això és el que ha fet...

És aquest un llibre molt divertit per a xiquets, amb la marca d'Emilio Urberuaga, il·lustrador d'un dels personatges més cèlebres de la narrativa infantil espanyola, Manolito Gafotas, que ha estat traduït a més de 18 llengües.

Mi primer Delibes

Miguel Delibes. Mi primer Delibes. Ed. Lunwerg

Aquesta adaptació de la novel·la "El Camino" serveix per apropar al públic infantil l'univers d'aquest autor val·lisoletà, tan essencial per a les nostres lletres.

Mariano Veloy ha estat l'encarregat de transformar el text en un conte, i Jesús Aguado ho ha acompanyat amb unes excel·lents i vistoses il·lustracions.

Així, Mi primer Delibes va dirigit a un públic infantil exigent de segon cicle de primària. I en aquesta nova versió, Daniel "El Mochuelo", amb les seues aventures, ens permet descobrir el contrast entre ciutat i camp. I amb els personatges i anècdotes que formen part de la seua vida ens apropa al seu poble, els seus amics, el col·legi, la partida cap a l'internat de la ciutat...

Aquest llibre, del que s'ha llançat una primera edició de 1.000 exemplars és una interessant manera que els xiquets i xiquetes s'apropen als clàssics.

dimecres, 1 de juny del 2011

Geografia literària: Viatge addictes

La web de Viatge addictes és "El lloc web per addictes als viatges alternatius i per lliure pel món mundial". Si esteu planejant fer un viatge al vostre gust, personalitzat, aquesta és una web que heu de consultar, però precís, precís. Trobem informació molt pràctica per a realitzar qualsevol viatge, a qualsevol lloc del món, en qualsevol moment.
Però anem al que ens interessa de debò. Dins d'aquest portal trobem una pestanyeta de Llibres amb una selecció personal de llibres de viatges o relacionats d'alguna forma amb els viatges. I com bé expliquen en la web, que acaba de complir ja 10 anys, aquesta biblioteca viatgera no pretén ser exhaustiva, ni erudita, sinó que conté llibres interessants de viatges, recomanats especialment per aquests viatgeaddictes.

Els llibres estan ordenats alfabèticament per autor, i de cadascú d'ells s'inclou un xicotet resum o sinopsi.

A més, aquests apassionats dels viatges ens conviden a suggerir llibres de viatges que ens hagen resultat força interessants per tal de compartir-los. Aleshores...on anem? Apa, a viatjar!

La il·lustració és de Santi Martín.

Enxarx@ts: http://audiolibrosparaciegos.blogspot.com

Hui presentem en aquest espai un blog molt interessant: Audiolibros para ciegos, un recull d'audiollibres per a discapacitats visuals. Els textos estan disponibles en fitxers d'àudio -format MP3 o WMA- i estan narrats en qualsevol cas amb veu real humana.
El blog és molt senzill. Podeu pegar-li un cop d'ull als últims posts publicats o  podeu buscar per autors disponibles o per gèneres literaris.

El material del que podeu disposar no està emmagatzemat al servidor del blog, sinó que aquest és redireccionat directament cap arxius localitzats en servidors externs i disponibles lliurement a la xarxa: webs o blogs. Aquest material està en alguns casos sota la llicència "Creative Commons" i ha sigut posat a disposició dels internautes per persones anònimes.

Què trobem? Doncs per exemple, si busqueu per gèneres literaris, trobem un gran ventall de possibilitats: intriga, suspens, literatura infantil, literatura per adults, terror, ciència ficció, poesia, radioteatre; i també astronomia, esoterisme, autoajuda, ciència... Si busqueu per autors... hi ha més de 400.

Per a poder descarregar el material sols heu de registrar-vos-es gratuït-. Apropar la lectura i facilitar el seu accés als discapacitats visuals ens sembla genial. Però, a més, podem fer servir aquests audiollibres per anar escoltant literatura mentre passegem, en el cotxe, etc.

