dimecres, 23 de febrer de 2011

Geografia Literària: Andalusia


Durant l'Edat Mitjana Al-Andalus era el territori d'Espanya ocupada pels musulmans entre els anys 711 i 1492. Al-Andalus va conèixer l'esplendor polític, cultural i comercial durant el Califato de Córdoba, en època d'Abderraman III, al segle X. Aquest és el context on es desarrolla la novel·la de Yael Guiladi, Los cipreses de Córdoba. Una novel·la que ens permet viatjar a aquell temps i que està protagonitzada per un jove jueu i estudiós que entra a servir en la cort de Abderraman III. Té l'encàrrec de descobrir la fórmula d'un remei contra la picadura de la víbora. La seua lectura ens permet conèixer molts aspectes d'aquella època tant fascinant de l'Al-Andalús a través de la vida dels membres de la seua família mentre transcorre el temps.
I si hi ha altra novel·la coneguda que parle sobre la història d'Andalusia és El manuscrito carmesí, d'Antonio Gala. En contraposició a l'època que retrata Los cipreses de Córdoba, la del llibre de Gala és una època més obscura, més tràgica, doncs ens situa a l'últim reducte dels musulmans, Granada, governada pel sultà, conegut pels cristians com Boabdil el Zogoibi o el Chico, i que acabaria amb l'entrega de les claus del regne als Reis Catòlics en 1492.
Si us sentiu intrigats per aquests llibres i les seues històries, els teniu disponibles a la Biblioteca de Cocentaina.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...