divendres, 20 de juliol de 2007

Gafas de sol para los días de lluvia, de Mamen Sánchez


Mamen Sánchez. Gafas de sol para los días de lluvia. Barcelona: El Andén, 2007


Aquesta és la primera novel·la de Mamen Sánchez. La trama és la versió actualitzada i adulta de la ventafocs. En aquest cas una dona immigrant, Lina, que treballa al servei de neteja de l'Hotel Ritz, de Madrid, farà de fada madrina. El paper de la ventafocs el té la jove Carol, única hereu d'una de les famílies més poderoses de Manhattan, infeliç per l'absència de la figura materna en la seua vida.


Un llibre per distraure's, sense més.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Un autèntic rotllo. L'autora pareix que vullga donar-se importància utilitzant un llenguatge que li ve gran, donant-li voltes i més voltes per explicar situacions sencilles.

Una perdua de temps. Avorrit, pesat i pompós.

Mila :)

Anònim ha dit...

Mila... és fantàstic com destripes una novel.la que l'autora ha trigat tant de temps en escriures amb menys de 3 linees.

Sobre el teu comentari, fent servir aquesta mateixa tècnica de crítica literària que fas servir, podriem esdenvindre que pateix dels mateixos problemes que tú argumentes de la novel.la original: una pèrdua de temps i pompós. (com que has utilitzat menys paraules que la novelista, aleshores és de justícia que jo expresi menys adjectius qualificatius)

En aquest sentit, com que el meu objectiu en aquests moments no és analitzar l'obra de la Mamen Sànchez sino el teu post -és la maravellosa llibertat que fem servir tú i jo: no hem de donar explicacions de res del que escribim- et diré que aquest comentari teu té tant d'irresponsabilitat crítica -t'encoratjo a que llegeixis els tractats de crítica literària de Lewis- com de buidor en les argumentacions... probablement sigui per això que sigui irresponsable.

Però, des de la teva llibertat, tens tot el dret d'opinar amb i sense arguments el que t'ha semblat. De totes formes, davant de qualsevol acte de lliure expresió fruit de la no-argumentació -com el teu comentari- també s'ha de acceptar la possibilitat d'un acte lliure de crítica.

En el fons, tú també ets autora -probablement involuntària- de aforismes de crítica líteraria.

En aquest sentit, i veient la densitat crítica de la teva argumentació, faré cas omís de la teva recomenació -en un altre exemple de llibertat d'elecció- ja que és molt probable que estiguis molt i molt equivocada: no m'has aportat cap prova per pensar el contrari.

Per aquest motiu, t'estic molt agraïda.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...