dimecres, 18 de maig de 2011

Els lluitadors, de Francesc Gisbert

Francesc Gisbert. Els lluitadors. Ed. Bromera

S'obri aquesta novel·la juvenil amb dos cites, la última de les quals, que pertany a Ovidi Montllor, té molt a veure amb els lluitadors dels qui fa referència el títol del llibre:

Poble d'història d'homes
que han volgut llibertat;
Poble tossut i obert,
carrascós, clevillat (...)
Un poble que l'ofeguen
i que no mataran:
El meu poble Alcoi.

Alcoi és el poble on es desenvolupa esta història col·lectiva. Una sèrie de personatges, inquiets i somniadors, comparteixen una mateixa idea: el sentiment de formar part d'un poble en una lluita secular per sobreviure. Perquè els lluitadors són ells mateixos, les classes humils que treballen de sol a sol, els infants que en lloc de jugar porten un sou a casa, són els obrers que s'enfronten a la desigualtat, són el empresaris que alcen fàbriques penjades dels barrancs i creen autèntics emporis amb l'explotació laboral dels seus treballadors.

És aquesta una novel·la que ens ajuda a entendre la sociologia quotidiana de l'època, que transcorre als primers anys de la Guerra Civil espanyola i on, al final de la mateixa, encontrem un punt d'inflexió que ens introdueix en altres escenaris com el camp de batalla, els hospitals al front, l'exili a França o l'estada als camps de concentració nazis.

Una novel·la històrica, realista, molt interessant. Un retrat del nostre passat, amb pinzellades de sentiments corals.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...