La cúpula, de Stephen King

Stephen King. La cúpula. Ed. Plaza & Janés

La història d'aquest llibre ocorre en la petita i tranquil·la ciutat americana de Chester's Mill. Un matí de tardor, de sobte i sense avís, sense saber d'on ve ni qué és, una cúpula cau sobre el poble, aïllant la localitat. És una barrera invisible, transparent, que ha caigut com una bombolla cristal·lina irrompible, i que ha trencat tot allò que ha encontrat al seu pas.

La cúpula marca així una línia de separació entre aquest món tancat que s’ha creat i el món lliure. I els problemes comencen quan el menjar i l’aigua comencen a faltar, el calor es va fent cada vegada més insuportable i les tensions pel tancament inexplicable són cada vegada més insostenibles. El temps s’esgota, i els nens comencen a tindre premonicions que posen la pell de gallina…


Les més de 1100 pàgines que té aquesta novel·la també recullen un grapat de personatges, així com les seues històries: Julia Shumway, la directora del periòdic setmanal local Democrat; Dale Bárbara, un veterà de la guerra d’Irak reconvertit en cuiner que ha tornat al lloc del que volia fugir anys enrere; Jim Rennie, segon tinent alcalde del poble, corrupte i sense escrúpols i que controla els negocis obscurs i bruts de la ciutat; el seu fill Junior, que oculta un terrible secret.

És aquesta una molt interessant novel·la. Stephen King aconsegueix transportar al lector a l'interior de La Cúpula. Amb un ritme intrèpid i vertiginós t'atraparà i no podràs desfer-te d'ell fins al final. La crítica diu que és una de les novel·les més ambicioses d'aquest prolífic autor.

Una part d'aquest llibre podeu llegir-la ací, i se n'adoneu...

La soledad de los números primos, de Paolo Giordano

Paolo Giordano. La soledad de los números primos. Ed. Círculo de lectores

La soledad de los números primos és la primera novel·la d'aquest jove escriptor italià de tan sols vint-i-sis anys, guardonada ja amb alguns premis literaris, como ara el Streaga 2008, i amb un èxit de vendes sense precedents.
El títol és una al·lusió metafòrica al contingut del relat. D'entre tots els "números primers", hi ha una classe que són encara més especials, els bessons, és a dir, parelles de d'aquestos números que estan quasi junts separats sempre per un nombre par que els impedeix tocar-se de debó.
Els protagonistes, Mattia i Alice, són com aquestes parelles, arrastren la seua solitud, estan sols i perduts, són dos primers bessons, però no estan tan prop com per a tocar-se de veritat.

És aquesta una història d'amor impossible entre dos adolescents, marcats per històries doloroses ocurregudes quan eren petits, secrets inconfesables que arrossegaran durant la resta de la seua vida.

És, a la fi, una novel·la relatada d'una manera senzilla i original, una història inoblidable que segur no us deixarà indiferents.

La redención de Alexander Seaton, de Shona MacLean

Shona MacLean. La redención de Alexander Seaton. Ed. Bóveda

Un jove trontolleja pels vells carrers de la ciutat escocesa de Banff, mentre que dos prostitutes intenten buidar-li les butxaques. Aquest els demana ajuda, i prompte fugen quan s'adonen de que no està ebri, sinó que li passa alguna cosa molt més sinistra. Finalment, el cos enverinat de Patrick Davidson apareix a l'escola on Alexander Seaton imparteix classes.

Aquest no és un home molt ben vist a la ciutat, degut a la deshonrosa relació amb la filla d'un noble que li va costar l'expulsió de l'església, acabant així amb el seu somni de convertir-se en un pastor protestant. A més, té pocs amics, així que quan un d'ells, Charles, és acusat d'aquest assassinat, no dubta en involucrar-se per resoldre el crim i demostrar la innocència del seu amic. I en aquest camí encontrarà bruixeria, crueltat, prejudicis, angoixa, patiment.

Un dels punts forts d'aquesta novel·la, ambientada al segle XVII, és la precisió amb la que Shona MacLean evoca aquesta època i el lloc on es desenvolupa.

Una lectura que ens atraparà des del principi. Aquest és el primer llibre d'una sèrie d'obres que l'autor té previst desenvolupar, seguint les sagues de detectius que ara estan tant de moda.

