dimecres, 17 de juny de 2009

Un niño prodigio, d'Irene Nemirovosky

Irene Nemirovosky. Un niño prodigio. Ed. Alfaguara

Encara que pel seu nombre de pàgines, una història curteta, i el seu xicotet format puga parèixer un lectura senzilla i sense complicacions, aquest llibre és més, un anàlisis de la psique humana, d'allò roïns i sense escrúpols que podem ser.

Ismael és un xiquet pobre en la Rusia de principis de segle que té un do: és capaç d'inventar-se cançonetes poètiques. Ell ho aprofita per guanyar alguns diners a les tavernes del port. Fins que un dia passa un noble a prop de la taverna on estava cantant i, maravillat, el convenç per emportarse-lo amb ell, a casa d'una vídua rica, amb el propòsit de recuperar el seu favor. Per supost aquesta senyora està encantada amb el seu "regal" i eixa etapa serà dolça per al jove, emboltat de riqueses i comoditats. Gràcies a ell, els seus pares es compraràn una casa i terres per viure. Però tot acava com començà, per capritx dels que l'embolten, abocant a Ismael a un final tràgic.
L'argument és força conegut, de com els poderosos s'aprofiten dels més miserables, titelles a les seues mans, i més un xiquet que no coneix més que pobresa i penalitats i que li donen tot per després llevar-li-lo.
Un conte excelent que descriu la societat d'aquell temps.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...