dimecres, 25 de juliol de 2007

La enfermera de Brunete, de Manuel Maristany


Manuel Maristany. La enfermera de Brunete. Barcelona: Planeta, 2007


Un bon llibre per aquest estiu: interessant, gruixut, amb mescla d'amor i aventura, una saga familiar i de teló de fons la Guerra Civil. Tots els elements que fan de la novel·la, com diu la crítica literària, "un novelón".
Brunete, estiu de 1937. Javier de Montcada cau ferit i Soledad, duquesa de Simancas, el salva amb la seua pròpia sang. A partir d'aquest moment l'amor surt entre els dos joves, un autèntic escàndol en aquells dies. Però...
Malgrat la seua gran quantitat de pàgines la novel·la es fa interessant en tot moment. Té bon ritme. A més a més, està molt ben documentada.
Cal llegir-la.

2 comentaris:

Josep Ferrés ha dit...

El llibre més fatxa que mai he llegit. La seva aproximació a la Guerra Civil només es pot comparar a les narracions publicades durant els anys immediatament posteriors a la seva fi. El bombardeig de Gernika, no apareix en tota la campanya del Nord, la repressió a Badajoz i a la zona nacional només s'esmenta en una línia quan parla dels afusellaments de Salamanca; els afusellaments de capellans bascos eren perquè s'ho mereixien; els comentaris sobre el president companys, absolutament difamatoris i indignes...
I pel que fa a la història, completament fulletinesca i amb diàlegs inversemblants i hilarants per la seva autèntica ximpleria en la qual els “nacionals2 son persones magnífiques i cultes i els “rojos” (així se’ls anmoena en les 1000 pàgines) uns personatges absolutament repugnants, ignorants, bruts, etc.. Un petard de novel•la a la qual només reconec el mèrit d'haver-me indignat.

Salvia ha dit...

Gràcies per compartir amb els lectors d'aquest bloc els teus comentaris, Josep. La diversitat d'opinions enriqueix la lectura i orienta als futurs lectors.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...