La mosca. Assetjament a les aules, de Gemma Pasqual

Gemma Pasqual i Escrivà. La mosca. Assetjament a les aules.  Perifèric edicions

La Isona és una jove que acaba de perdre el seu millor amic Marc. Va ser testimoni directe de la seua mort, i ha canviat d'institut per a poder superar aquella mala experiència que la va traumatitzar per complet.

Al nou centre, la situació d'assetjament que va patir abans de canviar-se es repeteix, i la sensació de fòbia a les aules torna a imposar-se. El setge és cada vegada més insuportable i la Isona s'adona que els seus nous amics també sofreixen aquestes burles, vexacions i ultratges. A més, aquests són amics dels antics assetjadors de l'institut on va ser testimoni del suïcidi de Marc.

Però l'aparició de Joan, el cosí de Marc, suposa un canvi en el desenllaç d'aquesta situació insostenible. Aquest farà que la trama d'aquesta novel·la finalitze d'una manera inesperada i sorprenent.

És aquesta una història que indaga en un dels problemes més greus que afecten a la comunitat educativa, l'assetjament a les aules, i que ha estat tractat d'una manera excel·lent per Gemma Pasqual, guanyadora del Premi Benvingut Oliver 2007 de Literatura Juvenil.

Un llibre molt recomanable per a joves! Cal reflexionar i prendre postura contra aquesta lacra que, malauradament, invaeix els nostres col·legis i instituts. No a l'assetjament escolar!!!

L'esclava de blau, de Joaquim Borrell

Joaquim Borrell. L'esclava de blau. Ed. Columna jove

L'autor presenta en aquest cas una novel·la de detectius ambientada en la Roma clàssica de l'emperador Cèsar. I conta el llibre com Diomedes, un jove grec, viatja a Roma en assabentar-se de que el seu oncle, al qui ha vist solament una vegada en la vida, ha mort.

Quan arriba li notifiquen que ell és l'únic hereu; però la herència consisteix en una petita casa i Baiasca, una jove esclava de vint anys, atractiva i enigmàtica, i que a més, coneix com ningú la professió del seu antic amo: investigador privat.

A falta de diners per tornar a Grècia decideix continuar temporalment amb el negoci. De seguida comencen a arribar els casos més inexplicables i l'esclava li ajudarà a aclarir molts enigmes, a més d'enfrontar-se amb criminals intel·ligents i situacions noves per a ell.
Vos anime a llegir aquesta novel·la, i moltes són les raons que fan que la seua lectura siga d'allò més interessant: la innocència de Diomedes pròpia de qui aterra per primera vegada a una gran ciutat i que es converteix en situacions còmiques; el sarcasme constant entre grecs i romans, el descobriment d'una manera de viure diferent a la que portava anteriorment, i sobretot, la manera excel·lent que te l'autor de contar les històries.

De detectius i amb romans! Perfecta mescla per gaudir de la lectura.

Els focs de la memòria, de Jordi Sierra i Fabra

Jordi Sierra i Fabra. Els focs de la memòria. Ed. Bromera

La història d'aquest llibre es desenvolupa en el petit poble de San Agustín del Valle, on hi ha una fosa comú de la Guerra Civil, coneguda amb el nom de "Los trece de San Agustín". En aquesta s'encontren soterrats els cossos de tretze homes republicans que van ser torturats i assassinats durant la guerra. La fossa ha sigut encontrada per un grup de voluntaris i estudiants de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, cosa que ha fet que, la gent d'aquest petit poble, com a "bons ciutadans d'un petit poble que són" estiguen vivint amb molta intensitat aquest succés, que està tenint inclús una repercussió nacional via informatius televisius i premsa.

Però quan comencen les exhumacions s'adonen que sols hi ha dotze cossos. Aleshores, on està el que resta?
Paral·lelament, Germà, el besnét de l'afusellat desaparegut, malviu a la gran ciutat. Treballa a una pizzeria, no és feliç i és conscient de que el passat no està tancant del tot.
Jordi Sierra i Fabra va aconseguir amb aquesta novel·la el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2007, i ja va per la tercera edició. Podeu punxar ací si voleu llegir el primer capítol.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...