dimecres, 3 de juny de 2009

Poesia i fútbol

Assocíem la poesia amb l'amor, els sentiments, les passions. I qui té més passió que l'aficionat pel fútbol?
Josep Solé, un jove aficionat de 93 anys, n'és un bon exemple. Gran seguidor del Barça, ens descobreix també la seua vessant poètica amb els poemes que li dedica al seu equip.
Hem triat un poema que li ha dedicat al gol que marcà Iniesta al partit que li donà l'Eurocopa al Barça. L'apoteosi!

Aquí va la bella història
la d'un gol que no té preu,
el veureu mils de vegades
i segur no us cansareu.

Se n'han get de bonics d'altres
que han tingut el seu valor,
fins i tot s'han guanyat lligues
que han tret l'equip d'un sot.

Més aquest fou tan a l'hora
que faltant sols un minut,
la pilota dins estava,
i que ho feu el més Mesut.

Endinyà aquella volea
on l'estadi tremolà,
sols vegerem la pilota
com un llamp a dins entrà.

El porter que allí hi havia,
d'aquest món un dels més bons,
es quedà com una estatut,
es quedà veient visions.

Que sa cara blanquinosa
sembla d'home deprimit,
però hem vist que és una roca
al tostar-lo tant seguit.

El culé que no s'ho creié
doncs ja ho veia perdut tot,
es trobà dalt a la glòria
amb tal gol de tanta sort.

No n'hi havia pas per menos
pel partir que es féu allí,
el rival segur es veia,
que era Roma son destí.

Fou un gol d'artesania lo que pot això valer,
la tercera de les copes
i un gran què, pel món sencer.

I el xicot s'ho mereixia
per sa gran humiliat,
és un crack de gran valia,
és un geni consumat.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...